La cultura en majúscules
El municipi fa anys que va teixint un seguit de projectes en què la cultura és el pal de paller d’un canvi de model
Projectes com ara Poble de Llibres, el nou centre cultural Colònica, els estudis i el castell han de ser claus
La construcció dels dics per protegir el front de mar de Sant Antoni, per després de l’estiu
Calonge i Sant Antoni vindria a ser una trinitat, com la valora el seu alcalde, Jordi Soler; bé, ell, i per ser precisos, parla de tres nuclis a manera de tres realitats. En tot cas, i com a símil, la trinitat ja ens funciona. No és el pare, ni el fill, ni l’esperit sant dels cristians, tot i que s’hi acosta. Està formada per: Calonge, el poble de l’interior, amb el seu castell medieval i el nucli històric; Sant Antoni, el baldiri de la costa, amb la seva massificació a l’estiu i una tranquil·litat de població del Far West, a l’hivern, i, el tercer, i pot sorprendre, les trenta-set urbanitzacions, fruit d’uns moments –com Sant Antoni– en què no hi havia model, i els polítics i la societat en general van estirar la cadena quan van sentir els advertiments del primer Debat Costa Brava del 1976 . Bé, tampoc ens hem de queixar: si fa no fa va passar el mateix amb l’Acord de Kyoto, el 1997.
Calonge ha pres consciència d’aquesta realitat i vol anar més enllà d’un municipi de sol i platja, i també, per què no dir-ho clarament?, proclamar als quatre vents que aposta per la cultura. El municipi fa dècades que treballa, i de valent, per buscar un model propi, i no és pas fàcil. La cap de l’oposició, Carme Viñas, no ho té clar del tot, que s’estigui assolint, i per això reclama un gran pacte de govern entre tots els partits, així com els agents socials i econòmics, per definir precisament un model. Critica la massificació, especialment a Sant Antoni, i que s’hagin desatès molts elements del dia a dia per apostar pels grans projectes. El govern, una estranya amalgama de cinc partits –gens estrany, d’altra banda, si qui lidera i pacta és el rei del pacte–, ho té clar. Els cinc grups han fet una aposta decidia per la cultura amb majúscules, i des de fa molt de temps. No només la cultura, és clar. Un altre exemple és el nou contracte de recollida de deixalles i neteja, que s’està desplegant, sense ser un Girona. Ara, i segons sembla, es van collint els fruits. No serà a gust de tothom, i més a Calonge, però hi ha elements que són claus i conviden a la reflexió.
Els referents culturals
Aquí cal destacar Calonge, Poble de Llibres, la rehabilitació del castell medieval i el que comportarà quan es desplegui totalment i, ara, la posada en servi de la primera fase del projecte del centre cultural Colònica. Jordi Soler destaca la importància de Poble de Llibres: “És absolutament estratègic i vinculat a la revitalització del centre històric. Vam apostar per la cultura i els llibres, en concret, com a un motor molt potent”, i hi afegeix: “És un exemple molt clar de com ha comportat l’obertura de nous negocis. Des de l’inici han obert dos restaurants, un hotel, dos negocis d’alimentació, una cafeteria, una botiga de marxandatge i una barberia.”
Ara, amb la primera fase caminant, s’ha de destacar el centre cultural Colònica, que inclou la nova oficina de turisme. Aquest espai estarà format per l’exposició sobre el vi de Calonge –fins ara al Centre d’Interpretació del Vi, al carrer Major–, així com una sala immersiva prevista per al primer trimestre del 2026. La segona fase, a la part alta de l’edifici, inclourà la creació d’una sala de conferències, una aula amb showcooking i quatre sales polivalents per a formació. També s’està estudiant instal·lar-hi un possible espai de cotreball. Aquest equipament, d’uns 1.100 metres quadrats, disposarà, a més, d’un pati posterior que farà alhora de plaça pública. En total, es destinaran més de 2 milions d’euros al centre cultural Colònica: “Volem que sigui un referent en l’àmbit del turisme, la gastronomia i la cultura”, destaca Soler. El castell medieval és un altre element essencial, que afronta la recta final amb la seva museïtzació per convertir-lo en l’Espai Gavarres. Aquest ha de ser un centre cultural per entendre i conèixer el massís de les Gavarres, tant des d’un punt de vista històric com natural; on s’explicarà quina relació ha tingut la població amb el massís de les Gavarres durant els segles, com ha canviat, com ha estat un motor econòmic o com hem viscut les tradicions i les festes en aquest espai. Un altre element és el projecte per portar al municipi, concretament al Collet de Sant Antoni, estudis de grau superior vinculats entorn de la gastronomia, les ciències alimentàries i la formació relacionada amb l’hostaleria. L’Ajuntament pren com a model un centre del País Basc, el Basque Culinary Center.
El gran mar de vinyes
Els pagesos de Calonge són hereus dels remences; això vol dir que són perseverants. Un exemple és que l’Ajuntament, la Universitat de Girona i la Fundació Remença XXI, entitat privada que representa la pagesia tradicional i familiar de Calonge, s’han reunit recentment per refermar la seva voluntat de col·laboració quant al projecte de consolidació i conservació de les quinze varietats de vinya úniques al món descobertes al municipi. Un projecte per conservar unes varietats úniques que tenen detectades i geolocalitzades a les seves finques. Els pagesos consideren que el més urgent és protegir les varietats úniques amb menys individus –n’hi ha algunes de les quals només es conserven un o dos peus–. Amb els recursos de laboratori de la UdG, caldrà abordar-ne la conservació i la possible reproducció. En segona instància, serà el torn de conèixer-les amb més profunditat i saber-ne característiques com, per exemple, quin tipus de raïm fan, quins gustos tenen, o si s’adapten al canvi climàtic, ja que es tracta de varietats de les quals pràcticament no hi ha cap mena de bibliografia. Paral·lelament, i per tal de fer-ho possible, l’Ajuntament està tramitant el lloguer d’una parcel·la de vinya d’aproximadament 12.000 metres quadrats en la qual la Fundació Remença XXI i la Universitat de Girona podran plantar i estudiar el desenvolupament d’aquestes varietats, amb un treball conjunt entre l’experiència de la pagesia, la saviesa popular i les eines avantguardistes del món acadèmic. El 2024, l’àrea de Biologia de la Vinya del grup de recerca Tecnenol de la Universitat Rovira i Virgili va catalogar quinze noves varietats entre els ceps de les vinyes de Calonge i Sant Antoni, desconegudes fins ara. Un potencial per explorar.
