Política

ELS PROTAGONISTES

Un mandat marcat pel torcebraç polític

La inestabilitat política ha estat gairebé constant des del 2015, fet que ha afectat el dia a dia

Llançà ha tingut dos alcaldes des del 2015, i podrien haver estat tres si s’hagués complert el darrer pacte PDeCAT-PSC

Pere Vila
Alcalde a partir del 2017. PDeCAT
Abans d’aquest mandat ja havia estat alcalde. Va ser-ho entre els anys 2003 i 2015. Des del 2015 fins al juliol d’aquest 2018 va ser president de la Diputació de Girona. Des d’aquesta data, és delegat del govern de la Generalitat a la demarcació. Ha renunciat a presentar-se de nou com a alcalde l’any vinent.
Guillem Cusí
Alcalde (2015-2017) i portaveu d’ERC-AM
Va iniciar el mandat com a alcalde gràcies a un pacte amb el PSC i Alternativa per Llançà. Una moció de censura, però, pactada pel PDeCAT i els seus socis del PSC el va deixar a l’oposició. Al maig va ser escollit en unes primàries com a futur candidat d’ERC a Llançà per a les municipals del 2019.
Francesc Guisset
Portaveu del PSC i regidor de govern des del 2015
Valora la capacitat que ha tingut el PSC per aportar estabilitat al govern, tot i que lamenta que durant l’alcaldia de Cusí no els va ser possible fer canviar la dinàmica de treball, molt compartimentada, dels seus socis. Respecte al 2019, l’agrupació local no ha pres cap decisió sobre qui serà el seu candidat.
El govern d’ERC, el PSC i APL va durar un any i set mesos i el va reemplaçar un executiu del PDeCAT amb els socialistes
En aquest mandat ha estat complicat poder fer una gestió efectiva del municipi a causa de les complicacions polítiques

Aquest man­dat ha estat –està sent– indis­cu­ti­ble­ment atípic a Llançà, i ja des d’un bon prin­cipi. L’hege­mo­nia política que havia tin­gut CiU des del 1979 es va tren­car en les elec­ci­ons del 2015. Va tor­nar a ser la força més votada, però amb una majo­ria insu­fi­ci­ent que posava en risc la seva con­tinuïtat a l’alcal­dia. El grup, encapçalat per Pere Vila, que havia estat l’alcalde des del 2003, va per­dre dos regi­dors –va pas­sar de set a cinc– i es va que­dar a un de la majo­ria abso­luta (en neces­si­tava sis).

El 12 de juny del 2015 es va anun­ciar un pacte a tres ban­des: ERC (tres regi­dors), el PSC (dos) i el grup inde­pen­dent Alter­na­tiva per Llançà (APL), amb un sol regi­dor, des­ban­ca­ven CiU. Els grups van remar­car l’interès de tren­car l’hege­mo­nia que havia tin­gut durant 36 anys CiU, i van inves­tir el repu­blicà Gui­llem Cusí com a nou alcalde. Tot i això, el regi­dor d’APL, Clau­dio Grande, durant un ple, va arri­bar a ofe­rir a CiU entrar al govern amb la volun­tat d’ “allar­gar la mà per a una entesa posi­tiva i bene­fi­ci­osa per al poble”. Una oferta que no estava con­sen­su­ada amb els altres inte­grants de l’equip de govern i que va ser reti­rada l’endemà mateix. Aquest fet, pun­tual i anecdòtic si es vol (i sem­bla evi­dent que més propi d’un error benin­ten­ci­o­nat que d’una estratègia política cal­cu­lada), és força repre­sen­ta­tiu de la ines­ta­bi­li­tat que ha reg­nat a Llançà tot el man­dat. N’és també una clara mos­tra l’oferta que Vila feia tot just un any després als regi­dors del PSC en la línia que pac­tes­sin amb CiU per des­ban­car de l’alcal­dia ERC, en aquell moment socis de govern dels soci­a­lis­tes. Vila va expli­car que feia aquesta oferta als soci­a­lis­tes en vista del que con­si­de­rava una mani­festa ino­perància del govern, la seva poca vin­cu­lació amb les enti­tats del poble i per la manca de sin­to­nia interna de l’equip de govern. El PSC, però, no la hi va accep­tar, i es van limi­tar a eme­tre un comu­ni­cat en què anun­ci­a­ven que per la seva banda el pacte de govern amb ERC i APL con­ti­nu­ava “total­ment en vigor”. Més expe­di­tiu va ser l’alcalde Cusí, que va negar les acu­sa­ci­ons de Vila afir­mant que tot ple­gat eren “injúries” en un intent de desa­cre­di­tar el govern.

