Política

Desordre global en consolidació  

Els marcs postcolonials seran cada cop més superats en el món del 2025

El retorn de Trump a la Casa Blanca tindrà un gran impacte en el tauler global

La competició dels EUA amb la Xina generarà uns efectes geopolítics que es faran sentir arreu
La crisi que viu Europa continuarà alimentant les tendències populistes aquest any que comença

El maig de 1916 la Gran Bre­ta­nya i França sig­na­ren l’acord secret de Sykes-Picot. Hi van pac­tar el repar­ti­ment de la regió del Pròxim Ori­ent, lla­vors part de l’Imperi otomà, en res­pec­ti­ves esfe­res d’influència un cop fina­litzés la Pri­mera Guerra Mun­dial. Entre d’altres, el docu­ment fixà els límits ter­ri­to­ri­als de la Síria moderna (inte­grant ini­ci­al­ment l’actual Líban), la qual quedà sota con­trol francès, fins que assolí la seva inde­pendència l’any 1946.

Poc més d’un segle més tard, el 7 de desem­bre del 2024, en una reunió a Doha els minis­tres d’Afers Exte­ri­ors de Jordània, Egipte, Qatar, l’Aràbia Sau­dita, l’Iraq, l’Iran, Tur­quia i Rússia acor­da­ren les bases per a una tran­sició endreçada a la Síria post Al-Assad, i evi­tar així un esce­nari de caos simi­lar al de la Líbia post Al-Gad­dafi. Cap potència euro­pea occi­den­tal, ni tam­poc els EUA, hi foren pre­sents, ni juga­ren cap paper relle­vant en l’esta­bli­ment del nou statu quo. D’ençà de l’inici de la guerra civil a Síria el 2011, una part dels límits fron­te­rers here­tats de Sykes-Picot han estat esbor­rats i les fron­te­res fàcti­ques de Síria, redi­bui­xa­des per part d’una Tur­quia que reco­bra l’ambició expan­si­o­nista neo­o­to­mana, i més recent­ment d’Israel, qui apro­fita la ines­ta­bi­li­tat regi­o­nal actual per avançar en els seus objec­tius de maxi­mit­zar la seva segu­re­tat. Men­tres­tant, fins a la cai­guda d’Al-Assad, bona part del país esde­ve­nia part del cone­gut com a Eix de la Resistència lide­rat per l’Iran, amb un règim sirià apun­ta­lat per Rússia.   

La regi­o­na­lit­zació del con­flicte a Síria, en una de les zones de més importància estratègica del pla­neta, és indi­ca­tiva d’una tendència que s’incre­men­tarà aquest 2025 que ara arrenca. El món de l’any 2025 és també un món on els marcs post­co­lo­ni­als seran cada cop més superats, en què el nou model glo­bal es con­fi­gura a través de la nova com­pe­tició mul­ti­po­lar i on té un rol cab­dal el retorn de pul­si­ons expan­si­o­nis­tes d’antics impe­ris. Els lle­gats geo­polítics i ideològics del segle XX a poc a poc es van des­fent, amb la pui­xança de poders revi­si­o­nis­tes de l’ordre libe­ral i de la pri­ma­cia occi­den­tal. Men­tre París va per­dent posi­ci­ons a la Françafri­que, Tur­quia rever­teix part dels efec­tes del des­man­te­lla­ment ter­ri­to­rial de l’Imperi otomà de fa un segle, i con­ti­nua ampli­ant i enfor­tint els ten­ta­cles del seu poder regi­o­nal. És el prin­ci­pal bene­fi­ciat del nou statu quo a Síria, amb un nou règim lide­rat per Abu Moham­mad al-Julani que li serà afí. Una victòria que se suma a l’extensió de la seva influència durant els dar­rers anys a part del nord d’Àfrica, el Cau­cas sud i l’Àsia Cen­tral.

