Un torcebraç permanent
L’extrema dreta manté el govern de Marga Prohens fermat de mans i peus. Ara han fixat la línia vermella en la liberalització del sòl
A l’Ajuntament de Palma, en canvi, la relació PP-Vox és fluida. La dreta vol fer el seu projecte estel·lar, un museu d’art a l’edifici de GESA
Amb tu, però sense tu. Pot semblar una expressió contradictòria, però en política és d’allò més freqüent. El Govern de les Illes Balears, on governa el PP en minoria, n’és un exemple a destacar. L’executiu està immers en aquest tessitura complexa d’ençà que Vox va decidir bloquejar la llei de pressuposts de 2025 i rompre relacions. Ara estan disposats a refer ponts si es liberalitza el sòl per ampliar les zones edificables i s’incrementen les altures dels edificis. Aquest acostament arriba quan Abascal acaba de fer un anunci que sembla insalvable pels populars. El líder de Vox ha dit que no aprovaran els pressupostos de cap autonomia del PP si aquest últim no garanteix la ruptura dels pactes amb els socialistes a Brussel·les. Des de Balears, el coordinador del partit i portaveu al parlament, Sebastià Sagreras, dona per fet que governaran amb els pressuposts prorrogats.
Vox no és l’únic que posa línies vermelles. També ho fa la presidenta, Marga Prohens: “No em trobaran mai a la confrontació lingüística.” Dimarts, la presidenta es va refermar en la seva posició quan la portaveu del grup parlamentari ultra, Manuela Cañadas, va insistir en “la necessitat d’impartir un bilingüisme real a les aules”. “Primer ens haurien d’aclarir què ens demanen”, la va increpar molesta Prohens. “El model bilingüe es compleix, està avalat per la justícia i s’articula respecta a l’autonomia del centres d’ensenyament”, va indicar. També va constatar que avancen en l’aplicació del pla pilot de lliure elecció de llengua, una mesura que varen pactar amb Vox. El PP i Vox varen signar un acord programàtic de 110 punts per desenvolupar durant la legislatura. A canvi, els diputats de la formació ultradreta es varen estendre en la investidura de Prohens i varen permetre un govern en solitari dels populars.
Prohens no és Bauzá
Vox no té al davant un president com José Ramón Bauzá, que va aconseguir que més de cent mil persones es manifestassin en contra de la política lingüística del seu executiu i en defensa de l’ensenyament en català. Prohens és catalanoparlant, de jove va ser activista per la llengua. Va fer saber durant els mesos previs a les eleccions autonòmiques que la seva política no seria la de Bauzá.
Des de l’inici de la legislatura, la ultradreta sempre ha incidit en la llengua. Per aquest motiu, les relacions entre Vox i el Partit Popular mai han estat bones del tot. Ara, els demanen la liberalització del sòl a l’arxipèlag. Consideren imprescindible el creixement urbanístic per facilitar l’accés a l’habitatge a les illes. Sagreras ja els ha contestat; estan disposats a negociar sòls concrets per fer habitatges. “Desconeixem –ha dit– fins on arriba el concepte de liberalització.” La liberalització del sòl s’inclou en una de 34 esmenes que el PP va aprovar per error i que finalment van ser derogades mitjançant un decret de correcció.
L’error
L’octubre de l’any passat, i després de diverses setmanes de negociacions, el Govern de Marga Prohens va tirar endavant la seva proposta de sostre de despesa, passa prèvia i imprescindible per aprovar els pressupostos del 2025. Ho va aconseguir gràcies a l’abstenció de Vox i el vot a favor de dos diputats trànsfugues que abandonaren el grup d’extrema dreta i ara formen part del grup mixt de la cambra.
L’extrema dreta els havia aconseguit arrabassar un “compromís ferm” per continuar avançant en el pla de segregació lingüística. També havien anunciat “avanços significatius” en temes que consideren prioritaris, concretament al rebuig a acollir més menors, a més de la derogació definitiva de la llei de memòria democràtica. Però el pressupost no va tirar endavant.
