“Volem donar més veu a la ciutadania i als barris”

Tot ve arran de la lluita des dels bar­ris, amb els governs que s’han anat suc­ceint a l’Ajun­ta­ment. Vaig for­mar part de la Taula de Savis de la comu­ni­tat gitana, es va crear l’asso­ci­ació de veïns del barri de Sant Joan, de la qual soc pre­si­dent. Hem tin­gut mol­tes llui­tes i bata­lles perquè se’ns escolti, per llui­tar con­tra el racisme, la segre­gació, i hem tin­gut mol­tes con­ver­ses i debats amb els par­tits polítics repre­sen­tats a l’Ajun­ta­ment, perquè s’assa­ben­tin dels nos­tres pro­ble­mes.

En els tre­balls i con­ver­ses que hem man­tin­gut amb grups polítics sem­pre ens hem sen­tit més pro­pers a la CUP; perquè la nos­tra manera de pen­sar i veure les coses és molt pro­pera al pro­jecte que defen­sen. Els seus ide­als, la manera de fun­ci­o­nar, ens agrada. A par­tir d’aquí quan em van pro­po­sar de ser pre­sent a les seves llis­tes vaig pen­sar que calia fer-ho.

Es van fer unes primàries, amb la sor­presa que vaig que­dar com la segona per­sona més votada; la com­pa­nya Paula Fran­quesa, que va que­dar pri­mera, ja havia avi­sat que no ocu­pa­ria el pri­mer lloc. Tot és molt nou per a mi. A l’inici em feia una mica de por, segu­ra­ment hi ha aspec­tes que des­co­nec, però tenim la sort que tinc al dar­rere un gran equip, que m’asses­sora i m’ajuda; és el que els demano. Ho por­tem molt bé.

Tenim un pro­grama que s’ha deba­tut, esme­nat i ha estat apro­vat públi­ca­ment per totes les for­ma­ci­ons que donen suport a la can­di­da­tura. És públic, a la nos­tra web. Per tant, ni el cap de llista, ni un regi­dor ni cap de les for­ma­ci­ons es poden sal­tar el que hem apro­vat con­jun­ta­ment.

No ve només de l’actual govern, arros­se­guem anys i dife­rents governs que s’han succeït, sem­pre amb el PDe­CAT: Santi Vila, Marta Felip i ara Jordi Mas­quef. Són mol­tes coses que ens han por­tat fins al punt de gran declivi en què estem ara. Es va poder aguan­tar un temps perquè hi havia coixí de governs ante­ri­ors, ara ja no. Estem al límit i neces­si­tem molt que entri un govern amb les idees clares, que sigui trans­pa­rent, i que porti con­fiança al poble de Figue­res. Con­fiança perquè la gent torni a votar, que sen­tin l’Ajun­ta­ment com una cosa seva, de la ciu­ta­da­nia, que no és una cosa pri­vada ni a la qual només poden acce­dir els de la gran soci­e­tat. Tinc clar que estic en un grup polític on la gent no es mou per diners. Ningú pot dir que soc aquí per diners.

Apar­tar la segre­gació, el racisme, poten­ciar l’edu­cació, l’habi­tatge, els ser­veis soci­als. Són els aspec­tes amb més neces­si­tats. És clar que cal par­lar també d’urba­nisme, espais verds, dels car­rers, del POUM... Però són més impor­tants les per­so­nes que les vore­res i els semàfors. Crec que Gua­nyem Figue­res ho pot acon­se­guir, perquè som del car­rer, venim de baix, no som gent que ja s’ho ha tro­bat tot fet al bres­sol, ni gent d’eti­queta. Per fer un canvi en la cohesió social dels bar­ris també cal un canvi a l’Ajun­ta­ment.

Volem donar més veu a les asso­ci­a­ci­ons, als bar­ris. No només a la comu­ni­tat gitana, sinó a tots els bar­ris i tota la ciu­ta­da­nia. Els ciu­ta­dans no són només els que han nas­cut aquí; hi ha gent que fa anys que viu aquí i sem­bla que són d’una altra cate­go­ria o que s’han d’eti­que­tar d’una altra manera. Hem de tenir una ciu­tat amena, on pugui con­viure tot­hom, una ciu­tat que no sigui només d’apa­ra­dor, que no sigui només per al turisme. El turisme és bo, porta diners i movi­ment, però és més impor­tant tenir una Figue­res per a la gent que viu a Figue­res.

Les pri­o­ri­tats són les que sem­pre hem dema­nat, no són noves ara perquè soc can­di­dat. Fal­ten les neces­si­tats més bàsiques: vore­res, car­rers en con­di­ci­ons, faci­li­tats per als nens d’anar a escola, tenir un col·legi sense segre­gació. Cal fer-hi una inversió. Cal poder pas­sar-hi amb segu­re­tat. La inversió que s’ha fet en segu­re­tat a Figue­res (càmeres i més) és supe­rior a la mit­jana de qual­se­vol ciu­tat. En canvi, per l’edu­cació som a la cua de Cata­lu­nya. Amb aquests diners s’hau­rien pogut fer actu­a­ci­ons soci­als, con­trac­tar una edu­ca­dora social, per a tots, no només per als gita­nos. No hi ha delinqüència d’un dia per l’altre, hi ha una tra­jectòria: si no tens tre­ball, ets gitano, no et poden aju­dar, t’estan arra­co­nant. Si aquesta per­sona té família i nens, què pot fer? Això és el que cal enten­dre. Qui punxi la llum per lucrar-se que el con­dem­nin amb tot el pes de la llei però que no posin tot­hom al mateix sac.

Volem l’alcal­dia, és evi­dent que menys de qua­tre no esta­ria bé, però crec que ho acon­se­gui­rem. Les coses van can­vi­ant, Aquesta vegada hi ha mol­tes més can­di­da­tu­res amb movi­ments de veïns, menys polítics de des­patx i de sèrie. Esta­rem al cos­tat dels grups de les esquer­res i dels que repre­sen­ten els interes­sos dels ciu­ta­dans.

Sí, és clar. Soc català, inde­pen­den­tista, repu­blicà. Ja sé que sorprèn que un gitano com jo entri en un par­tit polític, d’esquerra i inde­pen­den­tista. Crec que si em pre­sento no és casu­a­li­tat. Dar­rere meu n’hi haurà molt més. No és que els gita­nos arri­bin ara a la política, és que la política ens està arri­bant.