Política

ERC salva per poc la llei Celaá

Rufián considera blindada la immersió tot i el recel de JxCat, PDeCAT i la CUP i dona llum verd a la llei educativa per un vot

La dreta hi presentarà recurs al TC

ERC nega a Borràs i Bel l’ajut a la concertada pactat amb PNB i avalat per PP

i Vox

Les dretes criden “llibertat!” contra la llei que deroga la de Wert

Des que Fran­cesc Vallès –ales­ho­res dipu­tat del PSC– va arren­car a José Igna­cio Wert la con­fessió de voler “espa­nyo­lit­zar els nens cata­lans” el 10 d’octu­bre del 2012 al Congrés, la llei edu­ca­tiva del PP que incloïa al títol la paraula qua­li­tat (Lomqe) es va fon­dre amb el cognom del minis­tre fins a esde­ve­nir la llei Wert i va ser apro­vada el 2013 entre avi­sos de dero­gació quan el PP fos desa­llot­jat de La Mon­cloa. La nova llei (Lom­loe) adopta de nou el cognom de la minis­tra autora –llei Celaá– i era apro­vada ahir pel Congrés amb l’esmena que aparta el cas­tellà com a llen­gua vehi­cu­lar per con­sa­grar la immersió tal com han pac­tat ERC i el PSOE, amb els recels de JxCat, el PDe­CAT i la CUP –es van abs­te­nir–, i la ira del PP, Vox i Cs, que ani­ran al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal i a Europa per gua­nyar al VAR de les togues tot el per­dut ahir. Un sol vot deci­dia el dic­ta­men de la llei, que ara va al Senat i que tor­narà al Congrés.

L’ajus­tat mar­ca­dor de 177 vots a favor –en ser llei orgànica neces­si­tava els 176 de la majo­ria abso­luta i s’impo­sava així als 148 nos i 17 abs­ten­ci­ons– és la metàfora d’una llei que la dreta espa­nyo­lista abo­lirà si arriba a La Mon­cloa i que divi­deix l’inde­pen­den­tisme català a l’hora de veure blin­dada la immersió i de posar fi al cas­tellà vehi­cu­lar de la llei Wert. Al País Basc també enfronta el PNB (a favor) i Bildu (es va abs­te­nir). Tres minuts sos­te­nint el crit de “lli­ber­tat, lli­ber­tat!” entre repics a l’escó va ser la reacció de la dreta a la fi de la llei Wert. “Lamen­ta­ble­ment, el PP, Vox i Cs s’han auto­exclòs. No hi ha cap eli­mi­nació del cas­tellà, està garan­tit”, va dir la minis­tra Isa­bel Celaá.

“Espa­nyo­lit­zar els nens”

Per ERC, l’encar­re­gada d’aban­de­rar el sí va ser Montse Bassa, nego­ci­a­dora de les esme­nes amb Celaá i la dipu­tada del PSOE Luz Martínez Seijo, i no ocul­tava el gust agre­dolç. “És la nos­tra llei? No. És millor que el que hi havia? Sí. Com a peda­goga estic orgu­llosa de la llei. Com a inde­pen­den­tista, no tant. Però com a pro­fes­sora, com a inde­pen­den­tista i com a demòcrata, m’ale­gra dero­gar una Lomqe que pre­te­nia espa­nyo­lit­zar els nens cata­lans i que es basa en una con­cepció fran­quista de l’edu­cació”, va argu­men­tar Bassa.

“Dubte? Mirin la dreta”

Cons­ci­ent que rebria l’atac de JxCat, el PDe­CAT i la CUP, Bassa es va anti­ci­par i va ani­mar a mirar la ira dre­tana. “Com­panys de JxCat i de la CUP: si con­ti­nuen tenint dub­tes sobre el blin­datge de la immersió, vegin la indig­nació de tota la dreta; ho ano­me­nen cana­llada”, va dir la dipu­tada d’ERC. Però ella admet que l’Estat reté encara com­petències clau com ara l’alta ins­pecció, “i serà així fins que no siguem inde­pen­dents”, va asse­gu­rar, perquè “la millor garan­tia per a l’escola cata­lana és la república cata­lana”. Bassa es feli­cita pel gir de la llei Wert a la llei Celaá: “Mai havíem arri­bat a tenir un nivell com­pe­ten­cial tan alt, i blin­dar la immersió lingüística a Cata­lu­nya és més que un tri­omf.”

Posar-se la bena abans de la ferida no va estal­viar a Bassa escol­tar el retret del dipu­tat del PDe­CAT Sergi Miquel (ahir JxCat com a tal no va inter­ve­nir tot i que aquesta vegada els divor­ci­ats esta­ven en sin­to­nia i van votar igual), que va lamen­tar “l’obsessió de part con­si­de­ra­ble de l’esquerra que tot sigui tre­men­da­ment públic, donant més importància al fet que sigui públic abans que de qua­li­tat”. “Els tran­quil·litzo, senyors de la dreta: la immersió no es blinda perquè la llei diu ‘admi­nis­tra­ci­ons edu­ca­ti­ves’ i no parla de comu­ni­tats, així que deci­dirà el Minis­teri d’Edu­cació”, avisa el dipu­tat del PDe­CAT.

