L'exili d'un jueu hongarès

Hon­gria, on la deriva auto­ritària impul­sada pel govern con­ser­va­dor de Vik­tor Orban avança a mar­xes forçades, posa els pèls de punta a Europa. La petició d'asil polític al Canadà feta per l'escrip­tor i guio­nista hon­garès d'ori­gen jueu Akos Ker­tesz després d'haver estat objecte d'una “cam­pa­nya difa­matòria” al seu propi país, segons un comu­ni­cat difós per la seva ofi­cina de premsa, empit­jora la imatge d'Hon­gria davant la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal.

Com pas­sava en temps del nazi­fei­xisme a Hon­gria, Akos Ker­tesz –que no té cap vin­cle fami­liar amb el seu com­pa­tri­ota i Premi Nobel de Lite­ra­tura Imre Ker­tesz– va fugir recent­ment del seu país i des del 29 de febrer pas­sat és a Mon­treal amb la seva esposa, perquè no aguan­tava més els insults, les ame­na­ces públi­ques i les agres­si­ons físiques de què era objecte per part de l'extrema dreta. El novel·lista, de 79 anys, va denun­ciar públi­ca­ment que havia estat “insul­tat i col­pe­jat al mig del car­rer”, i està con­vençut que a Hon­gria la seva vida cor­ria perill.

Ker­tesz no exa­gera, perquè al seu país hi ha un poderós par­tit extre­mista i anti­se­mita –Job­bik– que és la ter­cera força par­la­mentària, i també hi ha grups para­mi­li­tars d'ide­o­lo­gia neo­fei­xista i neo­nazi molt vio­lents que sem­bren el ter­ror entre els ciu­ta­dans d'ori­gen gitano i per­se­guei­xen els jueus. La situ­ació és tan greu que, al febrer, l'acti­vista hon­ga­resa d'ori­gen gitano i exle­gis­la­dora euro­pea Vik­to­ria Mohacsi també va bus­car refugi al Canadà per sal­var la seva vida. L'agost pas­sat, Ker­tesz va ser objecte d'una gran polèmica entre els sec­tors més con­ser­va­dors del seu país per la publi­cació d'una carta al diari hon­garès publi­cat als Estats Units Népszava en la qual sos­te­nia que els seus com­pa­tri­o­tes nega­ven o mini­mit­za­ven la seva res­pon­sa­bi­li­tat en l'Holo­caust dels jueus hon­ga­re­sos durant la Segona Guerra Mun­dial, una etapa en què Hon­gria era diri­gida pel règim fei­xista i pro­nazi de l'almi­rall Horthy. L'hon­garès és “feliç com els porcs que es rebol­quen en el fang sense pen­sar en el mata­dor que els dego­llarà”, va escriure Ker­tesz. Les seves opi­ni­ons van pro­vo­car una dura cam­pa­nya con­tra seva de l'Ajun­ta­ment de Buda­pest, a mans de Fidesz, el par­tit d'Orban, i de mit­jans con­ser­va­dors pro­pers al govern, el qual no ha expres­sat ni el seu suport a l'escrip­tor ni ha con­dem­nat les agres­si­ons i els insults que ha rebut. Ker­tesz asse­gura: “No he pres aquesta decisió [exili] con­tra Hon­gria i el poble hon­garès, sinó con­tra l'actual poder, i espero poder tor­nar a una Hon­gria tole­rant, humana i democràtica.”

La Unió Euro­pea tam­poc ha pro­tes­tat ofi­ci­al­ment davant el govern hon­garès per l'exili de Ker­tesz. Tam­poc ho ha fet el Par­tit Popu­lar Euro­peu (PPE), que agrupa les for­ma­ci­ons de cen­tre­dreta dels països comu­ni­ta­ris, com ara el Fidesz de Vik­tor Orban. “Que un escrip­tor de Corea del Nord, Cuba o Bie­lorússia demani asil polític en un país democràtic és una cosa a la qual estem acos­tu­mats, però que ho faci un escrip­tor d'Hon­gria, que és un país mem­bre de la UE i se suposa que democràtic, hau­ria d'aver­go­nyir els euro­peus. No sé què és el que està fent Brus­sel·les, i també m'agra­da­ria saber per quins motius Nico­las Sarkozy, Angela Merkel, Mari­ano Rajoy i el polonès Donald Tusk, que són mem­bres actius del PPE, no pres­si­o­nen el seu col·lega Orban perquè posi fi a la deriva auto­ritària del seu país”, es pre­gunta el peri­o­dista fran­co­hon­garès Lau­rent Bert­hel. La Unió Euro­pea, els Estats Units i orga­nis­mes com ara el Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal (FMI) i el Banc Mun­dial (BM) no pres­si­o­nen Hon­gria per la democràcia, sinó perquè apli­qui una dura política d'aus­te­ri­tat econòmica i pugui tor­nar el préstec de 20.000 mili­ons d'euros que va rebre per evi­tar la fallida finan­cera.