Els diputats del PP es van equivocar en la votació de la llei del decret de simplificació administrativa. Aquest error va permetre l’aprovació d’un paquet de més de 30 esmenes presentades per l’extrema dreta, entre les qual s’inclou eliminar l’exigència del català en la funció pública i permetre la construcció en àrees naturals d’especial interès (ANEI). En aquell moment, el portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, va qualificat l’error com “la catàstrofe legislativa més gran” de la comunitat autònoma. “Demostra que estem en mans, no sols d’unes persones que han estat capaces d’aprovar una norma depredadora amb el territori, sinó d’uns tronats incapaços de dur a terme una votació”, va sentenciar. Ara, recorda que ell era present a l’hemicicle quan es va produir l’error que, inicialment, alguns varen posar en dubte. “Ho va ser –diu–, no són tan bon actors. Aquest error els ha costar els pressuposts. L’aprovació a la seva llei simplificació administració suposa tots els atacs a la regulació urbanística”, hi afegeix. El secretari general del PSIB-PSOE, Cosme Bonet, recorda que “l’error va situar l’extrema dreta en una posició de força davant el PP”. El partit d’Abascal va donar per trencades les negociacions i va exigir que el castellà tingués en l’educació de les Balears la mateixa consideració que el català i que el català deixàs de ser la llengua vehicular.
Llei de memòria democràtica
La presidenta va convocar els batles del partit, que li donaren via lliure per obrir nous escenaris. L’endemà, el Parlament duia a debat la derogació formal de la llei de memòria democràtica, un tema molt sensible per a les formacions de l’esquerra i que feien comptes derogar PP i Vox. A primera hora del matí, el PP va aconseguir un acord amb els grups parlamentaris de l’esquerra i nacionalistes per mantenir la llei de memòria democràtica, la derogació de la qual es votaria al llarg de la sessió plenària. A canvi, el PSIB-PSOE, Més per Mallorca, Més per Menorca i Podem es varen comprometre a ajudar els populars a derogar les 34 esmenes de Vox a la llei de simplificació administrativa. “La llei de memòria democràtica s’ha salvat. El PP es trobava en un carreró sense sortida. Nosaltres (Més per Mallorca) sempre votarem amb consciència”, manifesta Aspesteguia.
Des del PSIB-PSOE, Cosme recorda que l’expresident del PP Gabriel Company va votar a favor de la llei de memòria democràtica. “Companys no volia que la llei es convertís en una barrera amb l’esquerra. Per nosaltres, aquesta llei és simbòlica. Vox ha permès que això passi. Una part de l’electorat del PP no entén per què han votat amb l’esquerra per salvar aquesta norma.”
Pla de segregació lingüística
Per intentar refer la situació, el conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera (PP), s’ha vist obligat a enviar inspectors als centres educatius amb la intenció d’esbrinar com es va fer l’oferta d’elecció de llengua per als alumnes de primera ensenyança i, també, per assegurar que els impresos de matriculació per al pròxim curs escolar portin les dues caselles i els pares puguin triar la llengua. “El fet que es pugui impartir lectoescriptura en la llengua materna ho duia el programa electoral del PP i està recollit a la llei de normalització lingüística. El que passa és que no és possible fer-ho així com ho han plantejat. De fet, ni saben com fer-ho. Hi ha molts alumnes que la seva llengua materna no és ni el castellà. Fan un poc el joc a Vox”, indica Aspesteguia.
El portaveu de Més per Mallorca defineix el PP actual com un partit amb molt poca ideologia. “Han vengut aquí a abaixar imposts, liberalitzar sous i territori, però en cap cas a lliurar una batalla cultural.”
La necessitat de mantenir la porta oberta amb la ultradreta ha portat l’executiu a crear un discurs que pot generar confusió: “Fan creure que introduiran la segregació lingüística a totes les etapes educatives, i això és intolerable, –diu Aspesteguia–. El seu electorat es pot sentir temptat pel discurs de Vox. Actualment, no es compleix ni el decret de mínims perquè les escoles no donen pus de sí. És en això que haurien d’estar fent feina.” Per Cosme, la situació actual posa en evidència la feblesa del partit. “La història demostra que pactar amb la ultradreta deixa ferides dins la societat i distorsiona molt la línia política: és el PP un partit racista o un partit que vol apartar la nostra llengua? Pactar amb la ultradreta és normalitzar el seu discurs i, ara que han romput, Vox intenta treure tallada d’això, ara que els tenim ens aprofitam d’ells.”
