La font de l’eterna joventut
El Jovent de Bordils celebra el cinquantenari amb una festa per fomentar el debat intergeneracional
Aquesta entitat ha estat, és i serà clau per fomentar i mantenir la vida social en aquest poble del Gironès
Els ajuntaments de la llera del Ter treballen per mancomunar serveis, també els culturals i socials
Qui no vol ser jove per sempre? Més enllà del Forever young de Bob Dylan del 1974 i, deu anys més tard, del dels Alphaville, que es van convertir en vertaders himnes generacionals, l’eterna joventut i els objectes i elixirs que s’hi associen han omplert pàgines i pàgines de llibres d’autoajuda, pseudoinvestigacions i hores i hores de documentals. És un espai comú en les narratives de cultures i sobretot mitologies diverses i s’associa a objectes, persones i fonts que poden atorgar-la.
A Bordils, no és que hagin resolt aquest misteri, les veïnes i els veïns es van fent grans i envelleixen com la resta de mortals, però tenen una associació que, sota el nom d’El Jovent, fa cinquanta anys que és l’ànima del poble, una ànima jove, sense desmerèixer les altres entitats. L’alcaldessa, Montserrat Pou, remarca que El Jovent són l’ADN de les activitats de Bordils. “El Jovent prepara les activitats del poble ara, la festa major i la festa petita, i tota la vida que fa que et vinculis al poble”, explica. Gràcies a aquesta entitat hi ha quina de Nadal, una gran festa jove que es coneix com a Missa del Gat, concerts, nits de tapes i moltes altres activitats populars. A més, la seva implicació en la vida social del poble arriba al punt, des de fa uns quants mesos, de gestionar un espai públic com a punt de trobada per als joves, durant els caps de setmana.
Els joves, però, es fan grans. Per sort hi ha relleu generacional en aquesta entitat. Arribats en aquest punt i coincidint amb el cinquantenari de la seva creació, s’ha organitzat una festa de commemoració, per aquest proper dissabte, amb diversos actes. Es tracta d’una trobada intergeneracional, que, a part de la gresca –hi actuaran els Di-Versiones–, pretén fomentar el debat entre generacions i dinamitzar encara més l’activitat social al poble. “Totes les generacions hem sigut joves. Per tant, és una trobada intergeneracional, amb gent que ara pot tenir 75 anys, i que són els primers a formar-ne part, gent que als anys setanta del segle passat van iniciar l’entitat”, diu l’alcaldessa. Serà, per tant, un bon moment per recordar d’on ve El Jovent i prendre notes, si cal, per saber cap a on vol anar.
L’activitat central es durà a terme el dissabte al matí, amb una tertúlia amb persones de les diferents generacions que han format part de l’entitat i un vermut musical al parc Muriel Casals i, a la tarda, a partir de dos quarts de set, s’obrirà la festa a la participació de tothom, amb el Sunmorenaô Duo, que precedirà els Di-Versiones, i tancaran la festa els The Celtic DJ i DJ Martin.
Altruisme
Aquest és un bon exemple de participació ciutadana desinteressada, un aspecte clau, perquè els pobles es mantinguin vius, i més els que tenen pocs habitants. No tots els ajuntaments poden comprar serveis o contractar gestors. I, d’altra banda, necessiten que es duguin a terme activitats de tot tipus per mantenir-se vius i evitar convertir-se en pobles dormitori.
Per això, per a aquest conjunt de pobles, és important que s’organitzin de forma conjunta per poder compartir béns i serveis. Aquesta mancomunitat sobrepassa moltes vegades l’organització comarcal oficial. Hi ha molts exemples. A la Garrotxa, Besalú exerceix una capitalitat del sector sud de la comarca i, tot i ser un dels municipis amb més poca extensió territorial, dona serveis i és punt de trobada de Maià de Montcal, Beuda, Sant Ferriol, Argelaguer, Tortellà i Sales de Llierca. Al Ripollès, la vall de Camprodon, sobretot els sectors de Beget, Rocabruna i Bolós, té una relació històrica amb la Garrotxa –Olot, la Vall de Bianya i riu Fluvià avall–, i hi comparteix organització administrativa de l’espai natural de l’Alta Garrotxa i de la xara de senderisme Itinerànnia.
L’Empordanet no és només la subcomarca del Baix Empordà que s’organitza a l’entorn de la Bisbal, sinó que també és una marca que genera col·laboració cultural entre els municipis que la integren. És especialment rellevant la gastronòmica. I, per citar només un altre exemple, hi ha la mancomunitat que conformen els municipis sud-catalans i nord-catalans de la Cerdanya. En aquest cas, comparteixen serveis essencials amb caràcter transfronterer, com l’hospital de Cerdanya i la depuradora d’aigües residuals de Puigcerdà i, entre altres coses, serveis culturals de primer ordre com la biblioteca Comtat de Cerdanya de la capital cerdana, que té tota una secció bibliogràfica en llengua francesa.
Mancomunar de part de bo
En el cas de Bordils, forma part d’una d’aquestes mancomunitats de pobles petits, anomenada la Llera del Ter, que aplega municipis d’una i altra banda, com ara Celrà, Flaçà, Sant Joan de Mollet, Juià, Sant Joan de Mollet, Sant Jordi Desvalls, Cervià de Ter, etc. Tant els alcaldes com els regidors es coneixen, també la majoria de tècnics municipals, alguns dels quals són compartits, i els diferents colors polítics que hi ha al capdavant de cada consistori no ha estat cap problema per poder compartir béns i serveis.
En molts casos, es tracta de compartir material, cadires i taules per a les respectives festes majors. Hi ha, però, altres aspectes no gens prosaics, com la seguretat ciutadana. Els pobles de la Llera del Ter són conscients de la realitat territorial d’uns municipis amb diversos nuclis i que no tenen els recursos econòmics suficients per fer front a l’elevat nombre de càmeres que calen per tenir controlat els seus territoris. Per això ara s’han organitzat i, conjuntament amb els Mossos d’Esquadra, estan estudiant una estratègia conjunta per controlar els anomenats punts de fuga.
I, en l’àmbit de la cultura, alguns d’aquests municipis organitzen activitats conjuntes, com per exemple el cicle de Concerts de Tornada, que, a part de generar una oferta de més qualitat a cada poble que hi participa, fomenta la mobilitat i, per tant, la relació entre les persones de pobles veïns, de la qual poden sortir altres iniciatives, com així ha estat.
L’exemple d’El Jovent de Bordils és, doncs, no només un exemple de supervivència per a pobles petits, sinó també d’una forma de viure.