Men­tres­tant, Mos­cou intenta redi­mir els efec­tes ter­ri­to­ri­als de l’esfon­dra­ment de l’URSS, qua­li­fi­cada fa 20 anys per Vladímir Putin com la “catàstrofe geo­política més impor­tant del segle XX”, i com­pen­sar la pèrdua del que con­si­dera part dels seus ter­ri­to­ris històrics al sud d’Ucraïna l’any 1991, amb la con­ti­nu­ació de la seva agressió bèl·lica i l’annexió de prop d’una cin­quena part del ter­ri­tori ucraïnès. El cost del fracàs ini­cial de l’“ope­ració mili­tar espe­cial” ini­ci­ada el febrer del 2022, que havia de durar pocs dies, és, però, molt ele­vat en ter­mes mili­tars, econòmics i demogràfics. La seva capa­ci­tat de pro­jec­tar poder cap a l’exte­rior s’ha vist seri­o­sa­ment afec­tada. Una debi­li­tat que, jun­ta­ment amb l’afe­bli­ment de la capa­ci­tat mili­tar de l’Iran i de Hez­bol·là durant l’any 2024 a mans de les for­ces de defensa isra­e­li­a­nes, ha estat un dels fac­tors que expli­quen l’esfon­dra­ment del règim d’Al-Assad i l’èxit de l’ofen­siva de les milícies de Hayat Tah­rir al-Sham i de l’Exèrcit Lliure de Síria. Un cas para­digmàtic de la crei­xent inter­de­pendència entre els con­flic­tes i les dinàmiques de poder a la placa eurasiàtica.

El 2025 les incer­te­ses i la ines­ta­bi­li­tat con­ti­nu­a­ran defi­nint l’entorn geo­polític inter­na­ci­o­nal.  El retorn de Trump a la Casa Blanca a par­tir del 20 de gener serà un dels fac­tors que més impacte tin­dran en el tau­ler glo­bal. En aquest sen­tit, caldrà veure de qui­nes for­mes es con­cre­tarà la seva aposta per des­fer-se de la visió libe­ral del món que ha carac­te­rit­zat la política exte­rior nord-ame­ri­cana des de la Segona Guerra Mun­dial, actu­ant a par­tir d’ara com un pol de poder que defensa el seu interès naci­o­nal des­lli­gat de moti­va­ci­ons ideològiques. El reforç del pro­tec­ci­o­nisme comer­cial, amb un incre­ment dels aran­zels als pro­duc­tes de la Xina i dels països de la UE, unes rela­ci­ons bila­te­rals més transac­ci­o­nals i la revisió de les ali­an­ces amb els socis de l’OTAN, herència de l’excep­ci­o­na­lisme nord-ame­ricà de post guerra freda, seran amb tota pro­ba­bi­li­tat alguns dels aspec­tes més relle­vants. A cavall del Make Ame­rica great again, la visió de Trump d’un món domi­nat per líders forts que deter­mi­nin el destí de la huma­ni­tat, no és lluny de la que tenen Putin, Erdo­gan o Xi Jin­ping.

La com­pe­tició dels EUA amb la prin­ci­pal potència que res­sor­geix, la Xina, seguirà gene­rant efec­tes geo­polítics que es faran sen­tir arreu. La crei­xent fricció entre els dos grans poders glo­bals, jun­ta­ment amb la con­so­li­dació de les tendències mul­ti­po­lars, és el fac­tor que de forma més intensa con­ti­nuarà defi­nint la natu­ra­lesa del nou ordre en con­fi­gu­ració. Si bé no es tracta d’una nova guerra freda, la relació té els ele­ments d’una pau cada cop més calenta. L’objec­tiu del Par­tit Comu­nista de la Xina de domi­nar els mars de la Xina Meri­di­o­nal i Ori­en­tal con­ti­nuarà pro­vo­cant un incre­ment de les ten­si­ons mili­tars a la zona, amb grans assa­jos mili­tars i pro­vo­ca­ci­ons con­tra vai­xells de països ali­ats dels Estats Units a la zona com ara les Fili­pi­nes i Corea del Sud, així com d’altres com ara el Viet­nam, seguint la tendència del 2024. El prin­ci­pal punt de tensió con­ti­nuarà sent Taiwan, on l’any pas­sat les for­ces aèries i navals de la Xina van con­ti­nuar incre­men­tant les incur­si­ons i mani­o­bres al seu espai aeri i marítim, com a part d’una estratègia d’esca­lada con­tro­lada.

