“Altres alcaldes, amb menys recursos, han fet més coses”

És un símptoma que el govern està en crisi. Ho sospitàvem i denunciàvem, però ho confirmen nou anys després. No avancen els grans projectes de ciutat, i dubtem que avancin, perquè han guanyat pes regidors responsables de coses que no van bé, com ara Habitatge, l’aparcament o la neteja urbana. Tampoc ens agrada que una àrea definida com Joventut, necessària, mesos després torni a barrejar-se amb Esports i gestioni, per exemple, els casals infantils.

Després d’anys de retard esperant el nou contracte, estem pagant set milions anuals, un dels imports més cars, de mitjana, a a la demarcació. El percentatge de selectiva ha millorat poc, i dels xips, els contenidors intel·ligents, que havien de ser la solució, no en sabem res. També trobem a faltar, com a mínim, un esforç en pedagogia.

Hi ha uns nou milions de romanents, molts diners que s’han anat reservant per al Museu Thyssen, o que no s’han invertit en altres coses. I que ara no es podran invertir ni en el museu. Hi ha molts equipaments socials, com l’asil, o municipals desatesos per les promeses de fer una ciutat d’art, que pot decaure. Mentrestant, van fent l’estructura de despesa de l’Ajuntament més grossa.

En la fundació fa temps que ja haurien de participar, a més de l’Ajuntament, la Diputació, la Generalitat i el govern estatal, si esperem que hi posin diners. Portem molts anys escoltant promeses de l’alcalde, amb la baronessa, consellers, presentacions, però quan arriba l’hora de la veritat encara no veiem res. Ho hem tingut tot en exclusiva: els quadres, romanents, però tan sols reformaran l’edifici del monestir. Altres alcaldes de tots colors han fet més coses amb menys recursos: cobrir la rieres de Tueda, les rondes, la residència, centres cívics. Això sí que eren projectes transformadors. Però aquest problema de desconfiança respecte al govern actual ens el trobem en altres projectes.

El problema de l’aparcament no s’ha resolt, sinó que s’ha complicat. L’aparcament de Ponent no té ús i empeny cotxes de veïns a d’altres zones. L’asil ara diuen clarament que no depèn d’ells. I respecte a l’habitatge social, de moment hi tindrem un solar per a aparcament. O amb Can Rius [l’antic Palm Beach], que en tenim les claus. Però res més. En culpen les altres administracions, però la realitat és que estem davant un govern en el qual no es pot confiar. No és res personal, però no els podem donar suport. El 2019 potser ens els podíem creure, però passats sis anys ja no.

Segons el pla general calen 1.000 places d’aparcament cèntriques. I coincidim, per exemple, en la idea d’aixecar una altra estructura en altura al sector de Cala Sants. Però l’aparcament en servei a Ponent, amb 180 places, n’ha suplert 116 que ja hi havia, i gratuïtes. Ara són de pagament. I se n’han anat eliminant amb les reurbanitzacions de carrers. A Juli Garreta, o als carrers Girona, Santa Magdalena o Santa Teresa. O amb les noves bateries de contenidors, que ocupen molt més espai. S’han eliminat 300 places i se n’han generat 60 de noves. Això complica l’aparcament a la resta de la ciutat i fa desertitzar el centre.

Molts comerciants es queixen que alguns veïns estan deixant de baixar. No només es veu amb locals tancats al carrer. Al mercat cobert també hi ha menys parades actives que fa un any.

La zona blava s’hauria d’aplicar en els dies o moments de màxima afluència, com els dies festius o els mesos de temporada alta, de juny a setembre. Entre setmana hi hauria d’haver més marge, o en la franja de pagament del migdia: abans de 14 a 16 h no es pagava, i això també ha fet mal als restauradors. Poden oferir descomptes als clients, però pagant-ne ells una part per endavant. I això ho veiem erroni.

Generant noves places i ben cèntriques sota el passeig dels Guíxols. Entre el Casino dels Nois i l’entrada al port. Cercar una concessionària que el faci, com es va fer a Blanes i ha funcionat. O a Cala Sants, en altura. I amb una gradació de preus: de pagament al passeig i gratuïtes a mesura que ens allunyem del centre. Aleshores sí que podríem treure places de zona blava en superfície i millorar el passeig, o fer-hi passar un carril bici, que ara queda interromput al front marítim. I no ens trobaríem els col·lapses quan coincideix el Porta Ferrada amb la festa major.

És una altra de les qüestions que el govern atribueix a l’agència estatal que supervisa les contractacions, però es van retardar en les gestions. Al final, aquell contracte que ells mateixos deien que era tan dolent i s’havia de canviar l’haurem de tenir un estiu més.

A més de l’habitatge, que és el problema número 1, que la gent pugui quedar-se a viure aquí, cal que també puguin treballar aquí. Cal promoció econòmica, i no només per al turisme i el sector hoteler, sinó per a les indústries: ampliar el sòl industrial. No pot passar que les nàutiques hagin de portar embarcacions a Llagostera o que empreses marxin a Calonge o Palafrugell perquè no poden créixer aquí quan tenim l’empresa de deixalles municipals ocupant gairebé mig polígon.