L’1-O inspira el govern a avançar “sense excuses”

Quan fal­ten pocs dies per a la sentència del Tri­bu­nal Suprem con­tra el govern que va impul­sar el referèndum de l’1-O, l’inde­pen­den­tisme es va abo­car ahir en massa a com­me­mo­rar el segon ani­ver­sari d’una jor­nada d’empo­de­ra­ment popu­lar de record molt fresc, que va voler fer ser­vir com a ele­ment ins­pi­ra­dor per seguir el camí i com a esperó per afron­tar els temps que vin­dran i asso­lir la fita de la inde­pendència. Ho van fer les enti­tats soci­als i els CDR per mitjà de dese­nes d’actes i mobi­lit­za­ci­ons con­vo­cats arreu de Cata­lu­nya, i ho van fer també les prin­ci­pals ins­ti­tu­ci­ons.

En un breu però solemne acte al Pati dels Taron­gers del Palau de la Gene­ra­li­tat, el govern va fer públic al matí el Com­promís Pri­mer d’Octu­bre, que tot just aca­bava d’apro­var en el con­sell exe­cu­tiu, per rati­fi­car l’1-O com a “jor­nada fun­da­ci­o­nal” del repu­bli­ca­nisme d’avui al país, i con­ju­rar-se per “avançar sense excu­ses” perquè la república, que veu “ine­vi­ta­ble”, sigui una rea­li­tat, a més de “per­sis­tir” fins a acon­se­guir el retorn a casa de pre­sos i exi­li­ats polítics. L’exe­cu­tiu es com­pro­met a fer-ho “de l’única manera que sabem i volem: democràtica­ment i pacífica­ment”, subrat­lla el text, que van lle­gir el pre­si­dent Quim Torra i el vice­pre­si­dent Pere Ara­gonès acom­pa­nyats de tots els con­se­llers i uns 200 alts càrrecs –secre­ta­ris i direc­tors gene­rals de tots els depar­ta­ments, en una posada en escena cal­cada a la del com­promís que van sig­nar l’abril del 2017 els ara repre­sa­li­ats per tirar enda­vant el referèndum–, amb una senyera com a únic ele­ment simbòlic visi­ble.

“Les soci­e­tats madu­res, res­pon­sa­bles i com­pro­me­ses s’expres­sen de manera democràtica i pacífica, i ho fan també a través del vot”, comença la decla­ració. “I això és el que va fer la ciu­ta­da­nia de Cata­lu­nya el Pri­mer d’Octu­bre del 2017”, sosté, una data que serà sem­pre “de com­promís, d’afir­mació, de soli­da­ri­tat, de pro­posta i d’esclat democràtic a favor del dret a l’auto­de­ter­mi­nació”. El text, que des­taca que l’1-O la soci­e­tat es va “empo­de­rar” i va “plan­tar cara a la barbàrie”, afirma que és amb “l’espe­rit” d’aquells dies, també els pre­ce­dents i els poste­ri­ors, amb espe­cial èmfasi en el 3-O, que caldrà “afron­tar els des­a­fi­a­ments del futur”, sobre­tot en aquest camí “cap a la república cata­lana, que serà ine­vi­ta­ble”. “Sem­pre amb un com­promís inne­ga­ble i inqüesti­o­na­ble amb la pau, el diàleg, la volun­tat popu­lar, el vot i la democràcia”, remarca el text, com ha estat històrica­ment, si bé ho ha de recor­dar ara més que mai vista la cam­pa­nya en marxa per mirar de cri­mi­na­lit­zar l’inde­pen­den­tisme. “La lla­vor de la con­vivència és la paraula, el res­pecte dels drets soci­als, civils i polítics i la capa­ci­tat de deci­dir col·lec­ti­va­ment”, recorda igual­ment la decla­ració, en al·lusió al dis­curs uni­o­nista que afirma que a Cata­lu­nya hi ha tot just un pro­blema de con­vivència. Aca­bat l’acte, Torra es va des­plaçar a Lle­do­ners per visi­tar els pre­sos polítics, i alguns con­se­llers van fer el mateix amb les pre­ses a Mas d’Enric i Puig de les Bas­ses.

També davant la façana del Par­la­ment es va fer al mig­dia una con­cen­tració com­me­mo­ra­tiva con­vo­cada pels fun­ci­o­na­ris públics reu­nits en l’Assem­blea de Defensa de les Ins­ti­tu­ci­ons Cata­la­nes (ADIC). Hi havia els mem­bres sobi­ra­nis­tes de la mesa, amb el pre­si­dent del Par­la­ment, Roger Tor­rent, al cap­da­vant; dipu­tats de JxCat, ERC i la CUP, i molts tre­ba­lla­dors de la cam­bra. Simbòlica­ment, els con­cen­trats, alguns amb grans llaços grocs, van intro­duir pape­re­tes en una de les urnes de l’1-O, entre aplau­di­ments i crits de “Lli­ber­tat!”. “L’1-O no pot ser només memòria, un record, una cica­triu. Ha de repre­sen­tar el futur d’aquest país i l’espe­rança de les noves gene­ra­ci­ons. Ha de repre­sen­tar la lla­vor de la victòria”, asse­nya­lava a la tarda Tor­rent, en un acte amb Ara­gonès i altres càrrecs d’ERC a Fono­llosa, un dels pobles que van viure les ràtzies poli­ci­als de l’Estat. “Davant la sentència, hau­rem de recórrer de nou a l’espe­rit de l’1-O. I no només els inde­pen­den­tis­tes”, pro­cla­mava, tot enllaçant-ho amb les mobi­lit­za­ci­ons que venen, que segons ell s’hau­ran de fer “de manera per­sis­tent i per­ma­nent de nou, per defen­sar els drets fona­men­tals”.