“Estem treballant per fer possibles 100 pisos de lloguer protegit”

El temps passa ràpid. Vam començar, sobretot, amb l’endreça interna per determinar de quins recursos econòmics podem disposar i convocar places pendents de cobrir. També amb la prioritat de recuperar el contacte amb els veïns, la idea d’una atenció més pròxima i directa, agilitar els tràmits urbanístics. I aquest darrer any ja veiem més clar com tirar endavant algunes de les propostes que dúiem al programa.

La principal serà la millora del paviment del pàrquing de la zona esportiva i la seva ordenació, que cobrirem amb el Puosc [pla d’obres de la Generalitat]. Són 590.000 euros que podríem diversificar entre diversos projectes, però hem preferit concentrar-los en aquest per assegurar que es fa i que no queda pendent ni obert cap detall que, si diversifiquem massa, ens pugui fer córrer el risc de perdre part de les subvencions. El que ens estalviem a l’aparcament quedarà alliberat per fer altres coses.

És així. Teòricament heretàvem uns quatre milions, però a la pràctica només quedaven disponibles 800.000 euros que destinarem a acabar i posar en marxa la nova biblioteca. Un milió i mig, només, ja se’n va a pagar la sentència per expropiar els terrenys de l’aparcament i futura ampliació de l’escola Pedralta, que preveiem haver liquidat aquest maig. També hi havia un milió en factures pendents compromeses, i 400.000 els destinarem a l’aparcament de la zona esportiva. Però, malgrat tot, encara en reservem 300.000 fins a final d’any, per si calgués activar alguna obra d’emergència. Estem bé.

Hem tingut dificultats per recepcionar l’obra feta: hi havia deficiències que calia resoldre, constructives i de tràmits. Hem fet diverses reunions amb l’empresa adjudicatària de la construcció i la direcció de l’obra, i encara treballem per trobar un acord que no allargui més els terminis i no haver de judicialitzar-ho. No ens podem permetre tenir l’edifici tancat i inacabat.

Falta l’enjardinament, el mobiliari i la instal·lació de plaques solars, que volem executar d’aquí a finals d’any. Estem posant al dia els projectes, que havien quedat deserts pels preus o les condicions, o perquè, per exemple, aspectes del mobiliari no s’ajustaven a la realitat física. Preveiem tancar la recepció de l’obra i adjudicar els contractes per poder posar en marxa el servei a finals d’any.

Ens vam reunir amb el nou director territorial d’Educació, Miquel Marcé, per insistir que cal una ampliació. Aquest curs ha calgut triplicar una línia, a I2 i I3. És una demanda històrica, però la necessitat continua. Ens van dir que estan revisant tota la planificació, per aprovar una nova planificació, i esperem una resposta, com a molt tard, a inicis de l’any vinent. Com que no hi ha pressupost aprovat a la Generalitat, tampoc poden aprovar cap partida. I cal fer un nou projecte.

Per no tornar-nos a trobar en la mateixa situació, que un projecte que costa molts diners acaba en un calaix i s’acaba descartant, la idea és engegar un nou projecte a tres anys vista i amb compromís de finançament de les obres. Aleshores també caldrà implicar-hi el professorat i les famílies dels alumnes, per conèixer les necessitats reals. Aquest any, per exemple, hem hagut d’habilitar una aula com a extensió del menjador els dos dies, cada setmana, que hi ha més mainada perquè coincideixen les extraescolars amb més demanda. Aquí també tenim feina, per exemple, per mirar-les de distribuir entre més dies diferents.

El darrer any ha baixat, però el creixement es manté perquè recollim part del que no estan creixent, probablement, a Sant Feliu de Guíxols o Castell i Platja d’Aro. I des de la pandèmia hem guanyat pràcticament un miler d’habitants: de 5.000 a 6.000. Amb el nou POUM, tot el futur sector del Ridaura farà créixer el parc residencial. Ja hi ha un edifici, amb 23 habitatges en marxa.

En la recta final, perquè el text refós ja està en mans d’Urbanisme i l’estan revisant. Només falta l’informe final de Costes de la Generalitat, que ens han garantit que miraran d’accelerar-lo perquè no hàgim de tornar a esperar anys. A l’abril potser no arribarem, però esperem que rebi el vistiplau final abans de l’estiu.

Primer de tot, volem disposar d’un POUM aprovat, però paral·lelament fa pocs dies parlàvem amb responsables d’Urbanisme sobre l’interès d’un dels grans propietaris del sector a desenvolupar habitatges protegits, segurament en règim de lloguer. Tot això va vinculat a un projecte de reparcel·lació del sector, però amb la voluntat d’accelerar tràmits i burocràcia per fer 50.000 pisos a tot Catalunya, ja estem treballant per aprovar la reparcel·lació d’una primera zona urbana, que ja disposa de serveis, perquè els 100 habitatges protegits tirin endavant com més aviat millor.

Seria una gran notícia, fins i tot a escala comarcal o de la demarcació de Girona. Hi ha el terreny, el propietari disposat i el projecte amb finançament i voluntat de fer-ho. Els ajuntaments no tenim capacitat per fer de promotors, però sí per ajudar o incentivar propietaris perquè ho tirin endavant. A la convocatòria del maig no hi arribem, però la intenció és que ho puguem desencallar a final d’any, a la convocatòria anunciada per al desembre.

Vam plantejar-los les nostres inquietuds, l’any passat, sobre aquest radar que veiem que provoca un efecte acordió i topades en les cues dels conductors que frenen, i no hem rebut resposta sobre aquesta ni altres de les mesures que vam plantejar conjuntament amb Castell-Platja d’Aro. No descartem haver d’emprendre alguna acció reivindicativa si no hi posen cap solució. Suportem, en solitari i solidàriament, el retorn de milers de vehicles cada cap de setmana, amb una ajuda mínima que poden prestar els Mossos d’Esquadra de Trànsit. En hores extres de policia local, ens costa una milionada posar ordre a les invasions de vehicles que ens trobem dins del terme. I l’única resposta és tornar a posar en marxa el radar.

És el factor que més pes ha tingut a l’hora d’haver d’incrementar taxes de residus. Esperem que s’hi pugui tornar a tractar l’orgànica aquest any i així, probablement, podríem abaixar una mica el rebut amb vista al 2026.

Hem refet bastant el teixit social i cultural. Hem engegat una app per notificar incidències i que tothom estigui al cas de novetats. Ens permetrà, per exemple, fer participació ciutadana, i consultar el projecte de reforma del parc dels Països Catalans. Però com a assignatura pendent, ens agradaria recuperar teixit comercial. L’any 2000 teníem cinc carnisseries per a una població de 2.000 persones. I ara que som 6.000, no en tenim, ni peixateria, ni fruiteria. Estudiem alguns incentius, o la manera d’agilitar tràmits i llicències. Però no és fàcil i tampoc no depèn de cap govern.