“La zona agrícola del pla de Balasc manté la màxima protecció”

L’any passat ja ho va ser i aquest també ha estat a l’altura de les expectatives. Hem pogut treballar i avançar en molts dels compromisos que portàvem en cartera i alguns avui ja són una realitat, com ara el segell de destí turístic intel·ligent (DTI), que preveu un pla d’acció de 130 actuacions. També hem aprovat de manera provisional el POUM i hem engegat l’estratègia de sostenibilitat turística, que inclou la renaturalització del front marítim, les platges intel·ligents i la nova oficina de turisme, així com el pla de mobilitat urbana local, entre moltes altres coses. Anem a bon ritme i espero poder continuar en la mateixa línia, que és possible en bona part gràcies a les subvencions rebudes. En aquest sentit, hem fet un esforç impressionant, perquè, tot i ser un municipi petit, això no ens ha restat capacitat per aspirar a tot tipus d’ajudes i injeccions econòmiques, i sovint aconseguir-les, que et permeten desenvolupar els projectes pendents, perquè som una població petita, però amb un sostre hoteler de milers de persones més que reclamen els mateixos serveis.

L’actuació fa temps que hauria d’estar resolta i s’ha anat allargant envoltada d’acusacions d’especulació urbanística en contra meu que són falses i interessades. No hi ha res d’això. Vull que quedi molt clar que la zona manté una màxima protecció per part de la Generalitat i que des de l’Ajuntament no hi ha cap mena de voluntat de fer canvis. L’obra que s’hi està fent és per millorar la mobilitat d’un vial tercermundista, coincidint amb la construcció del pas sota la via del tren, fruit de les inversions dels fons europeus. Parlem d’una actuació de necessitat: ampliar un vial que és molt transitat perquè uneix en línia recta Calella i Malgrat. Això és tot, però a partir d’aquí s’han generat tot tipus d’especulacions infundades de quatre pagesos que no estaven d’acord amb les expropiacions dels terrenys. Un procés que s’ha seguit amb escrupolositat i per al qual es tenen tots els permisos. Avui dia hi ha dos planejaments urbanístics d’administracions per sobre de la nostra que defensen el mateix que nosaltres. Repeteixo que la zona agrícola del pla de Balasc està protegida i ho està des dels anys seixanta fins ara. Les mentides i les especulacions ens han portat a una situació no volguda, que no ha aturat, però sí alentit, les obres del vial, que haurien d’estar enllestides a temps.

Per tot. En primer lloc, Santa Susanna és un municipi ordenat urbanísticament, amb zones ben diferenciades, que ja va ser planificat amb cura i amb una visió de futur extraordinària. L’equip de govern que el va fer sabia el que volia i així ho va dibuixar sobre plànol. Es va negar a tenir indústria i en canvi van protegir la zona agrícola allà on era més productiva i van planejar un espai a tocar del mar per a un creixement hoteler i un altre a tocar de la carretera N-2 per al comerç. També va permetre un creixement residencial cap a la muntanya. Aquest ordenament previ ens ha permès arribar allà on som ara i mirar al futur amb els deures fets. En segon lloc, perquè ens trobem en un entorn privilegiat i no massificat que ens ha permès aconseguir el segell DTI, i convertir-nos en la primera destinació turística de sol i platja de l’Estat a certificar la seva petjada de carboni. Si als anys noranta haguéssim cedit a la pressió immobiliària, possiblement seríem un model turístic molt semblant al dels municipis veïns. Però el nostre és diferent i s’ha modelat d’acord amb un sector hoteler concentrat en un quilòmetre quadrat, amb una gran força i centrat en el turisme familiar i esportiu.

Al final tots ens trobem allà mateix, encara que ells són molt més grans que nosaltres. De fet estem treballant conjuntament per formar una aliança de municipis turístics per defensar davant la Generalitat la nostra peculiaritat i que se’ns reconegui i se’ns compensi l’esforç d’atendre molta més població de la que surt oficialment en el padró. Estem molt mancats de finançament. Santa Susanna consta com un poble de 3.800 habitants, però al llarg de l’any sumem més de dos milions de pernoctacions, que suposen més de 700.000 persones. Això tensiona els serveis d’una Santa Susanna pensada només per a 3.800 persones en seguretat, recollida selectiva…

Cert. Els canvis que s’imposen ara el 2025 provinents d’Europa ens agafen en ple procés per canviar la concessió després d’un contracte de 10 anys i ja estem treballant per afrontar amb èxit les noves exigències. Som conscients que els costos seran molt més grans i hem de resoldre molt bé de quina manera repercuteixen en la ciutadania i en l’empresariat perquè siguin tan justos com sigui possible. És una lluita i no és fàcil. Aquest estiu ho hem patit molt, perquè amb el contracte existent hi ha moltes mancances. Els vehicles que es fan servir tenen més de deu anys i no els podem canviar perquè estem subjectes a la llei de contractes que ens fiscalitza les noves inversions. I si, a això, hi afegeixes que molta gent, tant els veïns com els de segona residència i els turistes, no fa bé la recollida selectiva, és la tempesta perfecta. S’hi ha de posar ordre i això també vol dir haver de multar. En canvi, en clau de recollida de la fracció de vidre, aquest estiu hem estat seleccionats com un dels cinc municipis que més bé ho han fet de tot l’Estat! En definitiva, ens hem de mentalitzar que els canvis són imprescindibles i tots ens hi hem d’esforçar de valent per passar del 30% de recollida actual al 50% previst.

