Política

José Castellon "Joselin"

Alcaldable de la candidatura "Guanyem Figueres"

“Volem donar més veu a la ciutadania i als barris”

José Castellón passa del moviment veïnal del barri de Sant Joan a cap de llista

Cinc formacions s’agrupen en aquesta candidatura

Nascut el 1971 a Figueres, José Castellón, ‘Joselín’, reivindica “avis i besavis de Figueres, de les primeres famílies de la comunitat gitana que van venir al barri del Garrigal”. Va néixer als blocs sindicals, al cor del barri de Sant Joan. President de l’associació de veïns del seu barri i mediador comunitari amb l’Ajuntament, s’estrena en la política i ho fa com a cap de llista.

Cinc for­ma­ci­ons s’han agru­pat per for­mar la can­di­da­tura Gua­nyem Figue­res: la CUP (tres regi­dors a l’actual con­sis­tori), Com­promís d’Esquer­res per Figue­res (un regi­dor), Som Alter­na­tiva, MES i La Forja. El cap de llista és un nou­vin­gut en la política, José Cas­te­llon, més cone­gut a Figue­res com a Joselín.

Com ha fet el pas del movi­ment veïnal a la política?
Tot ve arran de la lluita des dels bar­ris, amb els governs que s’han anat suc­ceint a l’Ajun­ta­ment. Vaig for­mar part de la Taula de Savis de la comu­ni­tat gitana, es va crear l’asso­ci­ació de veïns del barri de Sant Joan, de la qual soc pre­si­dent. Hem tin­gut mol­tes llui­tes i bata­lles perquè se’ns escolti, per llui­tar con­tra el racisme, la segre­gació, i hem tin­gut mol­tes con­ver­ses i debats amb els par­tits polítics repre­sen­tats a l’Ajun­ta­ment, perquè s’assa­ben­tin dels nos­tres pro­ble­mes.
Per això ara vol entrar al con­sis­tori?
En els tre­balls i con­ver­ses que hem man­tin­gut amb grups polítics sem­pre ens hem sen­tit més pro­pers a la CUP; perquè la nos­tra manera de pen­sar i veure les coses és molt pro­pera al pro­jecte que defen­sen. Els seus ide­als, la manera de fun­ci­o­nar, ens agrada. A par­tir d’aquí quan em van pro­po­sar de ser pre­sent a les seves llis­tes vaig pen­sar que calia fer-ho.
No només sent pre­sent, sinó cap de llista.
Es van fer unes primàries, amb la sor­presa que vaig que­dar com la segona per­sona més votada; la com­pa­nya Paula Fran­quesa, que va que­dar pri­mera, ja havia avi­sat que no ocu­pa­ria el pri­mer lloc. Tot és molt nou per a mi. A l’inici em feia una mica de por, segu­ra­ment hi ha aspec­tes que des­co­nec, però tenim la sort que tinc al dar­rere un gran equip, que m’asses­sora i m’ajuda; és el que els demano. Ho por­tem molt bé.
Serà fàcil repre­sen­tar cinc for­ma­ci­ons sense pertànyer a cap?
Tenim un pro­grama que s’ha deba­tut, esme­nat i ha estat apro­vat públi­ca­ment per totes les for­ma­ci­ons que donen suport a la can­di­da­tura. És públic, a la nos­tra web. Per tant, ni el cap de llista, ni un regi­dor ni cap de les for­ma­ci­ons es poden sal­tar el que hem apro­vat con­jun­ta­ment.
Què creu que cal can­viar i que no s’ha fet bé a Figue­res?
No ve només de l’actual govern, arros­se­guem anys i dife­rents governs que s’han succeït, sem­pre amb el PDe­CAT: Santi Vila, Marta Felip i ara Jordi Mas­quef. Són mol­tes coses que ens han por­tat fins al punt de gran declivi en què estem ara. Es va poder aguan­tar un temps perquè hi havia coixí de governs ante­ri­ors, ara ja no. Estem al límit i neces­si­tem molt que entri un govern amb les idees clares, que sigui trans­pa­rent, i que porti con­fiança al poble de Figue­res. Con­fiança perquè la gent torni a votar, que sen­tin l’Ajun­ta­ment com una cosa seva, de la ciu­ta­da­nia, que no és una cosa pri­vada ni a la qual només poden acce­dir els de la gran soci­e­tat. Tinc clar que estic en un grup polític on la gent no es mou per diners. Ningú pot dir que soc aquí per diners.
