La cap de l’oposició a l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, Carme Viñas (ERC), reclama la necessitat d’un gran pacte entre els diferents grups al consistori per definir un model per al municipi, principalment en l’àmbit turístic. Viñas, que diu que el seu grup treballa per al poble i no en contra del govern, es mostra crítica amb la manca de diàleg d’aquest amb l’oposició, alerta sobre la massificació turística, principalment a Sant Antoni, i defensa la necessitat que es posin les persones al centre de les polítiques, destacant la greu problemàtica de l’accés a l’habitatge, especialment arran dels pisos turístics.
Estem a mig mandat. Quina valoració en fa?
Aquest és un mandat en què només opinen i fan ells, el govern. Per exemple, en la confecció dels pressupostos no hi han deixat participar l’oposició. A nosaltres ens pot semblar més bo o més dolent, però és el que tenim. També vull deixar clar que nosaltres som aquí per treballar per al nostre municipi i no per anar en contra de l’equip de govern.
Ho entenc. Oposició constructiva, tot i aquesta, diguem, manca d’atenció per part del govern.
ERC ja va deixar clar que es posava a disposició per ajudar en el que calgués. En aquell moment, ja vàrem avançar, com ara, que tenim un problema molt seriós amb l’habitatge i que estem disposats a parlar-ne amb tots els grups perquè ens afecta a tots, més enllà del color polític. Només ens van deixar incidir, el mandat anterior, en el nou contracte de residus i servei de recollida, en què es van atendre moltes de les nostres aportacions.
Centrem-nos en el que creu que s’ha de millorar de l’acció del govern.
Han de fer un replanteig urbanístic arran de la mancança que tenim actualment d’habitatge. La gent no té l’oportunitat de quedar-se a viure al municipi, principalment a Sant Antoni, on tenim un problema molt gran amb els pisos turístics. Si anem a Sant Antoni, veurem un nucli massificat a l’estiu, i a l’hivern tot està tancat i no hi ha enlloc per poder prendre un cafè, com qui diu.
Què és el que hi manca?
Ens agradaria un comerç actiu i divers tot l’any. Cal trobar un equilibri entre l’hivern i l’estiu. Si voleu, podem fer servir la paraula desestacionalització. El que reclamem és que s’ha de treballar conjuntament aquesta problemàtica. Perquè el problema, com jo dic, no el té ERC, ni el govern, el tenim tots.
Parlem de Poble de Llibres.
Una bona iniciativa que ha d’anar més enllà de ser l’estrella quatre dies a l’any, perquè aquí s’hi viu 365 dies. Cal treballar moltes coses.
Què creu que s’ha de fer?
Ens agradaria treballar per una bona mobilitat entre Calonge i Sant Antoni, els dos nuclis, sobretot a l’estiu, amb un bon transport públic. Que no s’hagués de dependre del cotxe, amb els problemes que representa aparcar, i evitar que la gent estigués enfadada.
Pel que planteja caldria un canvi de model.
Jo crec que sí. Esquerra creu que sí.
Però, de fet, el govern, segons diuen ells mateixos, ja ho estan fent apostant per la cultura, entre altres.
A nosaltres, qualsevol cosa que impliqui donar visibilitat a Calonge ens sembla bé; però hem de tenir cura de com fem les coses. Ara tenim un frec a frec per com s’ha de gestionar l’Oficina de Turisme i que només volen obrir dies puntuals per Setmana Santa i a l’estiu. Nosaltres apostem perquè s’obri tot l’any. El visitant, quan arriba a Calonge, diu: “I ara què fem?” Doncs envia’ls cap als masos on fan el vi! No farem el centre d’interpretació del vi? Nosaltres ja la tindríem oberta, l’oficina.
Què cal fer?
Hem de pensar i posar les persones al centre. El gran projecte han de ser les persones, i llavors, tenir cura d’elles; de tots, els que hi vivim tot l’any i els que venen de fora. Ara el que ens passa és que de gent, a l’estiu, en sobra. Per això, ens cal un gran acord per definir quin model volem a Calonge. Miri, el que ens sap molt greu, a ERC, és que hi ha moltes coses que no les tenim al dia, perquè pressupostàriament no hi arribem. En canvi, ens llancem a fer grans coses noves. És de sentit comú. Cal consolidar bé el que tenim, pensar en la gent que hi viu tot l’any i disposar d’un model turístic adaptat a la realitat, que controli la massificació, amb accés a l’habitatge, i que el municipi tingui vida tot l’any.