Empatia o reciprocitat?

Rere les nos­tres acci­ons sem­pre hi ha un motiu, o si més no això és el que ens agrada pen­sar. Per exem­ple, quan aju­dem una per­sona, ¿ho fem per gene­ro­si­tat empàtica o perquè espe­rem que algun dia ens ho retorni com a reci­pro­ci­tat social? A vega­des no ho sabem o no en som cons­ci­ents ni nosal­tres matei­xos, però resulta que el cer­vell ho dis­tin­geix ben clara­ment. Un equip de recerca for­mat per inves­ti­ga­dors suïssos, japo­ne­sos i core­ans ha desen­vo­lu­pat una tècnica que per­met dis­tin­gir els motius sub­ja­cents a alguns dels nos­tres com­por­ta­ments, con­cre­ta­ment els que qua­li­fi­quem genèrica­ment d'altruis­tes. El cer­vell humà con­ti­nua sent un gran des­co­ne­gut, però poc a poc anem des­co­brint els seus secrets. I n'hi ha que fan medi­tar sobre el sig­ni­fi­cat de la mateixa con­dició humana. Què és més humà, la gene­ro­si­tat empàtica o la reci­pro­ci­tat social?

Us explico breu­ment l'expe­ri­ment, perquè és enginyós. Van aga­far un grup de volun­ta­ris. A la mei­tat els van mos­trar un vídeo on supo­sa­da­ment una per­sona rebia descàrre­gues elèctri­ques com a part d'un expe­ri­ment científic –era una ficció–, i després els feien coo­pe­rar en un joc d'atzar amb aquesta per­sona per acon­se­guir una recom­pensa econòmica. Als altres volun­ta­ris, en canvi, els van fer obser­var com una per­sona des­co­ne­guda donava diners als expe­ri­men­ta­dors per evi­tar que ells rebes­sin la descàrrega elèctrica. I després també els feien coo­pe­rar amb el mateix tipus de joc. En ambdós casos, el com­por­ta­ment dels volun­ta­ris va ser el mateix: sacri­fi­car part dels seus guanys per afa­vo­rir el com­pany de joc. Però els motius havien de ser, en prin­cipi, dife­rents.

En el pri­mer cas era única­ment per empa­tia, pel fet d'haver vist com l'altra per­sona rebia una descàrrega elèctrica. En el segon cas era per reci­pro­ci­tat, atès que pri­mer havien obser­vat com l'altra per­sona per­dia part dels seus diners per evi­tar que ells, uns des­co­ne­guts, rebes­sin una descàrrega i per tant cre­ien que l'havien de recom­pen­sar. Doncs bé, a nivell d'acti­vació de xar­xes neu­rals, aquesta diferència implica àrees dife­rents del cer­vell, mal­grat que al final la decisió presa sigui la mateixa –afa­vo­rir econòmica­ment el com­pany de joc.

La gràcia d'aquest resul­tat, però, va més enllà, perquè prèvia­ment havien pas­sat uns tests psi­cològics als volun­ta­ris per dis­tin­gir entre els que mos­tra­ven un estil cog­ni­tiu més ego­ista o alter­na­ti­va­ment més pro­so­cial. Doncs bé, mal­grat sem­bli que hau­ria de ser al con­trari, els egois­tes eren molt més gene­ro­sos quan res­po­nien per empa­tia i els pro­so­ci­als ho eren més quan res­po­nien per reci­pro­ci­tat. Pot­ser la soci­a­bi­li­tat es basa en això, en la reci­pro­ci­tat pels favors rebuts. I l'empa­tia? Segons els autors, seria una con­ducta més primària, més bàsica, més ani­mal.