Quins són els punts pri­o­ri­ta­ris?
Apar­tar la segre­gació, el racisme, poten­ciar l’edu­cació, l’habi­tatge, els ser­veis soci­als. Són els aspec­tes amb més neces­si­tats. És clar que cal par­lar també d’urba­nisme, espais verds, dels car­rers, del POUM... Però són més impor­tants les per­so­nes que les vore­res i els semàfors. Crec que Gua­nyem Figue­res ho pot acon­se­guir, perquè som del car­rer, venim de baix, no som gent que ja s’ho ha tro­bat tot fet al bres­sol, ni gent d’eti­queta. Per fer un canvi en la cohesió social dels bar­ris també cal un canvi a l’Ajun­ta­ment.
Serà l’inter­lo­cu­tor pri­vi­le­giat de la comu­ni­tat gitana?
Volem donar més veu a les asso­ci­a­ci­ons, als bar­ris. No només a la comu­ni­tat gitana, sinó a tots els bar­ris i tota la ciu­ta­da­nia. Els ciu­ta­dans no són només els que han nas­cut aquí; hi ha gent que fa anys que viu aquí i sem­bla que són d’una altra cate­go­ria o que s’han d’eti­que­tar d’una altra manera. Hem de tenir una ciu­tat amena, on pugui con­viure tot­hom, una ciu­tat que no sigui només d’apa­ra­dor, que no sigui només per al turisme. El turisme és bo, porta diners i movi­ment, però és més impor­tant tenir una Figue­res per a la gent que viu a Figue­res.
La pro­blemàtica del barri de Sant Joan és un tema impor­tant en la política muni­ci­pal; com cal actuar-hi?
Les pri­o­ri­tats són les que sem­pre hem dema­nat, no són noves ara perquè soc can­di­dat. Fal­ten les neces­si­tats més bàsiques: vore­res, car­rers en con­di­ci­ons, faci­li­tats per als nens d’anar a escola, tenir un col·legi sense segre­gació. Cal fer-hi una inversió. Cal poder pas­sar-hi amb segu­re­tat. La inversió que s’ha fet en segu­re­tat a Figue­res (càmeres i més) és supe­rior a la mit­jana de qual­se­vol ciu­tat. En canvi, per l’edu­cació som a la cua de Cata­lu­nya. Amb aquests diners s’hau­rien pogut fer actu­a­ci­ons soci­als, con­trac­tar una edu­ca­dora social, per a tots, no només per als gita­nos. No hi ha delinqüència d’un dia per l’altre, hi ha una tra­jectòria: si no tens tre­ball, ets gitano, no et poden aju­dar, t’estan arra­co­nant. Si aquesta per­sona té família i nens, què pot fer? Això és el que cal enten­dre. Qui punxi la llum per lucrar-se que el con­dem­nin amb tot el pes de la llei però que no posin tot­hom al mateix sac.
Qui­nes són les expec­ta­ti­ves?
Volem l’alcal­dia, és evi­dent que menys de qua­tre no esta­ria bé, però crec que ho acon­se­gui­rem. Les coses van can­vi­ant, Aquesta vegada hi ha mol­tes més can­di­da­tu­res amb movi­ments de veïns, menys polítics de des­patx i de sèrie. Esta­rem al cos­tat dels grups de les esquer­res i dels que repre­sen­ten els interes­sos dels ciu­ta­dans.
El con­text naci­o­nal també serà pre­sent en la seva cam­pa­nya?
Sí, és clar. Soc català, inde­pen­den­tista, repu­blicà. Ja sé que sorprèn que un gitano com jo entri en un par­tit polític, d’esquerra i inde­pen­den­tista. Crec que si em pre­sento no és casu­a­li­tat. Dar­rere meu n’hi haurà molt més. No és que els gita­nos arri­bin ara a la política, és que la política ens està arri­bant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia