Política

Alemanya

Brandenburg, prova de foc de Scholz

Les eleccions al land que envolta Berlín donen possibilitats a l’SPD de frenar els ultres d’AfD

La migració irregular domina l’agenda, marcada per l’enduriment de les lleis i els controls fronterers

L’oposició conservadora s’acomiada del centrisme de Merkel i proposa expulsions en calent

Scholz: “Vostès [AfD] estan casats amb el passat i volen robar-nos el futur. Els ho impedirem”

Que el Par­tit Soci­al­demòcrata (SPD) d’Olaf Scholz con­servi la posició de pri­mera força demà al land de Bran­den­burg pot fer min­var una mica la pressió gai­rebé insu­por­ta­ble de què és objecte fa mesos el can­ce­ller ale­many. Hi torna a haver elec­ci­ons regi­o­nals a l’est, tres set­ma­nes després de les que van dis­pa­rar la ultra­dre­tana Alter­na­tiva per Ale­ma­nya (AfD) a la pri­mera posició al land de Turíngia i al segon lloc al de Saxònia.

L’opo­sició con­ser­va­dora, la CDU de Fri­e­drich Merz, va esde­ve­nir en tots dos estats fede­rats ale­manys de l’antic ter­ri­tori comu­nista l’única opció amb pos­si­bi­li­tats de sal­var la situ­ació sense tren­car el cordó sani­tari. Haurà de nego­ciar, però, ali­an­ces amb la nova esquerra popu­lista de Sahra Wagenk­necht. I el tri­par­tit entre soci­al­demòcra­tes, verds i libe­rals de Scholz va que­dar a mínims o fins i tot extra­par­la­men­tari, pel que fa als socis.

A Bran­den­burg, l’estat que envolta Berlín, l’SPD pot sal­var els mobles. El seu cap del govern regi­o­nal, el veterà Diet­mar Woidke, ha remun­tat una mica en els son­de­jos. En la dar­rera enquesta de la tele­visió pública ARD estava tres punts per sota de l’AfD, una diferència que es con­si­dera sal­va­ble. És un polític ben valo­rat pels seus con­ciu­ta­dans i ha asse­gu­rat que si gua­nya la ultra­dreta dei­xarà el càrrec que ocupa des de fa onze anys. En l’actual legis­la­tura ha gover­nat amb con­ser­va­dors i verds com a ali­ats, després d’haver-ho fet en l’ante­rior amb l’Esquerra.

La situ­ació política de Bran­den­burg té poc a veure amb la de Turíngia, on l’AfD es va impo­sar amb el seu líder més radi­cal, Björn Höcke. Bran­den­burg no es pot con­si­de­rar est pro­fund, almenys pel que fa a la seva capi­tal, l’eli­tista Pots­dam. Allà hi tenen la seva residència fami­liar Scholz i la seva minis­tra d’Afers Estran­gers, Anna­lena Baer­bock, a més d’altres figu­res de la vida pública. El seu con­junt monu­men­tal de Sans­souci és una de les per­les turísti­ques del país, a 30 minuts en tren de roda­lies de Berlín. Més cap a l’extra­radi hi ha bos­ses de neo­na­zisme sem­blants a les de Turíngia. Però l’AfD no hi té un gran cap­ta­dor de vots com és Höcke, sinó que el seu can­di­dat regi­o­nal, Hans-Chris­toph Berndt, és un ros­tre més aviat dis­cret.

L’SPD no hau­ria d’estar en pànic. Fins i tot si quedés en segon lloc, li per­to­ca­ria assu­mir el paper de sal­va­dor de la democràcia, al cap­da­vant d’ali­an­ces mul­ti­co­lors, com fa la CDU a Turíngia. Amb la diferència que no hau­ria de cos­tar-li tant nego­ciar amb les for­ces esquer­ra­nes ni topa­ria amb els abis­mes pro­pis dels con­ser­va­dors de la CDU.

El son­deig de l’ARD situa l’SPD en un 25%, tres punts per sota de l’AfD, però al davant de la CDU de Merz. A Turíngia i a Saxònia, el par­tit de Scholz havia que­dat en un 6,2 i un 7,8%, res­pec­ti­va­ment.

