“Si et convenç la vida de poble, Bordils és ric per viure-la”

Som conscients que som un poble petit de 2.000 habitants, que vivim amb els avantatges d’estar molt a prop d’una capital, la ciutat de Girona, i, a més, envoltats de ciutats intermèdies com ara la Bisbal, Figueres, Banyoles... En molts pocs quilòmetres i amb molt bones comunicacions, tenim la feina, i els que venen a treballar a Bordils no són tant d’empreses locals.

Tenim un nivell de poble i de serveis que permet fer bastant bona vida al poble. Per tant, des de l’Ajuntament treballem, perquè hi hagi vida al poble, qualitat de vida. El nostre dia a dia, amb les possibilitats que tenim, és ric. Tenim aquelles entitats que donen vida dia a dia, que no només fan una activitat puntual que fa venir molta gent. Si a tu et convenç aquest tipus de vida, Bordils és ric. Confiem molt en el programa Educació 360.

Soc mestra, però mai no m’he dedicat a l’ensenyament reglat, m’ha agradat més l’informal, que és molt ric. Les activitats extraescolars, el lleure a l’estiu, la participació en les entitats... és això el que m’agrada i, per tant, crec en l’educació fora de l’acadèmia i al llarg de la vida. Quan ets gran, s’aprenen tantes coses!

I tant! Estic aprenent tantes coses, que no soc conscient del privilegi que és ser alcaldessa. Aprens tantes coses de persones que tu veus d’una manera i que te les fan veure d’una altra. Quin regal!

No es tracta de construir res, moltes vegades és posar ordre en aquella calaixera que tenies una mica desordenada i que, per tant, es pot veure. Al nostre poble i quant a activitats, un pot pensar que hi ha l’handbol, que, per a mi, és una escola fora escola, però, a més, hi ha totes les entitats molt històriques de les quals també s’aprenen moltes coses formant-ne part.

Hem anat construint un teixit i, si en un futur hi ha d’haver aquest centre sociocultural, cívic, que és un dels projectes que treballem amb l’oposició, per a l’alcaldessa és clar que no es tracta de construir un edifici allò que m’ha de preocupar, sinó que aquest edifici tingui vida. Per tant, en aquest mandat hem procurat que la gent vegi que és necessari.

Sí, i tenim una sala polivalent on fem moltes activitats, obres de teatre, pilates, balls en línia, country, activitats amb cadires perquè la gent gran pugui ballar, ball lliure, sardanes, etc. Tot això és el que, en el nostre mandat, hem volgut posar dins del projecte Educació 360. Fem moltes activitats, perquè n’hi ha que queden i pots celebrar la vuitena edició, la novena, la cinquantena i d’altres no. Jo soc dels que pensen que l’edifici ha de donar cobertura a tot això.

Hi ha d’haver voluntaris, no ens podríem permetre haver posat a licitació tots els serveis o tenir tres tècnics per coordinar-los. Som un poble i, per tant, hem de viure del voluntariat, la participació, el cost baix i, per això, hem de buscar persones del poble o dels pobles veïns que facin activitats.

Pel que fa a persones, aquestes relacions entre pobles és imprescindible. Per exemple, fa temps que ens cedim material per les coses que organitzem. Les brigades municipals van amunt i avall. Som una mancomunitat de bona entesa. També en serveis que, per les nostres possibilitats econòmiques, seria complicat tenir.

De la videovigilància. Com a municipi ho vam plantejar a final de l’anterior mandat, si caldria per incrementar la seguretat i on situaríem les càmeres. Al nostre terme municipal, calcules que en calen 13, a uns entre 5.000 i 6.000 euros cadascuna, i no ens ho podem permetre.

No fa gaire, a petició dels ajuntaments, ens vam reunir i vam plantejar la implantació d’aquestes càmeres, en el marc del projecte Lectio. Ens hem posat d’acord Bordils, Flaçà, Celrà, Mollet, Sant Martí Vell, Madremanya, Cruïlles... tota la zona aquesta de les Gavarres, per buscar tots els punts de fuita, juntament amb els Mossos, que ho tenen més controlat que nosaltres. Per tant, nosaltres ens hem d’entendre amb els municipis que convingui, no només amb els de la nostra comarca.

Sí, pels macroparcs solars dels quals ens diuen que vindran, per exemple. Ens reunirem aviat per aquest tema els municipis afectats: Bordils, Cervià, Sant Jordi, Viladasens, Celrà, la Pera... No som comarca, som un territori que ens veiem, perquè ens coneixem.

No, no importa el color polític, tots treballem perquè el nostre poble tiri endavant i sols no podem fer tantes coses.

La suma d’iniciatives fan que els pobles ens movem, fem, per exemple, el festival La Tornada i també l’hem obert, perquè el públic d’un poble nodreix l’activitat d’un altre i, al final, fa més ric tot plegat. Cadascú, però, té la seva identitat, la seva manera d’enfocar-ho, de dirigir-ho a la seva ciutadania, perquè cadascú sap com funcionen les coses a cada poble.

Aquest és un projecte que fa anys que és sobre la taula. Ara, a través de les Vies Verdes de la Diputació, ja tenim l’acord entre tots els municipis. Havia de quedar clar el recorregut per determinar quina part afectada és pública i quina privada. Ja hi ha via verda entre Celrà i Girona i, en algun moment, connectarà amb Bordils. Aquesta via ha de ser Verda, però, d’ús quotidià, no només per al cap de setmana per a oci o activitat esportiva. Ens agradaria que els nostres joves puguessin anar amb bicicleta a l’institut de Celrà, també la gent que treballa al polígon de Celrà, etc.

Hi hem posat algun semàfor de més i hem empetitit la via posant aparcaments en un costat. A la gent que no és del poble, no els agrada, però nosaltres necessitem que es vagi més a poc a poc. Podem absorbir el trànsit, però ens molesten molt els excessos de velocitat en una via urbana. Ara hem acabat unes voreres a la zona de la farmàcia i hem pogut allargar uns quants metres l’aparcament.

Sí, s’havia ideat fa molt de temps, perquè havia estat un punt negre. Per accedir a Juià, t’havies de quedar al mig de la carretera. Ajudarà els camions de Càrniques Juià i veurem si també ajuda els de la cooperativa que està uns metres més endavant. Com que s’ha habilitat un vial alternatiu, les obres, que duraran set o vuit mesos, no causaran molèsties al trànsit.