Les europees també són importants

És evi­dent que aquests dies estem cen­trats en les elec­ci­ons gene­rals del 28 d’abril, en les quals estan en joc aspec­tes soci­o­e­conòmics com en totes les elec­ci­ons, però també polítics pel que fa a l’estruc­tura ter­ri­to­rial i gover­nança de l’Estat. Però també cal par­lar d’altres elec­ci­ons que tenim a prop, com són les muni­ci­pals, les autonòmiques en dotze auto­no­mies, i també les euro­pees, que tin­dran lloc el dia 26 de maig. Us par­laré aquí de les euro­pees, molt impor­tants també, tot i que sovint són les que la ciu­ta­da­nia veu més llu­nya­nes.

La veri­tat és que, pel que diuen els experts i també les enques­tes, encara hi ha un impor­tant per­cen­tatge d’inde­ci­sos, que se situa sobre els cent mili­ons de per­so­nes, que poden fer variar subs­tan­ci­al­ment les pre­vi­si­ons dels resul­tats. Veu­rem què acaba pas­sant, però està en joc l’hege­mo­nia dels grans par­tits euro­peus, que es con­cen­tra en els grups polítics, com ara el popu­lar, que ara té la pre­sidència del Par­la­ment Euro­peu i també la de la Comissió, el grup soci­a­lista i el libe­ral.

Sem­bla que la majo­ria que des de fa temps garan­teix la suma de popu­lars i soci­a­lis­tes pot que­dar per sota de la mei­tat del Par­la­ment, per la qual cosa neces­si­ta­ran, pre­vi­si­ble­ment, suport d’altres grups. I aquí és on inter­ve­nen aspec­tes que en elec­ci­ons ante­ri­ors no pre­o­cu­pa­ven, com és el cas dels par­tits euro­escèptics, anti­eu­ro­peus i popu­lis­tes, que van aga­fant poder en dife­rents estats de la Unió Euro­pea i que sem­bla que es pre­sen­ta­ran amb un mis­satge con­junt d’uni­tat i d’acció crítica sobre la UE i a favor de tor­nar a la visió esta­tal de la política, un cop seguin ele­gits. Aquests par­tits ara ja for­men part de governs en nou estats de la Unió Euro­pea i la seva política afecta 170 mili­ons de ciu­ta­dans, un nom­bre molt ele­vat si ho com­pa­rem amb fa una desena d’anys, quan eren pre­sents en governs de dos estats i afec­ta­ven dotze mili­ons de per­so­nes. Aquesta rea­li­tat hau­ria d’espe­ro­nar les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees, els par­tits tra­di­ci­o­nals i els ciu­ta­dans a ser actius i també crítics amb el que s’ha fet mala­ment, com ara la gestió dels refu­gi­ats i la immi­gració o les desi­gual­tats econòmiques, pro­po­sant mane­res de millo­rar-ho.

També s’ha d’expli­car que el grup que surti majo­ri­tari al Par­la­ment Euro­peu serà el que tindrà la pre­sidència de la Comissió Euro­pea, en un intent de dei­xar clar que es vota un par­tit però també un can­di­dat a pre­si­dir el govern de la UE, i també que el Par­la­ment Euro­peu legisla, jun­ta­ment amb el Con­sell de Minis­tres, i que les nor­mes que sur­ten de Brus­sel·les inci­dei­xen en un 80% en les nor­mes que final­ment afec­ten la ciu­ta­da­nia euro­pea. Així, en aquest esce­nari, és impor­tant que els par­tits democràtics i euro­peis­tes tin­guin majo­ria al Par­la­ment Euro­peu, però també ho és que aquests par­tits aga­fin el com­promís de ges­ti­o­nar els rep­tes euro­peus des del ves­sant social, soli­dari i pro­per a la ciu­ta­da­nia. Si és així, el futur de la Unió Euro­pea, res­pec­tu­osa amb la diver­si­tat, estarà en el bon camí. No mal­ba­ra­tem el somni.