Amat i Sant Feliu

És difícil comen­tar l'obra d'un pin­tor con­tem­po­rani, ja des­a­pa­re­gut, quan no el conei­xes per­so­nal­ment i no ets un pro­fes­si­o­nal de la crítica artística. La conei­xença en el meu cas es fa a través de la seva obra i a través de les apas­si­o­na­des expli­ca­ci­ons del seu fill Josep. Tot ple­gat ve al cas perquè aquests dies s'estan com­me­mo­rant a Sant Feliu de Guíxols els vint-i-cinc anys de la mort de l'insigne pin­tor i he tin­gut el plaer de ser pre­sent en alguns dels actes que s'han por­tat a terme durant aquest any a Sant Feliu, poble en què va pas­sar quasi la mei­tat de la seva vida.
Així va ser perquè, essent fill de Bar­ce­lona, va conèixer qui fou la seva esposa, gan­xona d'ori­gen, fet que li va donar la con­dició de ganxó d'adopció. Què té Sant Feliu que sigui terra de pin­tors? Deu ser la llum de l'Empordà, el pai­satge, la seva gent? Una mica de tot ple­gat, perquè la mei­tat de la seva obra està feta aquí, mirant el pas­seig o la platja des de la seva ter­rassa o plan­tant el cava­llet on millor li sem­blava. Ana­lit­zant amb més detall la seva obra es desprèn que Josep Amat és un dels més grans pin­tors impres­si­o­nis­tes que ha donat Cata­lu­nya. Ben cert que és així. Asso­ciar l'obra d'un pin­tor al seu caràcter sem­pre és com­plex perquè sabem de la sin­gu­la­ri­tat i mane­res de ser dels pin­tors. Aquest no és el cas, ja que Josep Amat va ser una per­sona de bon caràcter i sem­pre d'un to ama­ble en les seves rela­ci­ons amb tot­hom.

Les pin­tu­res que aquests dies s'han expo­sat a Can Cendrós, edi­fici on ell va viure i va pin­tar en les seves llar­gues esta­des al poble, tenen la doble con­dició, la pictòrica i l'anímica, ja que no hi ha des­vin­cu­lació pos­si­ble entre el gaudi de la seva obra i l'espai físic on aquesta es va pin­tar. Amat va fer una obra àmplia que des­cri­via la situ­ació del moment, el que veia, el que es movia, dei­xant pas­sar el temps per retor­nar amb la mateixa pers­pec­tiva, però alhora dife­rent amb una nova llum, un nou color, uns nous mati­sos que expres­sa­ven noves sen­sa­ci­ons. És per aquest motiu que les teles d'Amat tenen ànima. És una essència que marxa i que retorna com si fos un bume­rang amb tons i llums dife­rents. Les for­mes tenen el traç difús, imprecís, amb què l'artista vol des­ta­car els impac­tes sen­so­ri­als inten­sos i no la per­fecció aca­de­mi­cista del dibuix. És, segons ell mateix, un lliu­re­pen­sa­dor de la pin­tura, indi­vi­dual i inde­pen­dent. Per les seves pers­pec­ti­ves alter­na­des, lliu­res i poc acadèmiques se'l va con­si­de­rar, pels crítics del moment, com a pseu­do­flau­vista, és a dir, una mena indis­creta d'expres­si­o­nisme en què les for­mes són exa­ge­ra­des i els colors, purs. Jo, per­so­nal­ment, no par­ti­ci­pa­ria d'aquesta opinió tan deter­mi­nant, ja que la seva obra deixa impres­si­ons de rea­li­tats pro­pe­res i imme­di­a­tes, que cap­ta­des al moment ens acos­ten a la dinàmica del pai­satge. Tot és can­vi­ant i dife­rent alhora i ja mai més aque­lla impressió es repe­teix en les seves for­mes i colors. En la pri­mera de les expo­si­ci­ons, Les llums del pas­seig, amb dotze peces que repre­sen­ten els dotze mesos de l'any d'un pas­seig Marítim, a més, en què can­vien els tons, les llums i els cos­tums, podem obser­var per­so­nes, algun gos, gent asse­guda als bancs, els arbres min­sos del pas­seig que tot just començaven a créixer i algun cotxe de l'època dels pocs que començaven a cir­cu­lar. Excel·lent obra i excel·lent motiu de con­tem­plació. Tot seguit, a L'Amat íntim s'han aple­gat peces de col·lec­ci­ons par­ti­cu­lars que mai han estat expo­sa­des. Aquest també és el gran atrac­tiu. Són obres d'una ten­dresa enorme. El retrat del seu amic íntim Joa­quim Mir, la nit de la seva mort, amb ves­tit de fran­ciscà, cap­tiva pel seu fos afec­tiu. Des­ta­quen també el seu auto­re­trat, la seva família i les habi­ta­ci­ons de París on va anar a pin­tar. For­men part d'un món, el propi, en moments difícils i de forts records que tots hau­rem tin­gut la sort de com­par­tir gràcies a la seva obra. Les seves pin­tu­res són impres­cin­di­bles per enten­dre millor la seva vida, la seva pin­tura i la història de Sant Feliu de Guíxols.