“La ciutat ha crescut, estem en un punt en què hem de reflexionar”

L’Olot que m’imagino és la ciutat que tenim ara i cap on ha de caminar. Quant a la ciutat que tenim ara, en el meu discurs d’investidura, vaig fer uns apunts de les coses que funcionaven bé i d’altres que creia que havien de millorar.

Tenim un entorn natural magnífic i amb una bona convivència entre el parc natural de la Garrotxa i la ciutat. Ens n’hem de sentir orgullosos, és un dels valors afegits que tenim com a ciutat.

Olot és una ciutat molt viva, amb una participació molt activa de totes les entitats. N’hi ha moltes en els àmbits social, esportiu, cultural... Un dels grans tresors que té Olot és aquesta vida social, aquesta vida organitzada de la societat que aporta molt de valor afegit. I també sempre destaco l’ocupació laboral: tenim un atur molt baix, i això és fruit del model econòmic. Evidentment, té coses bones, com que tothom qui vol treballar ho pot fer, però hem de tendir cap a un model de més valor afegit, cosa que és un dels grans reptes que tenim com a ciutat. Amb això no vull dir que hàgim d’estigmatitzar el model actual.

Hi ha aspectes que no funcionen tant. Un és el tema del creixement demogràfic. La ciutat ha crescut molt en els darrers anys, i ara estem en un punt en el qual hem de fer una reflexió com a ciutat i com a país sobre si aquest és el model que volem.

Tinc molt clar que no. Feia falta l’arribada de gent per treballar, perquè la població estava molt envellida, però estem arribant a un punt en què ho comencen a partir els serveis de l’estat del benestar, que estan molt al límit. Ara hem de prioritzar l’aposta per la qualitat, i això vol dir qualitat dels serveis, qualitat de vida i poder donar un futur pròsper a la ciutadania. Si anem creixent amb els ritmes d’ara, no tindrem els recursos suficients per garantir aquests bons serveis.

Venim d’uns anys en què creixem una mitjana d’uns mil habitants a l’any. Com a ciutat i com a país, ens convé repensar aquest model demogràfic i frenar l’arribada massiva de gent anual per garantir que les persones que viuen aquí, que totes són ciutadanes i ciutadans d’Olot, puguin tenir les oportunitats que es mereixen, i això vol dir que els recursos que ara dediquem a l’acolliment puguin ser dedicats a l’apartat d’integració, formació i de donar oportunitats.

Crec que el discurs de l’extrema dreta no té res a veure amb això. Cal un debat serè i, a més, la gent al carrer te’l demana. I, al final, el discurs més a l’extrema dreta se centra en l’origen, la cultura, la religió. M’és igual en quin déu cregui la gent, quina cultura té i com va vestida. Aquesta llibertat és essencial i l’hem de defensar. Hem de treballar, però, perquè la gent entengui que tenim uns drets i uns deures, que aquests drets es puguin garantir amb qualitat i, en aquest punt, és on ha de néixer aquest debat serè sobre el model demogràfic de país, que, evidentment, estarà vinculat amb el model dels serveis i el model econòmic.

No, i jo el poso sobre la taula. Crec que s’ha de poder debatre com una idea legítima, com ho són les dels qui consideren que el creixement poblacional s’ha de mantenir als ritmes actuals. Aquest debat vol dir trobar la millor manera que els olotins tinguin un futur pròsper.

Hi intervenen molts factors; al final de tot és una política d’estat, que neix amb el govern de José María Aznar. Com que la natalitat espanyola és una de les més baixes del món, es donen moltes facilitats perquè pugui arribar gent de fora. Després arriba la crisi econòmica, que frena aquestes arribades. L’economia està molts anys estancada, fins i tot s’arriba a perdre població. I, tot i que no es recuperen els nivells d’abans de la crisi, torna a haver-hi un progrés positiu i torna aparèixer la política d’obertura de fronteres, perquè es torna a tenir necessitat de mà d’obra. Al primer moment, abans de la crisi, hi havia uns serveis públics de molta qualitat i es va poder treballar molt bé la integració, i vam tenir pulmó per donar oportunitats a l’arribada de la gent i fer que l’ascensor social funcionés.

Ara, a part que les institucions tenen menys recursos per tenir uns serveis de qualitat, no veiem una planificació de quan s’aturarà, perquè l’aturada que la crisi va generar també va servir per consolidar tota una població nova que havia arribat.

Moltes coses, de fet. M’he reunit amb empresaris i diferents associacions empresarials per treballar aquesta situació. Hem de posar les facilitats perquè les empreses es puguin tecnificar i automatitzar. L’arribada de molta gent fa que els sous es mantinguin molt baixos, una aturada pot generar millors condicions laborals. També hem de treballar en un model formatiu que arribi a tothom i que permeti a la gent tenir les condicions per guanyar-se bé la vida i escalar socialment.

L’hem actualitzat, perquè no fem ni girs, ni canvis radicals. Tenim uns pactes de ciutat molt clars, que compartim. Sabem on volem posar l’accent després d’aquests dos anys de govern conjunt.

Sí, hem creat la regidoria de la Llengua per millorar l’ús social del català. Tot i que els nivells de coneixement de lectura, d’escriptura i de parla del català són molt bons, fruit de la immersió lingüística, és veritat que hi ha un retrocés de l’ús social del català. Hem dotat de recursos aquesta regidoria per fer un pla d’acció per fer del català una eina d’ús, no només de coneixement, la qual s’ha demostrat que uneix els catalans.

Hem pogut veure com el procés de millora integral liderat per Itziar González dona els seus fruits. Va més enllà d’un mandat i el dotarem dels recursos que calen perquè tiri endavant governi qui governi. També hem pactat les oficines del padró i contra les ocupacions conflictives i la seguretat, tots són elements que calia ordenar. La seguretat s’havia prioritzat molt, però encara s’ha de prioritzar més.

Sí.

La percepció no és proporcional a la realitat. Olot és una ciutat segura comparativament amb el país. És veritat, però, que des de fa cinc anys tenim un increment de fets delictius cada any. La tendència no és bona i s’han de prendre decisions importants.

Sí. Olot portava 30 anys amb 46 agents, i en sis anys la plantilla s’ha incrementat en 9. L’objectiu és arribar als 60, i més a mitjà termini, als 70.

Pep Berga va ser l’alcalde de les entitats, de les persones, va ser un alcalde molt proper, molt de trepitjar la ciutat, i això li va donar un coneixement molt directe de les necessitats dels olotins. En aquest sentit, m’agradaria semblar-m’hi. El temps ho dirà...