La cursa entre xine­sos i nord-ame­ri­cans en els àmbits indus­tri­als, tec­nològic, de les cade­nes de valor i la intel·ligència arti­fi­cial pot entrar en una fase cada cop més con­flic­tiva aquest 2025 amb Trump al cap­da­vant dels EUA. Les polítiques que deci­deixi tirar enda­vant amb relació a la Xina són vitals per a les eco­no­mies i la segu­re­tat naci­o­nal de molts països. Els països euro­peus poden ser uns dels més per­ju­di­cats, espe­ci­al­ment en matèria aran­zelària, posant cada cop més en relleu la neces­si­tat de superar les dependències comer­ci­als envers les dues grans potències. Men­tres­tant, seguirà aug­men­tant la dis­pa­ri­tat en ter­mes de pro­duc­ti­vi­tat i de renda per càpita entre els EUA i unes eco­no­mies euro­pees en estan­ca­ment econòmic, amb els seus dos motors ale­many i francès mos­trant símpto­mes d’esgo­ta­ment. Les cri­sis polítiques que tra­ves­sen tant Ale­ma­nya com França viu­ran aquest 2025 nous epi­so­dis, amb les elec­ci­ons anti­ci­pa­des al Bun­des­tag al febrer i unes pro­ba­bles elec­ci­ons par­la­mentàries a França a par­tir del juliol, reflex d’una ines­ta­bi­li­tat crei­xent i d’una crisi del sis­tema de gover­nança, ali­men­tat per l’avenç de les for­ces d’extrema dreta.

Men­tre aug­menta l’esquerda econòmica i la divergència política entre els EUA i la UE, la idea d’un “Occi­dent” pre­sent a banda i banda de l’Atlàntic pot que­dar cada cop més buida de sig­ni­fi­cat. La pressió de Trump als països euro­peus perquè esde­vin­guin res­pon­sa­bles de la seva segu­re­tat serà cada cop més real i exi­girà deci­si­ons polítiques impo­pu­lars. La neces­si­tat d’incre­men­tar la des­pesa mili­tar coin­ci­deix amb un període de difi­cul­tats econòmiques, amb unes pobla­ci­ons cada cop més ali­e­na­des dels seus sis­te­mes polítics. Això es pro­duirà en un con­text en què les tàcti­ques de guerra híbrida rus­ses con­ti­nu­a­ran aug­men­tant, amb atacs con­tra cables sub­aquàtics al mar Bàltic, ingerències elec­to­rals i cibe­ra­tacs con­tra ins­ti­tu­ci­ons i empre­ses. Les ini­ci­a­ti­ves de la nova admi­nis­tració nord-ame­ri­cana per a un alto el foc i una con­ge­lació del con­flicte a Ucraïna poden ser en va si no venen acom­pa­nya­des d’una pressió sòlida envers Mos­cou, que dis­posa d’una cor­re­lació de for­ces favo­ra­ble a curt ter­mini que li pot per­me­tre seguir con­que­rint ter­ri­tori.

La crisi que viu Europa con­ti­nuarà ali­men­tant les tendències popu­lis­tes el 2025 que ara comença. La pèrdua de la con­fiança en la democràcia, per la degra­dació de la base mate­rial sobre la qual se sus­tenta, seguirà ero­si­o­nant la cen­tra­li­tat dels postu­lats libe­rals. El declivi històric que viu el con­ti­nent, amb la crisi demogràfica i la pèrdua pro­gres­siva de la supre­ma­cia tec­nològica que va repre­sen­tar la base del seu poder glo­bal durant mig mil·lenni, suposa un canvi d’època de digestió difícil i com­plexa. Tot ple­gat pot dur al fet que les cri­des al pro­tec­ci­o­nisme, a limi­tar la migració i a recon­si­de­rar les polítiques de tran­sició energètica gua­nyin força. A poc a poc s’anirà albi­rant quin pot ser el rol d’una Europa en decadència en el dis­seny d’un nou ordre glo­bal més frag­men­tat i caòtic, defi­nit per la com­pe­tició mul­ti­po­lar entre impe­ri­a­lis­mes nous i antics. Tot això en un any en què, de ben segur, la velo­ci­tat dels temps històrics con­ti­nuarà acce­le­rant.

7
de desembre
del 2024: els ministres d’Afers Exteriors de Jordània, Egipte, Qatar, l’Aràbia Saudita, l’Iraq, l’Iran, Turquia i Rússia van acordar les bases per a una transició endreçada a la Síria post Al-Assad.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia