Presó contra el dret internacional

Judici just “en con­junt”

En l’informe ela­bo­rat per l’orga­nit­zació inter­na­ci­o­nal i fet públic ahir a Bar­ce­lona, Amnis­tia no posa en qüestió la lega­li­tat del judici al Tri­bu­nal Suprem “en el seu con­junt”. El direc­tor d’Amnis­tia Espa­nya, Este­ban Beltrán, admet que no con­tras­tar les decla­ra­ci­ons de tes­ti­mo­nis amb pro­ves vide­ogràfiques o accep­tar el tes­ti­moni de polítics en actiu que con­si­de­ra­ven ja con­dem­nats els líders cata­lans podria haver vul­ne­rat les garan­ties a un judici just. Però, en canvi, recorda que el mateix tri­bu­nal va des­car­tar aquests tes­ti­mo­nis com a ele­ments pro­va­to­ris del delicte i, per tant, con­clou que el procés va ser just “en el seu con­junt”. Però, en canvi, per Amnis­tia la inter­pre­tació que el Suprem va fer dels fets pro­vats i del Codi Penal espa­nyol, i per tant la con­demna per sedició con­següent, con­tra­ve­nen el dret inter­na­ci­o­nal.

Vul­ne­rada la lega­li­tat

El motiu prin­ci­pal és que als líders polítics i civils cata­lans se’ls ha vul­ne­rat el prin­cipi de lega­li­tat. Segons aquest prin­cipi, “tot­hom té dret a saber per­fec­ta­ment per quins actes es pot ser penal­ment res­pon­sa­ble i amb quina durada de con­demna”, explica Daniel Joloy, asses­sor legal i de polítiques d’AI. En el cas espa­nyol, el pro­blema és que el delicte de sedició està redac­tat al Codi Penal de manera “molt gene­ral” i “vague” i pot induir a inter­pre­ta­ci­ons des­pro­por­ci­o­na­des com con­si­dera AI que ha fet el Suprem. L’asses­sor legal de l’orga­nit­zació ho argu­menta pel fet que, segons el Codi Penal espa­nyol, la sedició “no recull explícita­ment els fets de violència” i “única­ment reque­reix que l’acció hagi estat per la força o fora de les vies legals, i això obre la porta a una àmplia gamma de cri­mi­na­lit­zació” de pro­tes­tes, com per exem­ple la deso­bediència civil pacífica.

Joloy con­clou que la con­demna per sedició en aquest cas vul­nera el dret inter­na­ci­o­nal perquè “les acci­ons direc­tes no vio­len­tes estan pro­te­gi­des pels con­ve­nis inter­na­ci­o­nals encara que es vul­neri la llei i sem­pre que no sigui vio­len­ta­ment”. Joloy reco­neix que els estats poden res­trin­gir el dret a la lli­ber­tat d’expressió o reunió, però la limi­tació ha d’estar “esta­blerta clara­ment per llei” i “clara­ment demos­trada” la seva neces­si­tat. Com que, segons ell, no és el cas de la pro­testa davant de la con­se­lle­ria d’Eco­no­mia del 20-S ni del referèndum de l’1-O, hi ha hagut “vio­lació del dret humà en qüestió”.

Joloy recorda que la sentència del Suprem basa “la gra­ve­tat de la con­ducta impu­tada en el fet que l’opo­sició va ser mul­ti­tu­dinària o gene­ra­lit­zada”. I afirma que, quan el Codi Penal espa­nyol atri­bu­eix l’adjec­tiu tumultuària a la sedició no ho jus­ti­fica pas perquè la pro­testa hagi estat mul­ti­tu­dinària. La seva con­clusió és que “la falta de clare­dat en la defi­nició de sedició” al Codi Penal, per si sola, “està supo­sant res­tric­ci­ons” als drets humans. Però, a més, la inter­pre­tació “exten­siva” que en fa el Suprem “imposa límit a pro­tes­tes pel nom­bre de per­so­nes que les fan” en con­si­de­rar sedició un “aixe­ca­ment mul­ti­tu­di­nari”.

Amenaça als ciu­ta­dans

Joloy fa una advertència res­pecte als milers de mani­fes­tants del 20-S i als mili­ons de votants de l’1-O: “Acci­ons en què van par­ti­ci­par milers de per­so­nes podrien també con­si­de­rar-se sedició, segons aquesta inter­pre­tació.”

Per això, Amnis­tia con­clou que “les auto­ri­tats no han d’impo­sar càrrecs severs no pro­por­ci­o­nals a les acci­ons quan no van ser fetes amb violència”, en parau­les de Joloy. Amnis­tia recorda que, segons els estàndards inter­na­ci­o­nals, “una mani­fes­tació no perd el seu caràcter pacífic pel recurs a la resistència pas­siva, perquè es cometi alguna il·lega­li­tat o pel recurs a l’ús de la violència per alguns mani­fes­tants”. I hi afe­geix que l’Orga­nit­zació per a la Segu­re­tat i la Coo­pe­ració a Europa (OSCE) i el Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans (TEDH) asse­nya­len que “les acci­ons direc­tes no-vio­len­tes, inclo­ent-hi actes de deso­bediència civil, estan pro­te­gi­des pels drets a la lli­ber­tat d’expressió i reunió pacífica –fins i tot quan supo­sin una vul­ne­ració de la llei– sem­pre que no es come­tin de manera vio­lenta”. Per tot això, AI insta el poder legis­la­tiu espa­nyol a cor­re­gir “subs­tan­ci­al­ment” la defi­nició de sedició per evi­tar que es repe­teixi el cas dels pre­sos cata­lans.

Sànchez i Cui­xart

Amnis­tia dife­ren­cia el cas de Sànchez i Cui­xart dels excon­se­llers i l’expre­si­denta del Par­la­ment, Carme For­ca­dell. Tenint en compte la inter­pre­tació jurídica de Joloy, Amnis­tia con­si­dera que la con­demna per sedició dels dos líders civils “viola els seus drets a la lli­ber­tat d’expressió i de reunió pacífica” i per això en demana la posada en lli­ber­tat imme­di­ata i també que les auto­ri­tats espa­nyo­les “garan­tei­xin un procés que per­meti anul·lar la con­demna” que se’ls ha impo­sat.

Excon­se­llers i For­ca­dell

Amnis­tia ava­lua dife­rent­ment el cas de l’exvi­ce­pre­si­dent Oriol Jun­que­ras; els excon­se­llers Raül Romeva, Dolors Bassa, Joa­quim Forn, Josep Rull i Jordi Turull, i l’expre­si­denta Carme For­ca­dell. No en demana la lli­ber­tat imme­di­ata perquè con­si­dera que podrien haver comès “algun delicte legítima­ment jut­ja­ble en vir­tut del càrrec ofi­cial que exer­cien” i que el Suprem els atri­bu­eix res­pon­sa­bi­li­tat en fets que no estan “empa­rats per l’exer­cici de la seva lli­ber­tat de reunió i expressió o de la deso­bediència civil”. Dit això, però, Amnis­tia con­si­dera que també se’ls ha vul­ne­rat el prin­cipi de lega­li­tat amb la con­demna per sedició. Per això, insta el minis­teri fis­cal davant el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal que empari el prin­cipi de lega­li­tat que se’ls ha vul­ne­rat quan els pre­sos pre­sen­tin recur­sos a la sentència del Suprem.