A Vox Baleares, les consignes, que venen de Madrid, són molt clares: bàsicament, hi ha una obsessió per la llengua. “Aquí, la ultradreta té molt poca substància, és una sucursal d’una direcció estatal, amb personalismes molts marcats de la gent que l’integra, rebels i amb trànsfugues”, assenyala el secretari general del PSIB-PSOE, Cosme Bonet.
16 mesos de presó
Els populars encara mantenen un as a la màniga. El seu vot és decisiu per destituir el president del Parlament balear, l’ultradretà Gabriel Le Senne, quan li obrin judici oral. El col·lectiu Estimada Aurora, que ha sol·licitat al jutge instructor l’obertura de judici oral, demana 16 mesos de presó i onze anys d’inhabilitació per a Le Senne, en considerar que el dirigent ultra va incórrer en un delicte d’odi en trencar una fotografia de tres víctimes del franquisme mentre es debatia la derogació de la llei de memòria democràtica. Una altra acusació, el Partit Comunista dels Pobles d’Espanya, reclama quatre anys de presó.
Ara per ara queda una incògnita per resoldre: què passarà quan s’obri judici a Le Senne? L’oposició té al cap el segon apart de l’article 9 del reglament del Parlament de les Illes Balears per avançar en aquesta comesa. L’article 9.2 estableix que “els diputats i les diputades quedaran suspesos en els seus drets i en els seus deures parlamentaris quan, una vegada la interlocutòria del processament sigui ferma o es dicti la interlocutòria d’obertura de judici oral, el ple de la cambra així ho acordi, per majoria absoluta”. Segons el secretari general del PSIB-PSOE, Cosme Bonet, “el PP ho tendrà mal de fer per justificar el manteniment de Le Senne com a president del Parlament. S’haurà de mullar”. Mentre la defensa de Le Senne juga la darrera carta per impedir que vagi a judici, ha recorregut davant l’Audiència de Palma. Ara, la fiscalia també s’ha adherit al recurs de Le Senne i reitera la petició d’arxivament de la causa per delicte d’odi.
Fins ara, el PP ha evitat pronunciar-se. “No fem futuribles ni avancem esdeveniments”, en paraules del portaveu del partit en el Parlament, Sebastià Sagreras. També ha assegurat que la seva formació respecta profundament els temps i calendaris de la justícia.
La cirereta del PP
Aquest estira-i-arronsa entre Vox i el PP no es viu ni al Consell de Mallorca ni a l’Ajuntament de Palma, on tot sembla ser una bassa d’oli. Els populars necessiten la ultradreta per dur endavant el projecte estel·lar que lideren públicament el batle de Palma, Jaime Martínez (PP), i el regidor de l’àrea de Cultura, Xavier Bonet (PP), espòs de la presidenta del Govern balear, Marga Prohens. Ambdós comparteixen la seva passió per l’art, són socis de la Marimón, galeria d’art contemporani, a Palma.
El projecte consisteix a transformar l’antic edifici de GESA, situat al passeig marítim, en un centre cultural de referència de la Mediterrània; comptarà amb un museu d’art modern, una biblioteca, un arxiu digital i, a més a més, serà la seu de l’Institut d’Arts Escèniques i Plàstiques. El 21 de gener, Martínez va signar amb Blanca i Borja Thyssen-Bornemisza un acord d’intencions perquè, a partir del 2007, el futur museu aculli de forma permanent obres de la Thyssen-Bornemisza. Com a pas previ, l’exposició de l’artista Peter Halley, que actualment acull el Museu Thyssen, es traslladarà al mes de març al Casal Solleric.
