La projecció global d’un poble
Santa Susanna es presenta com a destinació turística compromesa amb la sostenibilitat i el medi ambient
El vial al pla de Balasc per accedir al nou pas subterrani de Renfe a la platja enfronta pagesos i consistori
El municipi ha donat cabuda aquest any a diversos esdeveniments musicals provinents d’altres llocs
Santa Susanna tenia 3.854 habitants el 2023, segons la darrera informació oficial. Aquest nombre, però, queda molt lluny dels paràmetres que es vinculen tradicionalment a un poble, perquè fa anys que el municipi s’ha consolidat com una de les destinacions turístiques capdavanteres de la costa catalana, i pot parlar de tu a tu amb poblacions molt més grans i amb un passat històric vinculat al sector de les vacances, com podria ser Lloret de Mar, Salou i la mateixa Calella, que el municipi ja mira pel retrovisor. El gran avantatge de Santa Susanna com a producte turístic és el seu plantejament urbanístic, que des dels inicis va saber delimitar els diferents espais per evitar patir les conseqüències de combinar el dia a dia dels veïns amb l’arribada en massa d’estrangers. La gran zona hotelera ha crescut lluny del nucli urbà, format majoritàriament per cases baixes i envoltat d’urbanitzacions, i limita amb uns espais agrícoles protegits, herència del seu principal motor econòmic, que darrerament s’han convertit en camp de batalla entre els agricultors i l’Ajuntament, que acusen de voler especular amb els terrenys.
Aquest 2024 Santa Susanna ha fet un pas endavant en la promoció per vendre’s a l’exterior com a referent de la sostenibilitat. És la resposta a la subvenció de cinc milions d’euros rebuda dels fons europeus Next Generation l’any 2022 per un pla centrat a aconseguir ser “una destinació turística amb un respecte absolut cap als valors mediambientals”. Compatibilitzar, doncs, la principal font d’ingressos de les famílies susannenques amb els recursos naturals, i fer-ho amb l’aplicació de la tecnologia d’última generació i la innovació en l’oferta. Aquesta etiqueta de sostenibilitat i respecte pel medi ambient, però, no ha estat compartida pel sector agrícola de la zona més propera a la platja. Les obres per fer un vial que millori el trànsit arran de la construcció d’un gran pas sota la via del tren ha enverinat de fa mesos les relacions entre consistori i agricultors. El primer defensa la necessitat de l’actuació i assenyala que els detractors són una minoria interessada. Els segons, amb el suport d’Unió de Pagesos, intenten aturar les màquines argumentant que s’està actuant contra uns terrenys protegits i que s’està obrint la porta a l’especulació urbanística. El fet que hi hagi un calendari molt marcat per evitar perdre la subvenció europea no ha fet més que afegir pressió a l’enfrontament entre les dues parts.
Al mes de juliol, l’Ajuntament anunciava que el poble havia estat triat com a seu d’una escola de futbol i de futbol sala d’elit per a joves nord-americans. El pacte es va tancar a Orlando amb la firma United Futsal i el projecte preveu una inversió inicial d’1,5 milions d’euros per muntar el que serà el seu primer centre d’aquestes característiques a Europa. L’Ajuntament va assegurar ràpidament que aquest fet convertirà Santa Susanna en una referència internacional d’aquests dos esports, a més de crear un flux de visitants procedents dels Estats Units que servirà per enfortir el teixit econòmic del municipi. No és la primera acció internacional del consistori per atraure turisme estranger de fora d’Europa. A banda d’una presència continuada en els congressos i fires del sector, l’any passat uns 6.000 turistes d’Israel van visitar la població com a part d’un conveni amb l’organització de sindicats d’Israel Histadrut.
Primers habitatges sostenibles
En clau urbanística, aquest any Santa Susanna ha pogut desencallar un projecte pensat per als joves i la gent gran del poble. Es tracta de la primera promoció de 36 pisos socials en un terreny municipal a la urbanització de la Vall. El projecte, amb un cost estimat de 5,3 milions, té una aportació d’un milió per part del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana provinent dels Next Generation. Una UTE formada per dues entitats socials es farà càrrec de la construcció. El projecte, en consonància amb aquest compromís amb la sostenibilitat, preveu un edifici concebut perquè consumeixi molt poca energia, amb solucions com la bioclimàtica i l’energia renovable fotovoltaica. Precisament, també aquest 2024 s’ha anunciat l’esperada actuació als antics peatges de l’autopista C-32. El govern català va confirmar fa poques setmanes la construcció d’un parc fotovoltaic a la zona de Santa Susanna. S’hi instal·laran 3.312 plaques i generarà un 9% de l’energia que necessiten totes les carreteres de la Generalitat. La previsió és que estigui en funcionament a l’estiu.
Festivals adoptats
Aquests dotze mesos també han servit per ratificar que el poble pot donar cabuda amb prou garanties a esdeveniments culturals multitudinaris. Ha estat possible gràcies a l’emigració de tres cites lligades fins ara a municipis veïns que, per diferents motius, han trobat en Santa Susanna una alternativa viable. El primer va ser el festival Psichobilly, provinent de Pineda; el segon, el Mar d’Estiu, que va ser foragitat de l’espai de la platja que compartien Pineda i Santa Susanna i es va instal·lar finalment als terrenys de Can Gelat, on sembla que podria repetir el 2025. Finalment, el trentè aniversari de l’Oktoberfest de Calella va tenir una doble celebració, perquè els organitzadors dels darrers anys van plegar veles i van portar les bandes també a l’envelat de Can Gelat, i Calella va defensar que mantenia la festa de la cervesa amb un format diferent.
Finalment, aquest octubre saltava la notícia que l’alcalde de Santa Susanna, Joan Campolier, seia al banc dels acusats per un delicte de prevaricació per haver deixat utilitzar el 2016 uns terrenys qualificats com a sòl urbà a una companyia d’autocars com a pàrquing per als vehicles. La fiscalia demana per a ell dos anys i nou mesos de presó i tretze d’inhabilitació. No és el primer cop que Campolier visita un jutjat. El cas més sonat el va obligar a deixar l’alcaldia el desembre del 2006 després de ser condemnat a vuit anys i set mesos d’inhabilitació per un delicte de prevaricació. Prèviament, però, va rebre un indult que li va rebaixar la pena a quatre anys.