A bolets o a Rolex

L'anunci amb què el lehen­dakari Patxi López bus­cava el des­a­fi­a­ment de la ree­lecció va jugar a explo­tar el cèlebre acu­dit de dos bas­cos que bus­quen bolets a la mun­ta­nya. “Al final les cri­sis sem­pre les paguem els matei­xos, i ara que no ens vin­guin amb el raca-raca”, li comenta un dels mun­ta­nyers a l'altre. Aquest últim l'escolta però aviat exclama: “Un Rolex!” “¿Pero a qué esta­mos, a setas o a Rolex? ”, li replica el pri­mer. La con­clusió que els bolets són els temes de la crisi i els Rolex són el luxe de la inde­pendència que dis­treu ja l'havia d'extreure el tele­vi­dent de l'espot, però la trama li ser­via a López per apun­ta­lar el seu mis­satge, tan rotund com incon­cret: Guk, gure bidea (en basc) o Esta­mos a lo que hay que estar (en cas­tellà).

López, que va començar a estu­diar basc inten­si­va­ment un cop ins­tal·lat a Aju­ria Enea amb un pro­fes­sor par­ti­cu­lar i que tres anys i mig després incom­pleix la seva pro­mesa d'aca­bar el man­dat podent deba­tre en basc –“ho intento però em costa més del que pen­sava, no dec ser gaire bo per als idi­o­mes”, es dis­culpa– sap, però, que la seva tra­ducció del lema no és acadèmica. Men­tre Guk gure bidea ve a dir Nosal­tres, el nos­tre camí i avi­vava els fan­tas­mes al si del PSE sobre l'iti­ne­rari inva­ri­a­ble que els seus diri­gents empre­nen històrica­ment cap a Madrid (Juan Manuel Eguia­ga­ray, Txi­qui Bene­gas, Ramón Jáure­gui, Joaquín Almu­nia...), la versió cas­te­llana Esta­mos a lo que hay que estar des­per­tava al soci­a­lisme basc un recel idèntic perquè evi­tava pre­ci­sar on. A Vitòria o a Madrid?

La incògnita de la ciu­tat on Patxi López estará a lo que hay que estar és la cre­ació d'Alfredo Pérez Rubal­caba, que al congrés del PSOE a Sevi­lla va pre­miar que el PSE l'ajudés a segar l'herba a la rival Carme Chacón amb la desig­nació del líder basc com a secre­tari de rela­ci­ons polítiques del PSOE. El càrrec no tenia con­tin­gut, però garan­tia –i garan­teix– a López un seient fix a l'exe­cu­tiva fede­ral del PSOE en un moment en què el solar de del­fins de Rubal­caba és desert.

Si en el cas de Rubal­caba era només el paga­ment als ser­veis pres­tats –Arnaldo Otegi arriba a sos­te­nir que López va ser enviat als Estats Units en plena set­mana del ces­sa­ment defi­ni­tiu d'ETA per ordre del líder del PSOE per no per­dre vots al sud de l'Ebre–, en el cas de López el seient a Fer­raz el recon­ci­li­ava amb Madrid. Perquè López tenia ales­ho­res –i encara té– cla­vat que, des de la Mon­cloa, José Luis Rodríguez Zapa­tero hagués nego­ciat amb el líder del PNB, Íñigo Urku­llu, el traspàs de les polítiques acti­ves d'ocu­pació al País Basc d'esque­nes de l'inquilí d'Aju­ria Enea. Irònica­ment, López rebia diven­dres una tru­cada de Zapa­tero per desit­jar-li sort quan el líder del PSE com­par­tia un cafè amb els seus a la cafe­te­ria Casa­blanca de Vitòria.

En un recés de la cam­pa­nya, la seva com­pa­nya i regi­dora bilbaïna, Begoña Gil, ofe­ria un retrat íntim de López: “Li agrada molt cui­nar, a casa d'uns amics va veure com feien la massa de cro­que­tes amb la Ther­mo­mix i me'n va dema­nar una pel seu ani­ver­sari. Allà la té, però amb la cam­pa­nya encara no l'ha pogut estre­nar.” López ja li va con­fir­mar ahir que la Ther­mo­mix l'estre­narà final­ment a Vitòria i no a Madrid.