Una ‘rentrée’ calenta

La tar­dor es pre­veu mar­cada per la ines­ta­bi­li­tat política a Europa. L’ina­ca­ba­ble fulletó del Bre­xit, l’inici del final de l’era Merkel a Ale­ma­nya, un exe­cu­tiu ple de con­tra­dic­ci­ons asset­jat per l’opo­sició de la ultra­dreta a Itàlia, un Estat espa­nyol para­lit­zat per la inca­pa­ci­tat de l’esquerra de for­mar un govern de coa­lició... En aquesta panoràmica de les cri­sis de gover­na­bi­li­tat euro­pees, des­taca una absència: França. Tot i que la rentrée també pot ser calenta per al pre­si­dent francès, Emma­nuel Macron.

Gai­rebé un any després de l’emergència dels armi­lles gro­gues, el jove diri­gent s’escar­rassa a apa­gar els múlti­ples focus de con­tes­tació social. L’ímpetu refor­mista de l’inici del man­dat de Macron sem­bla cosa del pas­sat. Ara, l’exe­cu­tiu cen­trista aposta per “escol­tar més” i “cons­truir con­jun­ta­ment” amb els ciu­ta­dans. En la rea­li­tat això s’ha vist reflec­tit en el fet que l’apro­vació de la polèmica reforma de les pen­si­ons ha que­dat ajor­nada fins que se cele­brin les elec­ci­ons muni­ci­pals, el març de l’any que ve. La minis­tra de Salut, Agnès Buzyn, va anun­ciar, fa pocs dies, una dot­zena de mesu­res, valo­ra­des en 754 mili­ons d’euros, per cal­mar la indig­nació en el sec­tor de les urgències.

Fins a 249 ser­veis d’urgències arreu de França han fet vaga els últims sis mesos con­tra la falta de mit­jans i unes con­di­ci­ons labo­rals cada vegada més precàries. Mal­grat les mesu­res de l’exe­cu­tiu, han deci­dit, aquesta set­mana, con­ti­nuar amb una mobi­lit­zació als hos­pi­tals que s’ha eri­git en punta de llança d’altres pro­tes­tes en sec­tors bàsics de la funció pública. Els sin­di­cats de poli­cies han anun­ciat que el 2 d’octu­bre faran una mani­fes­tació con­junta a París, per pri­mera vegada des de fa 15 anys, per dema­nar “una millora de la qua­li­tat de vida en la feina”. Decla­rats en vaga des del juny, els bom­bers han allar­gat aquesta atu­rada fins a finals d’octu­bre per denun­ciar “la falta d’efec­tius i les agres­si­ons” con­tra els agents.

“El curs polític tan sols ha començat i ja tenim con­flic­tes soci­als en les urgències, l’ense­nya­ment i els bom­bers i la tensió també aug­menta a causa de la reforma de les pen­si­ons”, asse­gura a El Pun­tA­vui l’ana­lista Tho­mas Guénolé. “La majo­ria d’aques­tes mobi­lit­za­ci­ons [urgències, bom­bers, etc.] tenen un gran suport de l’opinió pública, ja que es tracta de ser­veis que tot­hom neces­sita”, diu el politòleg Luc Rou­ban. Segons recorda aquest direc­tor d’inves­ti­ga­ci­ons en el pres­tigiós CNRS, la reforma de les pen­si­ons resulta “poten­ci­al­ment explo­siva”.

Tot i que les nego­ci­a­ci­ons amb els sin­di­cats van començar el 2017, el govern ha deci­dit pror­ro­gar-les per cal­mar el males­tar que genera aquesta polèmica mesura. Macron va desig­nar, a prin­cipi de setem­bre, el con­ser­va­dor Jean-Paul Dele­voye com a minis­tre encar­re­gat específica­ment de les pen­si­ons. També ha promès una “con­sulta ciu­ta­dana”. Es tracta d’una de les refor­mes més deli­ca­des del seu man­dat, en afec­tar el com­plex sis­tema de pen­si­ons francès, que ofe­reix unes remu­ne­ra­ci­ons als jubi­lats entre les més ele­va­des del Vell Con­ti­nent. En con­cret, l’exe­cu­tiu pretén uni­fi­car l’actual model de 40 règims dife­rents de cotit­zació en un sol sis­tema amb punts. “El govern asse­gura que les pen­si­ons no bai­xa­ran, però exis­teix un risc seriós que el poder adqui­si­tiu dels pen­si­o­nis­tes sigui força menys ele­vat que amb el sis­tema actual”, afirma l’eco­no­mista Annie Joli­vet, inves­ti­ga­dora en el CEET-Cnam de París. Els tre­ba­lla­dors de la RATP, l’empresa de trans­ports públics de la regió pari­senca, van orga­nit­zar, diven­dres pas­sat, una pri­mera vaga con­tra la reforma de les pen­si­ons. La CGT i Force Ouvrière, dos dels prin­ci­pals sin­di­cats, han anun­ciat jor­na­des de mobi­lit­za­ci­ons a par­tir del 21 de setem­bre, tot i que es mani­fes­ta­ran en dies dife­rents, cosa que reduirà l’impacte d’aques­tes pro­tes­tes.

Després que els armi­lles gro­gues pun­xes­sin en la seva rentrée, el 7 de setem­bre pas­sat, en què només van reu­nir 16.000 mani­fes­tants arreu de l’Estat francès, els dub­tes pre­do­mi­nen sobre l’actual capa­ci­tat de con­vo­catòria dels indig­nats fran­ce­sos, que pre­pa­ren per al dis­sabte de la set­mana que ve una mobi­lit­zació “sense pre­ce­dents”. L’èxit o fracàs de les pro­tes­tes diri­mirà si Macron es veu abo­cat a una segona tar­dor tem­pes­tu­osa.