Entre els lloguers i el Thyssen
El municipi fia al projecte del museu l’aposta per atraure visitants i residents interessats per les arts
Després de 25 anys, l’inici de les obres sembla a tocar però continuen apareixent obstacles
La urgència per crear habitatge s’ha situat com a prioritat, en espera que la Generalitat agafi la iniciativa
Població mil·lenària, que es comença a explicar des del poblat iber de Iec Salis passant pel decisiu monestir benedictí dedicat a sant Feliu l’Africà, la ciutat guixolenca va ser proclamada oficiosament capital de la Costa Brava un segle enrere. A banda d’aquell 1908 iniciàtic per a la creació de la marca turística, Sant Feliu de Guíxols era un municipi econòmicament molt fort que vivia d’esquena a la platja, amb una indústria surera puixant que havia atret població i afavorit bones infraestructures, com ara el carrilet d’iniciativa privada, o el port modern, el més proper a la ciutat de Girona, entre finals del segle XIX i l’entrada en el XX. Seria més o menys el període en què s’ha atribuït al pintor i dramaturg Santiago Rusiñol la definició de la ciutat com “una gàbia d’or plena de mussols”, potser en referència a la poderosa burgesia del moment. Però després d’aquella dècada culminant va arribar un lent declivi de la indústria, que va fer recular la població. Tot plegat, agreujat per la Guerra Civil.
El turisme va rellançar el municipi del pou a mitjan segle XX, en una lenta transició des de l’antic model industrial, il·lustrada pel tancament de la línia fèrria el 1969, i de moltes de les factories que havien resistit fins a les crisis energètiques dels setanta i vuitanta. A Sant Feliu, però, a diferència d’altres poblacions urbanitzades de zero sobre el model turístic desarrollista de l’època –com el cas del nucli veí de Platja d’Aro–, la petja fabril va refredar la transformació urbana i va empènyer la nova immigració estatal cap a la perifèria del terme: els barris de Tueda de Dalt i Vilartagues. Sense serveis bàsics o carrers sense asfaltar, va ser un dels reptes prioritzats pels primers ajuntaments democràtics del PSC, 40 anys enrere. Un procés assimilable al de qualsevol altre municipi més metropolità que no pas costaner.
La cerca d’un projecte il·lusionant
De retruc de l’eclosió turística, com a nou motor, la construcció es va consolidar com l’altre sector destacat en l’economia local. Però més enllà de la creació de places hoteleres, que durant dècades havia girat molt a l’entorn del petit monopoli dels germans Anlló, la ciutat es va encaminar cap a la promoció de molts habitatges de segona residència. Una inèrcia que va permetre desestacionalitzar la demanda fora dels mesos d’estiu, però que no va impedir que l’hostaleria es ressentís amb la mort dels dos germans, Joan i Francesc, sense hereus a inicis d’aquest segle. De cop i volta, la Generalitat va fer tancar els hotels com a titular de l’herència intestada: 600 llits menys, un 30% que no es va començar a recuperar fins fa tot just 10 anys. La derivada bona –els diners del llegat que, a la llarga i un cop liquidada l’herència, podien servir per impulsar inversions a la ciutat i somiar algun projecte il·lusionant– encara no s’ha materialitzat.
És aquí on apareix una primera idea de Centre Cousteau, a la façana marítima, que va acabar descartada. I, sobretot, el d’una aliança amb la segona resident guixolenca més il·lustre, la baronessa Carmen Thyssen. Fa més de 25 anys que se’n parla, des del 1999. I, després de molts girs de guió, l’actual govern de Tots per Sant Feliu i el PSC –amb ERC també durant el període 2015-2019–, va decidir donar-li impuls al voltant de l’antic monestir aviat farà 10 anys.
Una inversió milionària
Malgrat que, formalment, només un regidor està en contra del projecte –Jordi Lloveras (Guíxols des del Carrer-Comuns)–, la inversió necessària de 15 milions d’euros és un dels factors que ha fet aflorar dubtes entre altres grups, sobretot Junts i Mes. L’alcalde, Carles Motas (TSF), defensa que fins ara la planificació del Centre de Pintura Catalana Carmen Thyssen “no ha costat ni un euro a la ciutat”, però el portaveu de Junts, Toni Carrión, i Lloveras coincideixen que les obres de millora de l’entorn del monestir o la construcció de l’aparcament modular de Ponent –sufragat pel municipi enmig d’un altre ball de projectes i la dificultat de trobar concessionaris interessats–, ja computen diversos milions d’euros avançats.
Al voltant del museu guixolenc, el darrer factor que ha fet escalfar la política local aquest hivern ha estat l’anunci d’un projecte privat paral·lel amb el fons pictòric de la baronessa, a Barcelona. Des de l’oposició, han alertat d’incompatibilitat o competència, mentre que el govern guixolenc ha preferit veure-hi l’oportunitat d’establir-hi sinergies i la “complementarietat”, en paraules de l’alcalde, Carles Motas. Millor aliar-s’hi, evidentment, que enfrontar-s’hi.
Tramitació feixuga
Motas no renuncia al projecte del despatx Nieto Sobejano, aprovat pel ple a l’abril, però de seguida van haver d’optar per encarregar la subdivisió en dues fases –la reforma del monestir existent, d’una banda, i el cubicle adjacent de nova construcció, d’una altra banda. Patrimoni de la Generalitat va requerir aprofundir en les excavacions arqueològiques que ja s’havien fet el 2018, amb una nova campanya prevista enguany. I mentre això no passa, s’hipoteca de moment l’inici de la segona fase d’un projecte executiu pendent ara de trossejar. El més lògic seria que se n’haguessin encarregat els mateixos autors, però en la cosa pública cal nou concurs, com van recordar a l’Ajuntament quan volia tirar pel dret.
Finalment, sembla que s’haurà de tornar a subhastar i la normativa europea, en ser una obra d’envergadura, ja va allargar la primera convocatòria. L’alcalde ha instat la mateixa Generalitat a agafar la iniciativa i assumir el desafiament. El rellotge i el calendari passen, doncs, a comptar per al govern català amb un nou termini, 2027, a l’horitzó.
L’habitatge, problema col·lateral
Com altres municipis del litoral, Sant Feliu pateix un mercat d’habitatge tensionat i en què la regulació de preus ha acabat d’empènyer molts propietaris, a banda dels lloguers turístics, cap als arrendaments de temporada, d’octubre a maig. El govern local ha desencallat el darrer any l’adquisició de sòl programat per a la construcció de diverses promocions que volen destinar a lloguers a preus inferiors als de mercat, però l’alcalde assumeix que ara caldria trobar o bé privats que assumeixin les obres i la gestió o bé la col·laboració de la Generalitat. Diu que és la prioritat d’aquest mandat, tot i que des de l’oposició critiquen que ja fa anys que s’alerta del problema.
