El doctor Trueta contra ERC

La fràgil uni­tat del cata­la­nisme a l'exili va aca­bar el 22 d'octu­bre del 1945. Aquell dia, el doc­tor Josep Tru­eta, exi­liat a Lon­dres i mem­bre del Con­sell Naci­o­nal Català, pre­si­dit per Car­les Pi i Sunyer, va enviar una carta a Mont­pe­ller a l'indus­trial Jaume Creus per expres­sar-li la seva decepció amb el nou govern de la Gene­ra­li­tat de Josep Irla. “El govern no repre­senta gai­rebé ningú. Els meus amics ací s'han mos­trat esto­rats i a mi, per­so­nal­ment, m'ha fet molt de mal”, escriu. Plats tren­cats. Enuig. Indig­nació. I, després, la com­moció i la divisió. Tru­eta es va apar­tar, a par­tir d'ales­ho­res, de la política activa i es va dedi­car ple­na­ment a la càtedra d'ortopèdia de la Uni­ver­si­tat d'Oxford.

Aquest diari ha tin­gut accés a les dues car­tes, des­co­ber­tes per l'Asso­ci­ació Memòria i Història de Man­resa, en què Tru­eta passa de l'opti­misme total –gener del 1945– a la decepció abso­luta –octu­bre del 1945. Car­tes envi­a­des, una a mà i l'altra meca­no­gra­fi­ada, des de l'Oxford gris de la post­guerra. La inten­si­tat emo­ci­o­nal, política i humana d'aquell ins­tant és immensa. Cata­lu­nya con­ti­nua opri­mida sota la bota geno­cida del dic­ta­dor. Però la guerra a Europa ha aca­bat. El con­ti­nent és un ter­reny erm de mort, des­a­pa­re­guts i camps de con­cen­tració alli­be­rats, però també d'espe­ran­ces i ide­als. L'autor de The Spi­rit of Cata­lo­nia apos­tava en la pri­mera mis­siva per un govern uni­tari a l'exili dels naci­o­na­lis­tes. L'objec­tiu era la uni­tat de, segons escriu ell mateix, “els soci­a­lis­tes, l'Esquerra, Acció Cata­lana, Estat Català i –fins ara– el movi­ment naci­o­nal català resi­den­ciat a Cata­lu­nya, el Front Naci­o­nal”. Deixa fora, però, anar­quis­tes i el PSUC. Tan­ma­teix, i només nou mesos després, el seu espe­rit can­via radi­cal­ment. No li han agra­dat els movi­ments d'ERC per copar el govern de l'exili a França; men­tres­tant, ell i Pi Sunyer, a Lon­dres, havien creat una altra orga­nit­zació, el Con­sell Naci­o­nal Català. La ins­ti­tució con­ti­nu­ava la tasca del con­sell que amb el mateix nom havia creat Lluís Com­panys a França el 1939.

Tru­eta mos­tra en les car­tes a Creus la seva obsessió per influir sobre els ali­ats­per posar fi al fran­quisme, sobre­tot els Estats Units i Angla­terra. Quan Tru­eta envia la pri­mera carta fal­ten qua­tre mesos per a la victòria a la Segona Guerra Mun­dial. “Pi, i amb ell tota l'orga­nit­zació cata­lana, pro­pugna per la Fede­ració Ibèrica, sis­tema que sem­bla cri­dat a impe­rar als estats plu­ri­na­ci­o­nals, com ja impera al Bri­tish Com­monwe­alth, als Estats Units, a l'URSS i ara a Iugoslàvia”. Tru­eta hi afe­gia que el pro­jecte impli­cava la uni­tat: “Si de cor ens ho pro­po­sem, crec que ho acon­se­gui­rem. Ens cal –sola­ment!– estar units en el mateix propòsit tots els cata­lans.” Déjà vu?

Quan envia la segona carta, la història ha avançat a gran velo­ci­tat. El Con­sell de Lon­dres ja no exis­teix. L'inves­ti­ga­dor que ha reu­nit les car­tes, Quim Aloy, de Memòria.​cat, explica que “Pi i Sunyer l'aca­bava
de dis­sol­dre quan es va for­mar al setem­bre el pri­mer i únic govern de la Gene­ra­li­tat a l'exili pre­si­dit per Irla”. El poder d'ERC i la decisió de Pi i Sunyer de dis­sol­dre el con­sell van ser molt cri­ti­ca­des per Tru­eta: “La solució de la crisi política cata­lana ens ha fet un mal tan gran que temo no puguem ja res­ca­ba­lar-nos.” Fins i tot va més lluny i diu dels diri­gents d'ERC que “es veu que encara han empit­jo­rat”. El seu últim comen­tari a Creus és demo­li­dor: “Què hi farem vós i jo!”