Bany de realitat

Ara que s'acaba l'estiu i que d'aquí a qua­tre dies la mai­nada tor­narà a l'escola, he rebut un altre bany de rea­li­tat a la pis­cina del poble. Ha sigut després d'escol­tar una con­versa entre qua­tre nens d'uns deu anys sobre què seran quan siguin grans. Ara els ho explico. Quan tens nens petits no pots evi­tar pen­sar en algun moment què seran o què faran quan siguin grans, si tin­dran feina, si podran tre­ba­llar en allò que els agradi, si hau­ran d'emi­grar a un altre país per gua­nyar-se les gar­ro­fes... No ho podem saber. Tot i que se't dibuixi un som­riure quan sents el reguit­zell d'ofi­cis de la lle­tra de la cançó de Dàmaris Gela­bert Per­so­natge sin­gu­lar i que t'encan­ta­ria que pogues­sin ser rea­li­tat. A saber: engi­nyers d'acu­dits, comp­ta­dors d'estels, dibui­xants de jar­dins, inven­to­res d'horit­zons o escul­to­res de des­tins, entre altres. Ei! Res en con­tra dels ofi­cis con­ven­ci­o­nals, eh? Però, segu­ra­ment ho han sen­tit o lle­git, encara ara no s'han ni inven­tat les fei­nes que reque­rirà el mer­cat labo­ral que aco­llirà els nos­tres fills. L'altre dia el meu admi­rat Edu­ard Vallory ho tor­nava a reconèixer en una entre­vista. El crei­xe­ment tec­nològic expo­nen­cial obre enor­mes inter­ro­gants i el món edu­ca­tiu no pot saber en què tre­ba­lla­ran els nens que avui fan pri­mer de primària ni qui­nes com­petències neces­si­ta­ran. I això que d'estu­dis que pre­di­uen les pro­fes­si­ons de futur n'hi ha un munt, i asse­nya­len: pro­gra­ma­dors d'apli­ca­ci­ons mòbils, ofi­ci­als de segu­re­tat informàtica, ges­tors cloud,  arqui­tec­tes informàtics, cibe­rad­vo­cats, artis­tes digi­tal o  experts en 3D per res­tau­ració i arque­o­lo­gia. Tor­nem, però, a la con­versa de la pis­cina entre qua­tre nens i nenes de deu anys. Un dels qua­tre, una nena, diu: “Jo tinc molt clar què vull ser quan sigui gran!” i, quan la resta a cor li pre­gun­ten “Què?!”, afino més l'ore­lla per poder-ho sen­tir. Després de la res­posta no vaig caure a l'aigua perquè el bany de rea­li­tat ja me l'havia donat aque­lla nena... “Vull ser notari: fas una firma i gua­nyes milers d'euros.”