En el darrer ple de gener, l’Ajuntament de Palma va aprovar una proposició presentada per Vox perquè l’edifici de GESA sigui gestionat per una empresa en règim de concessió. La iniciativa va tirar endavant amb els vots del PP i el rebuig de l’esquerra. Pel “cadàver urbà”, així va definir l’immoble el regidor de Vox, Juancho Esteban, el consistori pagarà a Endesa (el 1983 va començar l’etapa Gesa Endesa que es manté avui en dia) prop de 30 milions d’euros. Rehabilitar l’edifici costarà almenys 45,8 milions d’euros. El PSIB-PSOE parla de “pelotazo immobiliari i econòmic”. Mentrestant els ecosobiranistes critiquen la privatització de l’explotació. “El que s’aprova és socialitzar els costos de la compra, però que els beneficis del futur edifici siguin privats. La política neoliberal de sempre del PP i Vox”.
La contrapartida
En política massa vegades acostuma a haver-hi una contrapartida. Vox l’ha aconseguida, ho diuen ells. L’Ajuntament ha adquirit l’antic cinema Metropolitan per fer-hi un espai multifuncional, així com l’emplaçament d’una nova unitat bàsica de salut i aparcaments. En aquest cas, és el portaveu de la formació ultra, Fulgencio Coll, qui pretén eclipsar el protagonisme i així ho va escenificar a la foto que es varen fer davant els mitjans de comunicació. Coll es col·loca al capdavant de la comitiva, el batle queda en segona posició. L’adquisició de l’edifici del Metropolitan i dels dos locals annexos costarà més 3,6 milions euros. Aquest immoble està ubicat al barri de Pere Garau, al districte de Llevant, que és el que té la densitat més gran de població de Palma, amb més de 28.000 persones empadronades.
Consell insulars
La relació d’ambdós partits és dispar en els consells insulars. Mentre que al Consell de Mallorca són un matrimoni ben avingut i sense friccions, a Menorca hi ha divorci. A Eivissa, el PP va treure majoria absoluta i ha prescindit de la ultradreta, mentre que a Formentera, aquests no hi tenen representació. Al Consell de Mallorca PP i Vox han aprovat els pressuposts després d’acordar no acollir més menors estrangers no acompanyats arribats en altres regions del país i distribuïts pel govern espanyol per evitar “el col·lapse dels sistemes d’acolliment”.
En el Consell Insular de Menorca, es viu una situació anòmala, que respon a una qüestió de personalismes. Al mes de novembre, el president del Consell de Menorca, Adolfo Vilafranca, va anunciar que el PP governarà en solitari durant tres anys i mig de legislatura després del cessament de la consellera d’Habitatge, Agenda Urbana, Innovació i Ocupació, Maite Medrano, l’única representant del Vox a l’equip de govern. Els populars expulsaren Medrano per manca de dedicació. Ara, Medrano demana la seva reincorporació per aprovar els pressuposts.
Menors estrangers no acompanyats
En l’àmbit municipal, on la dreta s’ha ajuntat amb l’extrema dreta és a Calvià, Llucmajor, Marratxí i Alcúdia. L’Ajuntament de Calvià, el grup municipal de Vox va rebutjar el centre de menors estrangers no acompanyats, habilitat per l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) i que depèn del Consell de Mallorca. Aquesta negativa va generar una certa inestabilitat a Calvià. Des del Consell la varen intentar solucionar anunciant el trasllat dels menors a l’antic polvorí d’Inca. Aquesta instal·lació militar, abandonada des de fa més de quaranta anys i en estat ruïnós, es troba dins un municipi governat per l’esquerra. El proposta va desencadenar una picabaralla política. Des de la dreta es va acusar el PSOE de “boicotejar” la cessió de l’antic polvorí i de “xenòfobs”. Després, es va descartar la ubicació. Ara, a Calvià, ultres i populars han segellat un acord per treballar plegats perquè no s’obri cap centre de menors no acompanyats dins el poble.
De tots els municipis on governen plegats, Llucmajor seria l’únic on es visualitza una inestabilitat política. Durant els dos anys de legislatura s’han registrat cinc baixes de regidors: Guiem Roig (ASI), Simó Adrover (PP), Joana Maria Mas (Vox) i Tomàs Palmer (Vox). El grup municipal socialista qualifica aquesta situació d’ “autèntic caos en la gestió municipal”. Insisteixen en la “incapacitat” de la batlesa Xisca Lascolas (PP) per “dirigir un equip sòlid que atengui les demandes dels ciutadans”.