May trasllada ara la pressió als parlamentaris britànics

Un cop rati­fi­cat l’acord del Bre­xit, ahir a Brus­sel·les, la pri­mera minis­tra britànica, The­resa May, haurà de fer front a l’escull més com­pli­cat de tots: el Par­la­ment de West­mins­ter. En aquests moments, tot­hom dona per fet que la cam­bra rebut­jarà l’acord. Labo­ris­tes, libe­ral­demòcra­tes, naci­o­na­lis­tes esco­ce­sos i gal·lesos, tots en l’opo­sició, ja han dit públi­ca­ment que hi vota­ran en con­tra. També s’opo­sen a l’acord noranta dipu­tats, tant pro­eu­ro­peus com anti­eu­ro­peus, del Par­tit Con­ser­va­dor, el de May, i els deu dipu­tats nord-irlan­de­sos dels Par­tit Democràtic Uni­o­nista (DUP), els seus socis del govern i els que li garan­tei­xen la majo­ria en les vota­ci­ons impor­tants.

En vista d’aquest esce­nari i en un intent de rebai­xar l’hos­ti­li­tat i començar a gua­nyar adep­tes, May ha enge­gat una cam­pa­nya per gua­nyar la votació al Par­la­ment, a què es dedi­carà “en cos i ànima”, segons va afir­mar la pri­mera minis­tra, amb l’objec­tiu de vèncer. La cam­pa­nya durarà dues set­ma­nes i recor­rerà tot el país fins al dia de la votació, que s’apunta que podria ser el pro­per 12 de desem­bre. May ha creat un equip de crisi dins del seu gabi­net per afron­tar la situ­ació. L’objec­tiu és convèncer els ciu­ta­dans perquè pres­si­o­nin els polítics que els repre­sen­ten a West­mins­ter.

Com a tret de sor­tida de la cam­pa­nya, May va publi­car, ahir, una carta oberta a tots els britànics en què demana que donin suport al seu acord del Bre­xit. En la mis­siva, asse­gura que el futur acord acaba amb la lliure cir­cu­lació de per­so­nes i amb els amplis paga­ments a Brus­sel·les. També diu que per­metrà cen­trar-se en l’eco­no­mia, la cons­trucció d’habi­tat­ges soci­als i la sani­tat pública.

Tot­hom dona per fet que l’acord serà tom­bat. La pre­gunta que es fan ara mateix al Regne Unit és què pas­sarà quan l’acord sigui blo­que­jat. May ha dit que l’única alter­na­tiva al seu acord és una sor­tida sense acord, un tren­ca­ment total amb la UE, opció que no volen ni euro­peis­tes ni euro­escèptics. Es parla de con­vo­car elec­ci­ons anti­ci­pa­des o de fer un segon referèndum. Podria ser que el Par­la­ment li demani que rene­gociï l’acord, tot i que la Unió Euro­pea ha dit que això no és pos­si­ble. “No es pot des­car­tar res si May perd la votació”, va dir el seu minis­tre d’Afers Estran­gers, Jeremy Hunt.

Els cinc minis­tres bre­xi­ters que que­den al gabi­net de May podrien forçar-la a accep­tar un ampli acord comer­cial com el del Canadà, però no evi­ta­rien que Irlanda del Nord es quedés dins de la UE. Per la seva banda, Arlene Fos­ter, la líder del DUP, va dir, ahir, que dona­ria suport a un acord com el de Noru­ega, que per­me­tria la lliure cir­cu­lació de per­so­nes (a més, de l’accés al mer­cat únic) i evi­ta­ria la fron­tera ter­res­tre amb Irlanda. Labo­ris­tes i libe­ral­demòcra­tes dona­rien suport a aquest acord, però els bre­xi­ters el con­si­de­ren una traïció al resul­tat del referèndum. El pro­blema rau en el fet que cap opció tin­dria prou suports.