ERC i ICV acusen Zapatero d'assumir el programa econòmic de la dreta
També li retreuen el seu acostament al poder empresarial i la seva posició de seguir “al dictat” les polítiques neoliberal
Buenaventura retreu al president que els empresaris són “els seus nous assessors econòmics”
Els partits de l'esquerra minoritària al Congrés i el BNG han acusat avui al cap de l'executiu espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, d'assumir el programa econòmic de la dreta i d'acceptar, en els seus compromisos amb Europa, canvis en matèria pressupostària o salarial que poden acabar amb la cohesió social.
També li han retret el seu acostament al poder empresarial i la seva posició de seguir “al dictat” les polítiques neoliberals que marquen “qui manen” a Europa: Alemanya i França.
Així ha definit el portaveu d' ERC, Joan Ridao, l'“estampa” del govern de Zapatero a Brussel·les, al passar “de voler refundar el capitalisme” a fer un “seguidisme caní” al que dicten la canceller alemanya, Angela Merkel, o el president francès, Nicolas Sarkozy.
Ridao ha assenyalat que amb la nova reforma de la llei d'estabilitat pressupostària el govern torna a la “idea recurrent de carregar el mort a les comunitats autònomes”, i ha insistit que el “dogmatisme” que predica la UE per l'austeritat “amenaça la cohesió social i el benestar”.
També ha advertit que Esquerra s'oposarà a una altra disciplina “no menys fèrria” que la fiscal promoguda per la UE, la dels salaris, i sobre el pla contra l'ocupació submergida ha demanat que es ponderi a qui es va a perseguir, “si al famolenc o al delinqüent”.
La portaveu de ICV, Núria Buenaventura, ha rebutjat els resultats del consell, que ha protagonitzat, al seu judici, una nova “ofensiva neoliberal” i ha acusat Zapatero d' “agenollar-se” davant les “receptes més ràncies”, que suposen retallar els salaris i crear un Estat “anorèxic”. “Es torna a fer la foto al costat de qui retallen drets a Europa i al costat dels poderosos a la Moncloa”, ha denunciat Buenaventura per retreure a Zapatero també la reunió que va celebrar el passat cap de setmana amb els principals empresaris del país, “els seus nous assessors econòmics”.
Francisco Jorquera, portaveu del BNG, ha lamentat també que el president hagi assumit el “discurs econòmic de la dreta”, com ho demostra el fet que el líder del PP, Mariano Rajoy, ha anunciat el seu suport a tots els compromisos arribats a Brussel·les.
Jorquera ha advertit que el seu partit no donarà suport a la majoria de les reformes compromeses, especialment els canvis en matèria d'estabilitat pressupostària o una reforma de la negociació col·lectiva que pretengui “afeblir la posició negociadora dels treballadors”.
Rosa Díez, d'UPyD, ha retret a Zapatero el que ha considerat com “una falta de respecte” a la Cambra i als ciutadans al reunir-se dissabte amb els grans empresaris i els banquers per informar-los del Consell Europeu abans que a ningú.
En qualsevol cas, ha trobat a faltar “dues absències clamoroses” en la reunió de Brussel·les: la manca d'una política fiscal europea i “la total mancada d'atenció” als problemes socials derivats de les mesures “de cavall” que s'han pres per reduir el dèficit i el cost social que l'Estat espanyol està “a punt” de no poder pagar.
Ana Oramas, de Coalició Canària, ha estat molt crítica amb els resultats del Consell i creu que serà recordat per la “improvisació” de la política europea a l'Àfrica i per un Pacte de l'Euro que no ajuda sinó que presta diners a interessos molt alts i que, per rescatar un país en dificultats, li exigeix primer que s'“empobreixi” amb l'aplicació de dures retallades.
Carlos Salvador, d'UPN, ha destacat el fet que Zapatero s'hagi vist obligat a canviar el rumb de les seves polítiques i estigui contant amb l'“acomplexada complicitat” del Partit Popular en les seves mesures econòmiques.
Mentrestant, el portaveu del PSOE, José Antonio Alonso, ha arremès contra el PP per comportar-se com la pitjor dreta “possible” al no contribuir amb el govern a remuntar els problemes, a més de valorar els passos que ha donat el Consell en la seva última reunió per afrontar futures crisis i defensar “el nostre model” de benestar social.