Els punts clau de Maçanet

El municipi selvatà de Maçanet de la Selva fa temps que brega amb problemes bàsics i gestions complicades, com és l’aigua i les escombraries. L’Ajuntament feia molt de temps que no apujava els impostos, però ara, per normativa europea i necessitats de millora dels serveis, s’ha incrementat el rebut de l’aigua gairebé un 100% i el de les escombraries un 50% aproximadament en alguns casos. D’altra banda, també s’han congelat altres tipus d’impostos per aquest 2025, com l’IBI, l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO), l’impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM) i l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU). També s’ha actualitzat l’impost sobre activitats econòmiques (IAE), restablint el coeficient de situació dels polígons i resta de carrers del terme municipal en 0,10 i quedant en 1,80 i 1,10 respectivament.

Les bonificacions tributàries que s’aplicaven fins ara també es mantenen, amb noves redaccions de les ordenances per tal que els ciutadans se’n beneficiïn. Les principals bonificacions són per l’ús de la deixalleria, per la instal·lació de plaques solars, la reducció de l’IVTM per vehicles elèctrics i híbrids, el fraccionament gratuït bonificat, i el 25% de bonificació de l’IBI per a famílies nombroses, així com el 90% de bonificació de la taxa de les escombraries als jubilats i pensionistes. De fet, l’alcaldessa de Maçanet de la Selva, Natàlia Figueras –SOM Maçanet (Junts)–, ja avançava en una entrevista anterior en aquest mateix diari que aquests impostos s’haurien d’apujar: “Fa anys que no augmentem impostos ni serveis, però ara mateix és insostenible no fer-ho perquè les despeses creixen i ens limiten”, explicava Figueras, i afegia: “Aquesta tardor haurem d’incrementar el preu de l’aigua i la gestió d’escombraries. El que costa és el que haurem de pagar, també imposat per la nova normativa de la Unió Europea.” Dit i fet.

Quant a l’aigua, hi ha disparitat d’opinions sobre la seva gestió entre l’equip de govern i l’oposició, en aquest cas, Més x Maçanet (ERC). El grup municipal d’esquerres apostava per municipalitzar la gestió i crear una empresa pública perquè el benefici revertís en el municipi: “A nosaltres ens hauria agradat una decisió valenta en aquest sentit”, assenyala la portaveu del grup, Marta de Egea, i continua: “S’hauria d’haver fet d’una altra manera i disposar d’eines municipals a través d’aquesta empresa pública que volíem crear per millorar la gestió.” A banda de fer-se’n càrrec, també entén que les taxes s’havien d’apujar, perquè portaven molts anys congelades, i això comportava la falta d’inversió a la xarxa.

Per la seva part, la batllessa afronta problemes més enllà de la gestió i les infraestructures de l’aigua, però que també estan relacionats. Sense anar gaire lluny, el jutjat d’instrucció número 1 de Santa Coloma de Farners ha acceptat a tràmit una querella de Mercedes Cuyàs contra l’alcaldessa per presumpta prevaricació en el procés per municipalitzar el servei de subministrament d’aigua a la urbanització Residencial Park. La denunciant, propietària dels pous i la resta d’instal·lacions de la xarxa d’aigua potable d’aquesta urbanització, considera “arbitràries” les resolucions preses per l’alcaldessa (a través de decrets d’alcaldia en data de 3 d’agost del 2023 i 30 de gener del 2024) per les quals es va obrir un expedient administratiu “d’espoli de béns aliens”. La querella, a la qual va tenir accés aquest diari, també retreu que, en un altre expedient administratiu relacionat amb l’anterior, es requerís el pagament a Cuyàs d’un import de 172.613,19 euros en concepte de compra de la xarxa d’aigua, tot i saber que “legalment no procedia” o ometent “de forma grollera i flagrant” el compliment de les seves obligacions legals derivades de la municipalització del servei, que, segons la denunciant, comportava la declaració d’utilitat pública i “l’obligació legal de la seva adquisició o expropiació” de la xarxa. Segons Cuyàs, a més, es va arribar a un acord de compra per un import de 2 milions d’euros després de “mesos de negociacions i taxacions” encarregades per les dues parts.

En aquest sentit, Figueras exposa que estan pendents de veure com es desenvolupa aquesta querella interposada per Cuyàs després de dos anys que l’Ajuntament entrés a “gestionar l’aigua en format d’emergència perquè diu que l’Ajuntament, en aquest sentit, estem ocupant les seves instal·lacions”. Una querella que se suma als contenciosos que tenen oberts amb Rec Madral, l’antiga distribuïdora de l’aigua a diversos municipis de la zona amb resultats similars: tots han acabat als jutjats per la deficient gestió. El consistori es va trobar unes instal·lacions deixades de la mà de Déu, amb metres de llot als dipòsits, rates mortes als pous, filtres col·lapsats i bombes rovellades. Un “escàndol” resultat d’anys de falta de manteniment.

Per tot plegat, amb Rec Madral fora de l’equació per una sentència judicial, el consistori va decidir moure fitxa i demanar a Cuyàs que completés la recepció de Residencial Park, iniciada als anys vuitanta, amb la cessió de l’aigua, que havia quedat exclosa del procés.