Habitatge públic a l’engròs

A l’entrada de l’ajuntament del Prat de Llobregat hi ha una fotografia aèria del terme municipal que permet comparar d’un cop d’ull les dimensions modestes del poble i les d’un aeroport mastodòntic. I és que el nucli urbà del Prat està limitat, pel sud, per aquesta infraestructura i, pels flancs, pel riu, polígons industrials i espais naturals. Pel nord, en canvi, té camp per córrer més enllà de les vies del tren i fins a la Pota Sud de les rondes. És el denominat Eixample Nord, on es començarà a créixer amb 50 hectàrees, que no són poques, de moment fins a la C-31, amb un mix entre habitatge lliure i habitatge protegit.

De fet, al Prat es donen diverses circumstàncies que conflueixen i el distingeixen de la majoria de localitats de l’àrea metropolitana. En primer lloc, que encara té força disponibilitat de terreny per créixer. “Un segon factor que també ens fa diferents és que som dels pocs municipis a Catalunya que s’han beneficiat de la política del tripartit de les àrees residencials estratègiques”, explica la flamant alcaldessa del Prat, Alba Bou. Les ARE són una figura estatutària adoptada l’any 2007 destinada a la dotació de sòl per abordar la construcció de fins a 100.000 habitatges nous arreu del país en una proporció del 50% entre habitatge lliure i protegit.

Bou, que abans de dirigir el govern municipal era precisament la primera tinenta d’alcaldia d’Urbanisme i Habitatge, admet que els municipis no poden resoldre el problema de l’accés a l’habitatge per si sols: “Si tu expliques a la teva ciutadania que amb un projecte que faràs, que durarà una o dues legislatures, podràs resoldre les dificultats d’accés a l’habitatge, estàs sent una irresponsable. I això nosaltres no ho hem fet mai.” Ara bé, constata que els ajuntaments sí que poden fer apostes polítiques en aquest àmbit allunyades de la liberalització del sòl de José María Aznar i de l’especulació urbanística. En aquest sentit, el Prat, governat des de 1979 per l’espai ecosocialista, ha triat esprémer al màxim l’habitatge públic. “Com més habitatge públic, millor. I com més habitatge públic de lloguer, millor”, resumeix Bou.

Així, l’alcaldessa lloa el paper de l’empresa municipal d’aparcaments i habitatge Prat Espais: “En el moment de la seva formació, ningú no sabia exactament què faríem. Avui, jo crec que podem dir que tenim la sort de tenir una empresa del tot consolidada, que sabem que volem fer lloguer i lloguer assequible i que, a més a més, tenim la possibilitat de créixer”, insisteix.

Al nou barri de la Seda-Paperera, a l’Eixample Nord, hi haurà, doncs, uns 5.000 habitatges, dels quals la meitat seran protegits, i l’Ajuntament, a través de Prat Espais, podrà decidir en cadascun dels moments com es posen al mercat. “No hi ha cap projecte d’aquestes característiques ni d’aquestes dimensions avui a tot Catalunya”, celebra Bou.

Es tracta d’uns terrenys erms que antigament pertanyien a dues fàbriques, La Seda i La Paperera, que fa dècades que van deixar de funcionar, molt ben comunicats al voltant de l’estació del metro i de la Renfe. El barri naixerà amb la voluntat de ser un referent també en matèria de mobilitat sostenible –amb carrers pacificats i superilles per als vianants, a més de l’estació intermodal– i en matèria ambiental, ja que serà una zona residencial d’emissions pròximes a zero que fomentarà l’autoconsum energètic i l’energia fotovoltaica.

El barri superarà les vies de tren, que ja estan cobertes, i arribarà fins a l’autovia C-31. “Ens hauria encantat que la Generalitat avui ja tingués clar si podrà i voldrà superar l’autovia i com ho voldrà fer. Si l’hi preguntes a l’alcaldessa, et dirà que l’autovia estaria bastant millor si passés per sota terra, per seguretat i perquè és una barrera territorial”, reflexiona Bou. “No hem pogut, per molts motius, però no passa res, nosaltres ens quedem entre les vies i l’autovia, i per tant, a futur, d’aquí a 20 anys, ja decidirem si volem superar l’autovia i com”, continua.

En una altra part del nucli urbà queda encara una mica de marge per al creixement, a l’anomenat Eixample Sud, una altra ARE que completarà i tancarà el desenvolupament al sud del municipi. S’hi estan promovent gairebé 3.000 habitatges (el 50% també en règim de protecció), 300 pisos públics de lloguer social, equipaments educatius, una residència pública per a gent gran i diferents parcs i jardins que connectaran la ciutat amb el parc agrari i els espais naturals del delta. Aquest creixement es va distribuir en dos sectors, tots dos urbanitzats, al voltant del barri existent de la Barceloneta. La primera d’aquestes àrees ja està pràcticament tota en funcionament. Pel que fa al lloguer social, en aquest mandat es faran realitat tres promocions: una únicament de l’Ajuntament, una altra amb la Cooperativa Obrera de Viviendas i la tercera amb la fundació privada Hàbitat3, gestora d’habitatge social del Tercer Sector.

El govern municipal destaca que el percentatge de pisos protegits hi és superior al 40% que estableix la Generalitat per als nous desenvolupaments urbans des del 2019 i molt superior al 30% d’habitatge de protecció que es preveia el 2009, quan es va aprovar el projecte.

Pel que fa a la residència municipal que s’hi està construint, finançada en part amb fons europeus Next Generation, tindrà 135 places i serà la segona del municipi. L’alcaldessa lamenta que “la Generalitat no fa els deures perquè en el dia d’avui encara no hi ha el compromís de quin nombre de places concertades tindrà”. “Fa molt de temps que estem reclamant que, per l’edat de la gent del Prat, necessitem la segona residència. I la Generalitat ens diu que sí, però no ha posat mai els recursos. Després de nou o deu anys de reclamar-la, la nova residència estarà ubicada al primer polígon de l’ARE Sud, tenim la disponibilitat de terreny i el convenciment polític i ideològic que la cura de les persones grans és el gran repte de les ciutats d’avui i del futur”, defensa Bou.

Amb tot, el nombre d’habitants en què creixerà el Prat en els pròxims anys és difícil de calcular. Els sociòlegs de capçalera del govern municipal asseguren que l’expectativa s’estableix a partir d’una mitjana de tres persones per habitatge nou, però de moment no s’està veient que sigui així a l’Eixample Sud: “Hem crescut com a màxim en mil habitants i ja tenim un dels dos sectors en funcionament.” Només a la Seda-Paperera, el Prat podria créixer en uns 15.000 habitants en 20 anys i el municipi encara tindria marge per continuar-se expandint.