La pau dura­ria ben poc perquè gai­rebé un mes després, a final de setem­bre del 2016, fonts dels soci­a­lis­tes van adme­tre que esta­ven en con­ver­ses amb el grup de CiU perquè no esta­ven satis­fets amb el fun­ci­o­na­ment del govern del qual for­ma­ven part. La crisi va explo­tar del tot a mit­jan desem­bre amb l’expulsió per part de l’alcalde dels dos regi­dors soci­a­lis­tes, després que aquests s’abs­tin­gues­sin en la votació del pres­su­post i impe­dis­sin, així, que pros­perés la pre­visió dels comp­tes per a l’any següent.

Cusí va veure en l’abs­tenció soci­a­lista “un pre­text incon­sis­tent” per des­dir-se del pacte, men­tre que els soci­a­lis­tes van al·legar que ERC no els dei­xava par­ti­ci­par en el govern, que Cusí no adme­tia el debat intern a l’equip de govern i que no s’ate­nien les seves peti­ci­ons de deba­tre i con­sen­suar aspec­tes trans­ver­sals del pro­jecte com­par­tit. El por­ta­veu soci­a­lista, Fran­cesc Guis­set, asse­gura que el pres­su­post va ser només la con­su­mació for­mal de les diferències inter­nes dins l’equip de govern: “Hi havia molta ines­ta­bi­li­tat i l’alcalde no va saber cohe­si­o­nar l’equip de govern, suposo que per falta d’experiència.” Pel que fa a l’expulsió, afirma que ells ja havien expres­sat dins el govern que no es podia con­ti­nuar d’aque­lla manera. “ No es podia tirar enda­vant el pro­jecte que els veïns de Llançà es merei­xen”, con­clou.

La con­trovèrsia va deri­var en una moció de cen­sura el gener del 2017, pre­sen­tada per CiU, que va dei­xar ERC i APL a l’opo­sició. El pacte pre­veia que CiU i el PSC (Vila i Guis­set) es repar­ti­rien l’alcal­dia el temps que que­dava de man­dat. Cusí es referma en la impressió que tot ple­gat res­po­nia a una estratègia pre­pa­rada des de l’inici del man­dat: “Vila i Guis­set tenien un acord previ i s’ho van fer venir bé per pro­vo­car el tren­ca­ment de l’equip de govern. Vila va ven­dre que sim­ple­ment reac­ci­o­nava a una situ­ació que s’havia tro­bat, però el cert és que van ser ells, Vila i Guis­set, els que la van pro­vo­car. Estava pre­me­di­tat.” Vila ho des­men­teix. Recorda que va pro­po­sar un pacte al PSC tres cops, i que totes tres vega­des els soci­a­lis­tes s’hi van negar: “Per tant, no podia estar cui­nat, o la pri­mera vegada ja hauríem asso­lit l’alcal­dia. Si es va tren­car el govern de Cusí és perquè ells ho van pro­pi­ciar. Tots ple­gats. No nosal­tres.”

El nou govern

Guis­set asse­gura que l’entesa del govern for­mat per CiU (ara PDe­CAT) i el PSC és molt millor que en l’ante­rior: “El PDe­CAT va accep­tar les bases del nos­tre pro­grama sense dis­cussió i va ser fàcil l’acord. Ara el govern de Llançà actua com un veri­ta­ble equip de govern. Les coses es deba­ten i s’arriba a con­sen­sos, i es pot tre­ba­llar d’una manera que amb ERC no podíem fer.” Aquesta pers­pec­tiva, però, entra en clara con­tra­dicció amb el que afirma Cusí, que con­si­dera que Llançà avança sense rumb: “El des­go­vern és total. No han dut ini­ci­a­ti­ves pròpies. El poc que estan fent no està con­sen­suat entre els grups que avui manen. I, a més, tenim l’alcalde des­a­pa­re­gut. Exer­ceix de dele­gat del govern com abans ho feia de pre­si­dent de la Dipu­tació, i no d’alcalde. Es limi­ten a pas­sar el dia a dia i res més.”