Però tot això s’escau en un moment en què Ale­ma­nya viu de fa set­ma­nes en una mena de ter­ratrèmol polític o pre­e­lec­to­ral per­ma­nent. Dia sí, dia no, s’anun­cien noves mesu­res, enmig de la cursa acce­le­rada per con­tro­lar fron­te­res, depor­tar sol·lici­tants d’asil rebut­jats, radi­ca­lit­zats o con­dem­nats per delic­tes greus, i, en resum, per endu­rir la política migratòria.

“Hem de poder triar qui entra a Ale­ma­nya, con­tro­lar la migració irre­gu­lar. Hem aca­bat amb la pas­si­vi­tat dels minis­tres de l’Inte­rior de les dècades pas­sa­des”, va asse­gu­rar Scholz en un recent debat par­la­men­tari. Amb això al·ludia als ante­ri­ors governs d’Angela Merkel, mal­grat que del dar­rer govern va ser-ne vice­can­ce­ller i minis­tre de Finan­ces. I afe­gia lle­nya al foc a les crítiques gens dis­cre­tes que Merz adreça a Merkel per haver man­tin­gut ober­tes les fron­te­res a la crisi migratòria del 2015. Entre el milió de sol·lici­tants d’asil d’ales­ho­res i els que han con­ti­nuat arri­bant, a més dels ucraïnesos, hi ha més de tres mili­ons de refu­gi­ats al país. Que Merz, repre­sen­tant de la línia més dre­tana de la CDU, era un ene­mic intern de Merkel és sabut. Però que tot­hom sem­bli d’acord a con­si­de­rar que aque­lla decisió és l’ori­gen de tots els mals actu­als d’Ale­ma­nya va més enllà de les bata­lles inter­nes de la família con­ser­va­dora.

Scholz i la seva minis­tra, la soci­al­demòcrata Nancy Fae­ser, han acti­vat uns con­trols a les seves fron­te­res que enfu­ris­men Polònia i Àustria. L’Hon­gria de l’ultra­na­ci­o­na­lista Vik­tor Orbán li ha donat una irònica “ben­vin­guda al club”, en con­si­de­rar que Berlín fa ara allò que Buda­pest sem­pre ha defen­sat, la línia dura.

“Hi ha qui sem­bla haver obli­dat que exis­tei­xen els països veïns”, va dir Scholz en el debat par­la­men­tari, en direcció a Merz. El líder del bloc con­ser­va­dor no en té prou amb els con­trols o les reta­lla­des a les pres­ta­ci­ons als refu­gi­ats apro­va­des per Scholz. Exi­geix expul­si­ons en calent. Que el can­ce­ller o Els Verds li recor­din que això va con­tra les lleis ale­ma­nyes i euro­pees no l’amoïna. Pro­posa fer “jurídica­ment pos­si­ble” allò que, segons Merz, és “política­ment neces­sari”. La presència de migració des­con­tro­lada “pre­o­cupa la gent”, afe­geix, sobre­tot enmig de l’alarma per atacs o atemp­tats, come­sos per refu­gi­ats com el sirià que, a finals d’agost, va matar tres per­so­nes a gani­ve­ta­des en una festa popu­lar de Solin­gen.

La política migratòria ho domina tot, a un any de les elec­ci­ons gene­rals, pre­vis­tes per al setem­bre del 2025, si és que el tri­par­tit de Scholz aguanta els dotze mesos que li que­den. Tal com van les coses, els tra­di­ci­o­nals defen­sors de l’asil ago­nit­zen, com l’Esquerra clàssica, o recu­len, com Els Verds. L’SPD busca tapar forats, la dre­tana CDU s’aco­mi­ada del lle­gat de Merkel i l’AfD marca l’agenda, amb pro­pos­tes com­par­ti­des amb la nova esquerra popu­lista de Wagenk­necht. En matèria migratòria, els dos extre­mis­mes polítics sem­blen cosins ger­mans.

25
per cent
de la intenció de vot donen els sondejos a l’SPD a Turíngia, tres punts per sota de l’AfD.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia