El cap de l’oposició a l’Ajuntament de Llançà, Claudio Grande (Alternativa per Llançà), es mostra tremendament decebut per l’acció de govern que lidera l’alcaldessa de Junts, Núria Escarpanter, amb els seus socis del PSC. Segons Grande, el govern treballa com es feia antigament, plantejant grans obres, posant al davant la seva promoció política i defugint els grans reptes que té al davant el municipi. Per això, Grande reclama que es consensuï un pla estratègic “a vint anys o el que sigui necessari” per revertir una població que diu que ha tocat fons i que no té cap pla ni rumb. Critica a més que no s’abordin els temes prioritaris, com ara arreglar els carrers i afrontar la redacció d’un pla d’ordenació urbanística municipal, perquè l’actual té més de vint anys.
Quins són els grans reptes de futur que té al davant Llançà?
Sempre diem que el que ha de fer el govern és consensuar un pla de futur, un pla estratègic, a vint anys o el que calgui, i treballar amb visió de futur. Els polítics s’han d’asseure amb totes les parts implicades, des de les associacions fins als empresaris, amb tothom. La pregunta és com volen Llançà, des dels carrers a la pintura dels edificis i l’ordenació del passeig marítim. Tot això ens ha de donar el model de poble que volem i sobre el qual hem de treballar.
Quina és la situació del municipi, doncs?
Llançà ha tocat fons i no té cap mena de pla ni rumb. Li costarà molt tirar endavant, especialment perquè els polítics que governen al municipi pensen més en la seva promoció que en treballar per un futur més bo per al nostre municipi. Pensi que ara mateix ja no és que marxin els joves, que no troben habitatge, sinó que també ho fa la gent més gran, per la manca de tenir una residència. És una llàstima, perquè Llançà podria ser la capital de la zona nord.
L’alcaldessa sosté que es treballa en aquesta línia.
Doncs ens hem quedat a la cua i ens passen al davant Colera, el Port de la Selva i ja no parlem de Cadaqués. Aquests municipis ens passen al davant especialment a l’hora de cuidar el poble. Estèticament i urbanísticament deixa molt a desitjar.
Centrem-nos en el pressupost. Si parlem d’accions de govern per a aquest any, l’alcaldessa destaca l’actuació per renovar la xarxa d’aigua.
L’ACA ha concedit una subvenció de 300.000 euros per renovar canonades. Per cert, nosaltres n’hi donem, a l’ACA, anualment al voltant de 400.000. L’alcaldessa ens diu que s’han de canviar les canonades de dos carrers, i un és el Pintor Torroella. Doncs aquí té un exemple: faran una rasa i canviaran la canonada, quan el que s’hauria de fer és refer carrer i serveis. De coses com aquesta és del que ens queixem. Ells fan grans obres i no tenen en compte la realitat, les prioritats de cara al futur, i se centren en grans projectes, com la Casa del Mar.
És a dir, tot i que no està en contra en temes com ara la Casa del Mar, sí que els critica. Per què?
Sempre hem dit que invertir en equipaments que no són nostres, com ara la Casa del Mar, no ha de ser una prioritat. Li posaré un exemple. L’any passat vàrem tenir una important fuita d’aigua, pel fet que fa més de cinquanta anys que no es fa manteniment a les canonades, com a la majoria de molts pobles, també és cert. Aquesta ha de ser la prioritat, i arreglar els carrers.
L’alcaldessa sempre comenta que amb la bona gestió de les subvencions les obres al municipi tenen un cost menor.
Sempre som allà mateix. Si demanes una subvenció, també la pots demanar per arreglar carrers. I, l’hi recordo, les subvencions venen dels nostres impostos, les paguem entre tots.
Seguim amb la Casa del Mar.
Arreglar la Casa del Mar em sembla molt bé, però no és nostra. El que hem de fer és invertir en el poble, amb subvencions com les dels fons Next Generation, però resulta que les perdem o no es demanen.
Ho entenc. No està en desacord amb aquestes inversions perquè vol un projecte.
Exactament. Molts d’aquests diners s’han d’invertir en temes prioritaris, com aquest que comentava de les fuites d’aigua. En un carrer del poble vàrem tenir tres fuites d’aigua en dos mesos, i es va haver de tallar un carrer de sortida del municipi. En tot un any només s’ha arreglat mig carrer, amb un cost de 100.000 euros, que no feia ni cent metres, i van deixar l’altre mig per fer, amb el que això ha molestat als veïns. Un altre exemple: contínuament s’estan fent modificacions puntuals del pla general, quan el que s’hauria de fer és fer-ne un de nou, perquè el que tenim està totalment desfasat i ja té més de vint anys. Com veu, la principal crítica sempre va a parar allà mateix. La manca de criteri, de projecte, i abordar els temes reals i abordar una vegada per totes com volem el nostre municipi.