El pacte entre el PDe­CAT i el PSC, però, tam­poc ha estat una bassa d’oli. A prin­cipi d’aquest 2018, per la con­jun­tura naci­o­nal, es van tren­car molts pac­tes muni­ci­pals entre for­ces inde­pen­den­tis­tes i no inde­pen­den­tis­tes. A Llançà aquest tren­ca­ment no es va con­su­mar, però va anar de poc. Al febrer, Vila va anun­ciar que sot­me­tria a les bases –que hi aca­ba­rien donant el vis­ti­plau– la pos­si­bi­li­tat de tren­car l’acord amb els soci­a­lis­tes i, per tant, no cedir l’alcal­dia a Guis­set. Aquesta decisió va ten­sar con­si­de­ra­ble­ment, de nou, el govern. El PSC, però, després de pren­dre’s unes set­ma­nes de reflexió, va deci­dir empas­sar-se el gri­pau i con­ti­nuar al govern. Guis­set explica els motius: “Natu­ral­ment no ens va agra­dar gens la decisió del PDe­CAT; en aquest sen­tit, ens van dece­bre com a par­tit. Però des del PSC vam saber sepa­rar l’interès muni­ci­pal dels interes­sos par­ti­dis­tes.” En aquest sen­tit, con­si­dera, l’acord muni­ci­pal estava (i està) fun­ci­o­nant: “Vam posar damunt la taula l’interès dels ciu­ta­dans, i cre­iem que era motiu sufi­ci­ent per seguir.” Tot i això, la dis­puta ha dei­xat lla­gues: “El que va pas­sar no ho obli­da­rem, però pri­o­rit­zem l’interès gene­ral per damunt dels par­ti­cu­lars.” Vila també admet con­seqüències: “És evi­dent que el que va pas­sar va pro­vo­car una ferida. Hi és i hi hem de con­viure, però estem d’acord els uns i els altres a con­ti­nuar tre­ba­llant pel poble.”

Feina feta i feina per fer

Tre­ba­llar pel poble. Aquest és el punt de par­tida que dona sen­tit a la cele­bració d’elec­ci­ons cada qua­tre anys per triar uns ges­tors muni­ci­pals. I aquesta tasca, aquest man­dat, a Llançà, ha estat com­pli­cada. Cusí admet que “no ha estat un bon man­dat per al poble en gene­ral”, però posa en relleu la tasca que va fer durant el temps que va ser alcalde, tot i els entre­bancs: “Va ser un període molt breu, insu­fi­ci­ent per enge­gar tot el que volíem fer perquè la maquinària burocràtica dels ajun­ta­ments és molt lenta.” Des­taca que la pri­mera pri­o­ri­tat va ser la trans­parència: “Vam posar parets de vidre i llums on no n’hi havia per erra­di­car males pra­xis en el fun­ci­o­na­ment propi de l’Ajun­ta­ment, per exem­ple en els sis­te­mes de tre­ball.” Des­taca també que es va exe­cu­tar obra pública de man­te­ni­ments i millora, i que es va ini­ciar el pro­ce­di­ment de noves obres, “algu­nes de les quals s’estan exe­cu­tant ara, però les vam enge­gar nosal­tres”. A causa del poc temps que van poder estar al govern, diu, va que­dar-los al vol­tant del 80% del seu pro­grama “al tin­ter”. Pre­veia aspec­tes com ara el con­di­ci­o­na­ment de car­rers al nucli antic i al port, subs­ti­tució de cla­ve­gue­ram obso­let, fer un pas­seig marítim nou, can­viar el sis­tema de reco­llida de resi­dus que con­si­dera defi­ci­ent, impul­sar la muni­ci­pa­lit­zació del ser­vei d’aigua que ara té Sorea, poten­ciar les siner­gies entre el con­sis­tori i el sec­tor comer­cial local, reforçar i crear noves eines de deses­ta­ci­o­na­lit­zació turística, etc.

Pel que fa a Vila, des­taca que pretén con­ti­nuar amb l’embe­lli­ment del poble, crear més apar­ca­ment, con­so­li­dar la façana marítima i impul­sar acci­ons per afa­vo­rir el turisme, la cul­tura i l’esport.

El por­ta­veu del PSC posa en relleu que des de dins el govern han inten­tat apor­tar esta­bi­li­tat. Volun­tat, diu, en la qual han reei­xit en l’actual pacte, tot i que remarca que va ser també el seu objec­tiu en l’acord d’inici de man­dat amb ERC i APL. Entre els pro­jec­tes que volen impul­sar dins el govern, des­taca l’impuls d’una residència per a la gent gran per resol­dre així un dels grans dèficits que, des del seu punt de vista, té Llançà (alhora que es crea nova acti­vi­tat econòmica, més enllà de l’esta­ci­o­na­lit­zació cada cop més mar­cada del turisme). De fet, hi afe­geix, estan a punt d’apro­var les bases per tirar enda­vant aquest pro­jecte. També volen apro­fi­tar una línia de sub­ven­ci­ons de la Dipu­tació per crear una nova bibli­o­teca muni­ci­pal i es mar­quen l’objec­tiu de tre­ba­llar per fer una nova comis­sa­ria per a la poli­cia. A part, volen exe­cu­tar el con­di­ci­o­na­ment de car­rers i camins, i crear sòl indus­trial per impul­sar la ins­tal·lació al muni­cipi d’indústries logísti­ques.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia