La gran muralla xinesa

Entre la Xina i la Unió Euro­pea (UE) s’inter­posa una gran mura­lla que impe­deix esta­blir una relació comer­cial en peu d’igual­tat. L’obs­ta­cle és la falta de reci­pro­ci­tat en l’accés als res­pec­tius mer­cats. “El mer­cat euro­peu és obert. A canvi, les empre­ses euro­pees han de tenir el mateix accés al mer­cat xinès”, recla­men des de Brus­sel·les. La UE, que diu tenir ara amb Pequín una apro­xi­mació més “rea­lista” i menys “ingènua”que en el pas­sat, exi­geix al gegant asiàtic posar fi a una situ­ació de dese­qui­li­bri que força les empre­ses euro­pees a ope­rar amb des­a­van­tatge en el gran mer­cat ori­en­tal.

Per cor­re­gir aquesta asi­me­tria, espe­ci­al­ment en els sec­tors de les comu­ni­ca­ci­ons i la tec­no­lo­gia, Brus­sel·les nego­cia, des de fa anys, amb la Xina un acord inte­gral sobre inver­si­ons, que vol­dria tenir enlles­tit aquest mateix 2020, en plena recessió pro­vo­cada per la Covid-19.

Però el camí és llarg i tortuós. Així va que­dar de mani­fest en la cimera bila­te­ral al màxim nivell cele­brada dilluns per vide­o­con­ferència, que va ser­vir per mos­trar la distància que separa els dos blocs. “Els nos­tres inver­sors afron­ten massa bar­re­res”, es va quei­xar Ursula von der Leyen, pre­si­denta de la Comissió Euro­pea, després de la reunió. “Europa ha de ser un juga­dor, no un ter­reny de joc”, hi afe­gia gràfica­ment el pre­si­dent del Con­sell Euro­peu, Char­les Mic­hel. Per avançar cap a l’acord d’inver­si­ons, la UE exi­geix com­pro­mi­sos també en altres àmbits, espe­ci­al­ment en drets humans (Hong Kong, Tibet, Xin­ji­ang), i més coo­pe­ració con­tra el canvi climàtic i el coro­na­vi­rus. “Hi ha diferències totals; no les podem ama­gar”, va adme­tre Mic­hel.

Tam­poc les amaga la Xina. El pre­si­dent Xi Jin­ping es resis­teix a obrir sec­tors estratègics a la com­petència estran­gera i, sobre drets humans, ja ha dei­xat clar que no accepta lliçons. Amb aquests posi­ci­o­na­ments, no és estrany que els resul­tats de la cimera es reduïssin a alguns avenços sobre la limi­tació de les trans­ferències de tec­no­lo­gia que imposa Pequín a les empre­ses occi­den­tals o sobre la trans­parència de les sub­ven­ci­ons públi­ques xine­ses.

Amb tot, la UE –divi­dida inter­na­ment sobre la posició que cal adop­tar amb la Xina– manté la porta oberta a con­ti­nuar nego­ci­ant amb un inter­lo­cu­tor que con­si­dera “soci estratègic” i “rival sistèmic” alhora.

I Pequín què farà? “En un moment en què els EUA ame­na­cen d’ins­tau­rar una guerra freda i de des­a­co­blar la seva eco­no­mia de la xinesa, Xi s’equi­vo­ca­ria si menys­preés la mà estesa d’Europa, encara que aquesta es mos­tri més ferma”, apunta Le Monde. A llarg ter­mini, un allu­nya­ment euro­peu amenaçaria “les ambi­ci­ons de la Xina d’eri­gir-se en alter­na­tiva als EUA com a líder glo­bal”, alerta The New York Times. Però al país ori­en­tal els càlculs geo­polítics sem­blen discórrer per altres via­ranys.