“Amb Carretero, a l'infern, i amb Laporta ni al cine”

Si fos així hau­ria de fer un canvi de xip perquè ara no estic pre­pa­rat. Crec que és una pos­si­bi­li­tat remota, perquè Lleida és una demar­cació com­pli­cada i més per a una nova i jove for­mació. Ara bé, si acon­se­guim entrar al Par­la­ment, segur que se'n par­larà molt.

No ama­ga­rem res. Farem una assem­blea i valo­ra­rem què cal fer. Si obte­nim molts vots, prop de sor­tir o sor­tim, enda­vant. Si la res­posta és molt baixa, ens plan­te­ja­rem si ple­guem.

Estem tre­ba­llant molt, però selec­ti­va­ment. Tro­bant-nos amb aquells col·lec­tius que sabem que ens rebran i a qui podem expli­car el nos­tre pro­jecte. Per sort tenim molta gent col·labo­rant, fins i tot alguns no van fer vacan­ces a l'estiu per aju­dar-nos ara. A més, sor­pre­si­va­ment ens coneix més gent de la que ens pensàvem i, sobre­tot a Joan Car­re­tero. Però la veri­tat és que la gent està des­mo­ti­vada i crec que l'abs­tenció batrà records.

No, aquests pot­ser som els que ho hem lide­rat, però tenim molta gent de Con­vergència i alguns d'Unió, farts d'espe­rar que facin un salt clar cap a l'inde­pen­den­tisme. Som gent que ha vis­cut el dolor d'estar a ERC i CiU. Rea­gru­pa­ment és com un bàlsam.

Ni de dre­tes ni d'esquer­res. La ide­o­lo­gia la dei­xem en un segon terme i par­lem més d'inde­pendència, tre­ball, eficàcia, país i rege­ne­ració política.

Jo, clara­ment, sóc libe­ral. Una paraula molt mal­trac­tada. Estic a favor dels drets civils, ja sigui el divorci, l'avor­ta­ment o la lli­ber­tat reli­gi­osa, però par­lant en ter­mes econòmics també crec en la lliure empresa.

Fins que ha adop­tat un dis­curs que quasi es podria fusi­o­nar amb el d'ICV. I també perquè han aca­bat actu­ant de forma irres­pon­sa­ble, pri­o­rit­zant ser en un govern autonòmic enlloc d'asso­lir un Estat propi, que ha pas­sat a ser secun­dari.

Pro­po­sem un full de ruta que passa perquè el par­la­ment declari l'Estat català de forma uni­la­te­ral i després posar-nos en mans de les ins­ti­tu­ci­ons inter­na­ci­o­nals. Espa­nya no per­metrà mai aquest pas. Però dar­rera d'això hi ha pro­pos­tes de rege­ne­ració política, perquè tenim un sis­tema democràtic millo­ra­ble i començant per una llei elec­to­ral simi­lar a l'anglo­sa­xona, amb dipu­tats de dis­tricte uni­per­so­nals. Mínim un per comarca i amb una limi­tació de man­dats a 8 anys. Més coses: lleis de com­pa­ti­bi­li­tats estric­tes, rigor abso­lut en la des­pesa, lici­ta­ci­ons trans­pa­rents i públi­ques o pri­o­rit­zar l'excel·lència, sobre­tot en l'ense­nya­ment.

Tenim un sis­tema edu­ca­tiu que prac­tica el “bonisme” i estem fent una soci­e­tat medi­o­cre. L'excel·lència és ara una limi­tació perquè estem arros­se­gats pels més lents i el que sobre­surt no té suport i no pot arri­bar a l'èxit. Cal aju­dar a qui li costa més, però no per­ju­di­cant al que pot arri­bar a aquest èxit.

Pot­ser sí, però és que hem de ser fer eficaços. És com el sis­tema sani­tari. Se'n fa un mal ús i algu­nes con­duc­tes hau­rien d'estar san­ci­o­na­des, com anar a urgències per un sim­ple refre­dat. El copa­ga­ment a la recepta també seria un bon sis­tema perquè ara allò gratuït no es valora.

Sem­pre hem dit el mateix. Tot ple­gat es resu­meix en com­plir amb drets i deu­res. Els par­tits ano­me­nats for­mals s'arru­guen en aquest àmbit i ales­ho­res passa el que passa, que sur­ten “angla­des”.

Ha estat la “núvia” més fes­te­jada i ens ha dei­xat pal­plan­tats a l'altar. Té una visió més hedo­nista que espar­tana del món i nosal­tres volíem una coa­lició, man­te­nint cada for­mació la seva forma de ser i ell volia llista única. Miri, amb Car­re­tero ani­ria a l'infern i amb Laporta ni al cine.