Europa, pendent com mai de la tria alemanya

Aixecada ara fa més de vuit dècades, la fàbrica de Volkswagen a Wolfsburg ha estat durant molt de temps un emblema a Alemanya. Ara, però, després d’haver donat feina a desenes de milers de treballadors i d’haver plantat cara al poder automobilístic de Detroit, aquest impressionant complex amb capacitat per construir 870.000 cotxes l’any funciona pràcticament a mig gas i en fa 490.000. És un símptoma significatiu de quina és la situació de l’economia al motor d’Europa. Alemanya es pot dirigir a un tercer any consecutiu en recessió i l’estratègia per deixar enrere aquesta etapa és un dels principals cavalls de batalla que enfronten els aspirants a canceller de les eleccions generals de diumenge vinent, però no l’únic.

Els sondejos situen el candidat conservador, Friedrich Merz (CDU), com el més ben posicionat per ser el pròxim president. Si ho aconsegueix, perquè previsiblement haurà de trobar un soci de govern, es trobarà altres reptes importants damunt la taula que també condicionaran el batec de la Unió Europea. Començant per la política migratòria, que ha alimentat el discurs de l’ultradreta –la candidata d’Alternativa per Alemanya, Alice Weidel, s’albira com a segona força amb més del 20% dels vots, el doble que el 2021–, però sense oblidar la tensió geopolítica derivada de la guerra a Ucraïna i la voluntat d’intervenció dels Estats Units.

Si Merz manté el compromís d’establir un cordó sanitari amb la ultradreta, l’estabilitat del país dependrà de la possibilitat d’entesa amb els socialdemòcrates del canceller Olaf Scholz o amb els Verds que lidera Robert Habeck, ministre d’economia del tripartit que es va esquerdar al novembre.

“És un moment de difícil pronòstic i no està gens clar qui formarà el pròxim govern –explica a l’agència Efe el politòleg del Centre per a Investigacions Socials de Berlín Heiko Giebler– perquè també hi ha tres partits menors que podrien entrar o no al Bundestag, cosa que afectaria substancialment el repartiment d’escons i, per tant, si calen dos o tres partits per obtenir la majoria parlamentària”.

L’expert apunta que, en funció dels resultats, hi ha el risc que després de les eleccions “passi molt de temps fins que es pugui formar govern”, amb la conseqüent debilitat de lideratge que tindria el país més poblat de la Unió Europea justament en un moment en que cal fer de contrabalanç a la irrupció de Donald Trump, els seus aranzels i la voluntat de redissenyar fronteres tant a Europa com al pròxim orient.

L’economia més gran d’Europa, molt dependent de les exportacions, es veu afectada per problemes estructurals i per les dificultats d’una conjuntura global ara molt amenaçada per les taxes dels EUA. Després de dos anys de recessió, el Govern alemany va corregir fa poc a la baixa les previsions per al 2025 i ara només espera un creixement del 0,3% del PIB, però molts analistes consideren que continua sent un pronòstic massa optimista i no descarten un tercer any amb pèrdues. Si guanya, la recepta del CDU per recuperar l’economia passaria per abaixar impostos a les empreses, però hi ha qui creu que, si hagués de pactar amb l’esquerra, acceptaria augmentar el deute a canvi que aquesta tolerés un cert enduriment de les polítiques migratòries.Els cotxes frenen l’economiaUn bon exemple de la recessió que viu el país l’exemplifica la indústria automobilística, que durant dècades havia estat la joia de la corona industrial d’Alemanya. Amb Volkswagen, Mercedes-Benz i BMW al capdavant, la producció de cotxes dóna feina a unes 780.000 persones de forma directa i n’afecta indirectament a milions més. Però els últims anys ha perdut lluentor i la xifra de vehicles produïts a Alemanya va disminuir de 5,65 milions el 2017 a 4,1 milions el 2023, segons l’Organització Internacional de Fabricants de Vehicles de Motor.Un dels factors que explica aquesta crisi del sector és que, des de l’escàndol d’emissions de dièsel del 2015, quan es va fer públic que VW havia manipulat les proves d’emissions als EUA, la UE ha emès polítiques per eliminar els cotxes de gasolina i dièsel durant la propera dècada, de forma que els fabricants no han tingut més remei que invertir milers de milions d’euros en el desenvolupament de models elèctrics i la construcció de noves línies de producció. Ara bé, tot i que els cotxes elèctrics representen una part important dels vehicles venuts (el 13,6% a la UE) la quota de mercat no ha crescut tan ràpidament com s’esperava. De fet, la pròpia Alemanya va retirar un programa d’ajudes a la compra d’aquests cotxes a finals del 2023 i això en va fer caure les vendes un 27% l’any passat.

Els desacords sobre com resoldre el malestar econòmic del país van ser un factor en l’enfonsament del govern de coalició al novembre i qui assumeixi el poder després de les eleccions de diumenge necessitarà, sí o sí, un pla per reactivar l’economia. I, pel bé d’Europa, convindrà que funcioni sobre rodes.