“Després de sanejar l’Ajuntament, ara hem d’anar pas a pas”

Sí. Jo soc alcalde des del 25 de setembre del 2023. I vaig entrar perquè Joan Pagès, que havia obtingut l’alcaldia, va morir de manera sobtada. Va ser molt dur. Em feia molt respecte aquesta cadira, però la responsabilitat i l’emoció ens van fer tirar endavant. Vam seguir amb l’entesa amb Viu i vam haver de fer front a una situació econòmica molt complicada.

L’1 de setembre vam demanar un control de gestió econòmica, o auditoria. Ja sabíem que els comptes no estaven bé, però ho havíem de confirmar. No en sabíem la magnitud. Sabíem que teníem uns dos milions de deutes, però no sabíem la xifra exacta. Els havíem avisat que potser s’estava gastant massa. I ja hi havia hagut un avís de tutela cap al febrer del 2020, però amb la covid es va aturar tot. I es va tornar a donar màniga ampla. Una vegada vam tenir els resultats, vam veure que calia retornar més d’un milió immediatament als proveïdors. I aleshores ho vam parar tot i vam començar de nou.

Hi havia una subvenció d’un milió d’euros i hi havia 400.000 euros de la Diputació, perdona. Però per fer la biblioteca nova, eh? Al centre social, biblioteca... Però la biblioteca valia dos milions i mig. Dos milions tres-cents. I ja en devíem un, en aquest ajuntament, de milió. Ja em diràs tu com vols tirar-ho endavant. I aquell mig milió que la Generalitat ja ens havia avançat el vam haver de tornar. Ja estava gastat. Can Sagrera és al costat del teatre, i allà ells tenien pensat de fer-hi sala cultural, sala de jovent..., però no ha pogut ser perquè abans calia tenir els comptes clars.

No ens deixen governar. Quan nosaltres estàvem a l’oposició els vam deixar governar. No hi ha res que els sembli bé. I el que fem ho fem treballant molt i de bona fe, dedicant-hi moltes hores i aprenent molt cada dia. Perquè la situació no ens deixa cap altra opció. Hem reduït la plantilla i hem anat fent ajustos. Això vol dir que els polítics hem de treballar més, perquè cal atendre el ciutadà, però ja vam entrar per això, per treballar per tothom.

Puc dir que estic més que orgullós de com hem avançat. L’any 2024 vam fer un pressupost de 4.280.000 euros, que és molta diferència si comptes que el seu, de pressupost, era de 5.800.000 euros. El pla de sanejament ja està en marxa, va començar l’any passat. I ara anem pas a pas, i els projectes si no els fem un any els farem un altre. Però cal anivellar les despeses amb els ingressos que tenim. I anar aprenent. Avui la burocràcia, la tecnificació ho compliquen tot molt i tot va molt a poc a poc. Has d’invertir molt temps per anar solucionant les coses d’una en una.

Sí, en volem fer, de coses, i estem mirant com fer-les. De moment, les depuradores de Salitja i de Sant Dalmai ja estan en marxa. També està prevista una ampliació de la biblioteca i més endavant està previst crear un centre cívic on ells volien fer la biblioteca. Un centre per a la mainada de 14 anys fins a 18, que avui no tenen enlloc els caps de setmana per anar. Estarem pendents de subvencions perquè nosaltres sols ara mateix no podem fer res perquè el pla de sanejament tampoc ens ho permet. Per tant, si tenim la subvenció i tenim algun fons nostre i llavors ho sumem, es farà. És treballar com una formiga i anar sumant i anar fent i intentar fer tot el que calgui. I si no fas una cosa en un any, ho farem en dos. Primer arreglarem una cosa i després l’altra.

Sí. S’han de fer obres i s’ha de rehabilitar totalment. Quan ens ho puguem permetre. Ens hem adherit al Puosc i hem demanat un projecte que s’està valorant. D’altra banda, cal arreglar la zona esportiva. Si no pot ser ara, es farà més endavant. Ens haurem de quedar un altre mandat per poder-ho fer tot!

Estem al rovell de l’ou. Tenim l’aeroport, la via de l’AVE a tocar, l’autopista i l’eix transversal, on s’ha parlat de construir en un futur una via de tren per unir Vic amb Girona. Ara ens volen fer una estació de l’AVE. Nosaltres no ens hi podem oposar, però hem posat a sobre la taula que ens facin el carril bici fins a l’aeroport. I comportaria també unes canalitzacions d’aigua molt necessàries. Dit això, cal deixar clar que la màxima preocupació són els veïns que viuen a l’aeroport. Si l’estació tira endavant i hi ha d’haver expropiacions, és necessari que es faci bé i pensant en tots els veïns. I en el cas dels que es puguin quedar, que les obres es facin de manera que puguin conviure amb la nova estació. El mateix passa en el cas que es faci una segona pista a l’aeroport.

Se’n parla i cal recordar que al municipi hi ha zones d’àmbit de reserva per a l’aeroport i per a l’estació des de fa molt de temps. Són uns terrenys que han quedat reservats i això és com viure amenaçat. Perquè saps que va tot expropiat. I la gent està preocupada perquè no pot avançar, no pot fer res. Hi ha un pla director de l’aeroport que preveu una terminal nova, que creix per la zona nord de l’aeroport. O sigui, això vol dir un terreny de Vilobí. El que cal és que es decideixin, perquè els veïns de la zona tenen la seva vida totalment supeditada al que es pugui fer més endavant.

El golf ha adquirit uns terrenys, unes 100 hectàrees, que són al municipi de Vilobí i que els permeten créixer precisament cap al nostre costat. No ho veiem malament, perquè tampoc podem negar-nos a tot. El fet que el PGA creixi ens afavoreix, en l’àmbit municipal, des del punt de vista econòmic i també dona una imatge de qualitat al nostre entorn.

Creixem de manera progressiva, sense grans promocions noves. El que volem és que la gent que ha nascut i viu a Vilobí es pugui quedar a Vilobí. Volem pisos de protecció oficial perquè els joves es puguin emancipar i quedar-se al poble. Però això que construiran 50.000 pisos d’aquest tipus no m’ho crec. Nosaltres, per la nostra part, estem molt pendents del POUM, perquè amb el POUM i amb el tema del golf també ens hi entraria la possibilitat de tenir habitatges de protecció oficial i això ens aniria molt bé.

Volem acostar-nos una altra vegada a la ciutadania. Tenir proximitat amb els veïns i trobar-nos i escoltar. Si cal tallar unes herbes o arreglar una vorera. Pensem en el demà però també en l’any 2050.