Jo sempre dic que tenim un molt bon producte hoteler, que és molt llaminer, i al sector li interessa desestacionalitzar l’oferta. Donem cabuda als esdeveniments i competicions que ens arriben en aquells mesos que no són temporada alta i, per tant, l’estada es pot oferir a uns preus molt més competitius que ens fan molt atractius com a destinació. En clau de municipi, es tracta d’una magnífica oportunitat per posar-nos en el mapa i donar-nos a conèixer fora de les nostres fronteres. De fet és una col·laboració mútua entre el consistori i el sector molt beneficiosa per a les dues parts. És cert que no hi ha cap esdeveniment gratuït, però acostumem a trobar els diners a través dels recursos que se’ns posen a l’abast, com ara la taxa turística. Les aportacions d’altres administracions ens permeten acceptar més propostes d’aquest tipus. Que Santa Susanna sigui la capital mundial del fitnes és important perquè durant tots aquests anys han passat pel municipi més de 80.000 persones. Els esdeveniments atrauen tant la gent que hi participa com aquella que se sent atreta per la proposta. És un efecte rebot que ens beneficia i ens fa sortir durant dies i dies en mitjans d’abast internacional. Quant valdria aquesta promoció si l’haguéssim de pagar com a municipi?

Seria una altra Santa Susanna. Jo he viscut Santa Susanna sense turisme i era un poble tranquil i agrícola. El municipi ha canviat per millorar i s’ha fet gràcies al planejament urbanístic del qual parlava abans. Hi ha qui diu que viure aquí és car. Potser perquè no hi ha massificació, un valor que té un preu. Hem aconseguit un pavelló, un institut, una biblioteca que és un referent de préstec pels turistes i per la resta de la comarca perquè és fàcil arribar-hi… Tot això ens ha vingut gràcies al creixement aconseguit.

Ha estat una casualitat. Ens ho hem trobat i no hem estat nosaltres els que hem trucat a la porta de ningú. En el cas del’Oktoberfest de Calella vaig trigar a signar el conveni amb l’entitat responsable perquè abans vaig parlar amb l’alcalde per demanar-li que refés els ponts de diàleg per mantenir la festa allà on va néixer. No me’n vaig sortir. Per les raons que sigui l’entesa no va ser possible. Pel què fa a Mar d’Estiu, les condicions van ser unes altres i ens van trobar amb la negativa de Costes d’instal·lar l’escenari em els terrenys de La Llàntia. L’opció de Can Gelat va ser l’única alternativa i sembla que la promotora va quedar contenta amb els resultats. Cal recordar que fa uns anys ja vam col·laborar els dos municipis i el Centre Cultural i Recreatiu en organitzar un festival i vam acabar malament. Quan hi va haver una nova oportunitat aquest estiu passat la vam aprofitar i no podíem deixar-la perdre. Cada vegada serà més difícil fer concerts a l’aire lliure perquè les normatives de sorolls s’han endurit.

Estic molt content perquè durant molts anys m’ha preocupat que la gent jove tingués dificultats per trobar un habitatge al municipi. No ha estat gens fàcil ni fins i tot comptant amb una ajuda dels fons europeus. Finalment hem trobat els inversors que s’han interessat en el projecte i em satisfà que haguem resolt aquest tema.

Estem bé. Cert que arrosseguem un deute, però soc dels que creu que si un Ajuntament no està endeutat és que no fa bona gestió. Tot dins d’un certs límits, eh? Ara mateix estem en un 80% d’endeutament i la gran majoria l’hem canalitzat en temes educatius. L’arribada de l’ESO a Santa Susanna l’ha pagat integrament l’Ajuntament, el nou menjador de l’escola també ha anat a càrrec del consistori i amb crèdit estem invertint en la llar d’infants, un equipament bàsic perquè és el nostre futur. Confio que Educació ens haurà de tornar la inversió un dia o un altre, però en el cas de l’ESO ja fa cinc anys i res de res.

A banda de la recollida selectiva, des de fa dos anys vam entomar la recepció de les urbanitzacions on cal fer unes inversions molt importants, perquè parlen d’uns espais on la xarxa de serveis té més de quaranta anys i li cal una renovació complerta. També treballem per millorar les instal·lacions del CAP i per garantir l’atenció social a tots els veïns i veïnes del poble.

No pas. És un tema que estava arxivat i que ha tornat a sortir després d’una interpretació que ha fet el fiscal que diu que es va donar llicència per a una activitat en un terreny urbà on no era permesa, quan en realitat només es va cedir l’ús temporal com a aparcament d’autocars. Va ser la resposta a una necessitat que teníem d’un lloc segur on poder deixar els vehicles durant l’estiu i que es va ampliar a tothom amb uns preus públics. Sí que al final de la temporada el promotor no va complir amb el conveni i no va deixar l’activitat i l’any següent li vam acceptar una altra proposta, també temporal. És una mera qüestió d’interpretació. Soc molt respectuós amb la justícia, però estic convençut que no hi ha cas.

Fins que perdi la il·lusió i la gent deixi de votar-me. No entenc el servei públic sense una dedicació plena al càrrec. Vaig entrar a l’Ajuntament el 1976 i a dia d’avui encara queda molta feina per fer i em veig amb capacitat i empenta per fer-la. I si la ciutadania continuï dipositant la mateixa confiança en mi, qui soc jo per defraudar-la?