Esmena de la con­cer­tada

El PP, Vox i Cs denun­cien que la llei Celaá “aboca la con­cer­tada a la des­a­pa­rició”. I un intent a la des­es­pe­rada d’aju­dar-la va ser l’esmena que JxCat i el PDe­CAt van patro­ci­nar a última hora amb el PNB i que, per tenir èxit, exi­gia el sí del PP, Vox i Cs, que van ava­lar-la tot i pro­ve­nir de l’inde­pen­den­tisme i del bas­quisme i tot con­fi­ant que una abs­tenció d’ERC la fes pros­pe­rar. La para­doxa de veure les dre­tes uni­des al marge de l’eix naci­o­nal per “garan­tir pla­ces sufi­ci­ents” finançades amb fons públics va cul­mi­nar amb l’esper­pent de veure la dipu­tada de Cs Marta Martín cul­pant ERC amb to de lament de fer fra­cas­sar el res­cat de la con­cer­tada: “Tot el focus era sobre ERC; senyor Rufián, tenia la capa­ci­tat de deci­dir entre la lli­ber­tat o el negoci [dit en català] i el seces­si­o­nisme, i ha esco­llit el negoci i el seces­si­o­nisme.” Trac­tant-se d’una esmena, n’hi havia prou amb una majo­ria sim­ple, i tant JxCat com el PDe­CAT cre­ien que el catòlic Oriol Jun­que­ras podia beneir l’aval, però Rufián no va per­me­tre una victòria de l’esmena de JxCat amb vent de cua de Vox i la va dei­xar morir. Així que la llei Celaá es manté tal qual i eli­mina la “demanda social” com a cri­teri per obrir nous cen­tres con­cer­tats o aug­men­tar pla­ces i no podran per­ce­bre quo­tes de les famílies per rebre l’ense­nya­ment de caràcter gratuït ni impo­sar apor­ta­ci­ons a fun­da­ci­ons o asso­ci­a­ci­ons. Un dels més feliços era ahir Joan Mena (En Comú Podem), que va evo­car el seu pas per l’Ins­ti­tut Fer­ran Casa­blan­cas i va rei­vin­di­car el “patri­o­tisme del mes­tre”: creure en les pos­si­bi­li­tats de cada nen i nena vin­gui del barri i la família que vin­gui. “És dels dies en què val la pena ser dipu­tat. Per fi dero­guem la Lomqe i per fi blin­dem la immersió”, llo­ava Mena. La líder de Cs, Inés Arri­ma­das, acusa Pedro Sánchez de “ven­dre els cata­lans per un gra­pat de vots d’ERC” a canvi “d’eli­mi­nar el cas­tellà vehi­cu­lar” però no trenca la nego­ci­ació del pres­su­post esta­tal del 2021. “És una llei que trenca el model de país i neix morta”, avisa la popu­lar Cuca Gamarra tot anun­ci­ant la visita al TC i als tri­bu­nals de la UE.

El 2012, Wert va sen­tir un auguri. “Pas­sarà a la història com a Wert el Segre­ga­dor”, li deia Vallès. L’edu­cació per­dia ahir el cognom Wert en favor del de Celaá en la vui­tena reforma en 40 anys d’una sopa de sigles que inclou fites com ara la Loece (1980), la LODE (1985), la Logse (1990), la LOCE (2002), la LOE (2006) i la Lomqe (2013) enter­rada ahir en favor de la Lom­loe.

LES FRASES

Lamentablement el PP, Vox i Ciutadans s’han autoexclòs. No hi ha cap eliminació del castellà
Isabel Celaá
ministra d’educació
Com a pedagoga, orgullosa. Com a independentista, no tant. Si dubteu, vegeu la dreta indignada
Montse Bassa
diputada d’erc al congrés
La llengua vehicular no es blinda, la llei diu ‘administracions educatives’ i no parla de les comunitats
Sergi Miquel
diputat del pdecat al congrés
Avui és un d’aquells dies en què val la pena ser diputat. Per fi es blinda la immersió i es deroga la Lomqe
i
Joan Mena
diputat d’en comú podem
L’educació dels meus fills no la tria ni l’independentisme ni Celaá. Sánchez ens ven pels vots d’ERC
Inés Arrimadas
presidenta de ciutadans
Un dia trist per a la llibertat: és una llei que trenca el model de país i neix morta. Anem al TC i a la UE
Cuca Gamarra
portaveu del pp al congrés

Aval al Pacte de Toledo per les pensions

El ple del Congrés dels Diputats va avalar les recomanacions del Pacte de Toledo per reformar el sistema de pensions, amb els vots a favor del PSOE, Unides Podem, el PP, Cs, JxCat i el PNB, que ja hi havien donat suport en comissió. D’aquesta manera es dona el vistiplau al text que fixa la revaloració de les pensions prenent com a referent l’índex de preus de consum (IPC), incentiva el retard de l’edat de jubilació, referma el compromís amb el sistema públic de pensions i estableix que caldrà eliminar les despeses impròpies que es financen amb cotitzacions de la Seguretat Social, perquè siguin assumides per l’Estat abans del 2023. Entre aquestes, les prestacions d’atur, per fill a càrrec o els incentius a l’ocupació. Les recomanacions, que es revisaran d’aquí a cinc anys, també posen èmfasi en la necessitat de posar fi al dèficit del sistema l’any 2023.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia