“Era absolutament inviable municipalitzar la gestió de l’aigua”

Sí, volem els 1,7 milions perquè hem acabat un crèdit, n’hem pogut demanar un altre, també per les ràtios d’endeutament que tenim i per la normativa. També ens ho han assessorat en aquest sentit, i el que ens permet fer la part del crèdit és destinar-lo a la carretera de Mas Altaba, en què s’ha de fer tota la millora de la carretera i una via verda al costat.

Sí, completem una de les actuacions que vam fer en el mandat passat. A més, hi ha tota una sèrie d’inversions relacionades amb l’asfaltatge de Montbarbat, l’entrada a la carretera i la canonada d’aigua de la urbanització.

Sí, quan vam entrar vam detectar que les urbanitzacions estaven deixades de la mà de Déu. Llavors, dèiem que partíem de menys quatre i que l’havíem de posar a zero, i a partir de zero anar creixent. Creiem que en el mandat passat les vam posar totes a zero, vam arreglar situacions, encara que sigui de forma provisional, com l’aigua, i vam acabar de recepcionar Montbarbat, que estava en un llimb jurídic. I a partir d’aquí vam dissenyar tota una sèrie d’estratègia, que evidentment comença aquest mandat però que segurament l’acabaran altres alcaldes i altres governs, a llarg termini, que seria a 12-16 anys, per a aquesta posada a punt en serveis i la part que seria carrers, voreres, etc.

Totes les inversions tenen una mica de tot. És a dir, hi ha inversions que venen de crèdit, com a la via verda de Mas Altaba i la millora de la carretera, que una part la fem amb diners propis de romanent de l’Ajuntament. Altres inversions vindran amb contractes futuribles que estem licitant com el de l’aigua, com és el canvi de canonada de l’entrada de Montbarbat, i d’altres, com pot ser el canvi de coberta del pavelló i fer un espai jove aprofitant un espai de la piscina municipal, del Pla Únic d’Obres i Serveis.

Econòmicament, cap ajuntament pot dir que està bé perquè hi ha molta feina i, per tant, sempre ens falten diners per fer coses que per a tothom són urgents. Però sí que és veritat que tenim un ajuntament ordenat des del punt de vista econòmic; evidentment, a vegades, amb problemes de tresoreria com pot haver-hi a tots els ajuntaments, amb serveis que s’han de regularitzar i posar al dia, i altres propostes que sabem que si no incrementem determinades taxes, com per exemple la de les escombraries, no podem portar a terme, però tot ho tenim treballat.

Sí, nosaltres diem que en el mandat passat ens va tocar fer front a l’aigua, va ser el mandat de l’aigua. I aquest any és el de les escombraries. És un servei que tothom el té per un dia a dia i que a ningú no li causava cap problema. I en el moment que l’Ajuntament diu que som el municipi que menys recicla de la província de Girona i també dels últims municipis de tot Catalunya, ens toca fer una aposta per fer una millora d’aquest percentatge. Llavors, a partir d’aquí, vam iniciar un procés sobre quin model volem i per conscienciar les famílies que hem de reciclar més.

Sí, hi van participar al voltant de mil persones en total. La valorem positivament, no tan estrictament pel fet d’anar a votar, sinó perquè l’objectiu era posar aquest tema a debat, que la gent prengués consciència que hem de fer un pas més, que ens hem de responsabilitzar més.

Que la gent prengués consciència va ser una mica l’objectiu de tot aquest procés. I, evidentment, que acabessin escollint quin model volien. Però en fem una valoració molt positiva.

Hi ha determinades actuacions, sobretot la part del pavelló, que són absolutament necessàries, i la climatització del pavelló i del polivalent. També hi entra una part d’espai jove, de reordenació de l’espai d’accés a la piscina en el mateix camp de futbol, aprofitar-ho. També farem una part de les voreres del Molí, que era una cosa que ja teníem plantejada i esperem poder-la fer amb aquest PUOSC.

Sí, en el seu moment, un dels grups, en aquest cas Esquerra Republicana, que teníem governant amb nosaltres, va treballar amb la idea de tenir un projecte d’espai jove que, evidentment, era un projecte valorat en mig milió d’euros en una nau que tenim a l’Ajuntament i que actualment l’està fent servir el banc d’aliments. Era un projecte xulo, però pel fet de ser tan costós era impossible de fer. Aprofitant que tenim aquesta oportunitat per reordenar aquest espai, tots aquests accessos, i que hi hagi un espai, començarem amb un espai jove molt més petit i si veiem que això es va dinamitzant, té sortida i la gent s’hi implica, sobretot els joves, se’l fan seu, després, posteriorment, es pot encarar aquest projecte ja un següent mandat o els propers governs que entrin.

Sí, la promotora ha posat una querella dos anys després que l’Ajuntament entrés a gestionar l’aigua en format d’emergència perquè diu que l’Ajuntament està ocupant les seves instal·lacions i que no la volem pagar. Nosaltres, evidentment, seguim una via jurídica, que és el que vam decidir en el seu moment després d’assessorar-nos. Estem a l’espera que es desenvolupi.

Doncs perquè era absolutament inviable. No és un tema ideològic ni de partits, és purament un tema de viabilitat o de possibilitats i realitats. El concurs de l’aigua va finalitzar al voltant del 2011; del 2019 al 2023 ens vam dedicar a saber quines realitats teníem i, llavors, a través d’un encàrrec d’un pla director, hem vist que som incapaços de poder crear una empresa pública i gestionar l’aigua amb la problemàtica i la complexitat que comporta. El que sí que farem és un control molt gran per part de l’Ajuntament i amb unes comissions que ens permeti decidir les inversions, què es fa, què no es fa, si s’ha d’apujar algun tipus de rebut, si s’ha d’abaixar, si es pot aspirar a subvencions o si s’aposta per una línia o per una altra.

Bé, no hem avançat en el que seria poder entrar. No perquè no hi hagi intenció, sinó perquè tenim un dia a dia frenètic. Potser sí que hauríem de fer una aturada i valorar si és el moment que s’incorporin o no.