“Cal treballar més activament les polítiques de l’habitatge”

Tres temes i importants: l’habitatge, la inundabilitat a la plana del Baix Ter i el desenvolupament de la zona esportiva que està inacabada. Quan érem en el govern vam començar a desenvolupar la primera fase de la zona esportiva. Teníem molt clares les dues fases següents. Però nosaltres no la vam poder acabar, i aquest repte, que tenia l’actual equip de govern, no s’ha tirat endavant, ni han demostrat voluntat política per fer-ho.

Les polítiques d’habitatge són un repte molt important, ara mateix. El govern ha creat una regidoria d’Habitatge amb un regidor amb una mitja dedicació per desenvolupar-lo. Però no veiem que es facin polítiques concretes.

Per descomptat. Cal treballar més activament les polítiques d’habitatge per posar-lo a disposició de dos col·lectius, com són els joves i famílies o persones vulnerables. Les mesures que han aplicat no han funcionat. Any rere any hem dit que s’ho haurien de creure i, a més, reflectir-ho en el pressupost amb una bona partida per comprar habitatge i tenir un parc òptim. Seria un començament.

És cert. I aquí és on es veu quan es fa una bona política; és a dir, t’has de mirar d’entendre amb els bancs, la Sareb i els inversors o bé els pressiones amb totes les armes jurídiques que tinguis per forçar-los a treure els pisos al mercat. Posar-los una pressió tan gran que els forci a obrir-se. Per això som crítics amb el govern. Si parles amb el regidor, aquest et dirà que s’aconseguiran pisos o que es treballa el colloguer. Això està molt bé. Però cal ser més actius per buscar habitatges, com ara fent una permuta. El que s’ha de fer és actuar. També, i relacionat amb els pisos, ens preocupen les ocupacions. I aprofito per comentar que el tema de la seguretat ciutadana no l’han sabut abordar bé.

Sí, molt. I, a més, critiquem obertament l’actitud del govern davant d’aquests ocupacions il·legals i sobretot conflictives. En tenim moltes. En el darrer ple ja vam parlar d’aquest tema, demanant que l’Ajuntament obrís processos judicials per fer fora els ocupes. La resposta del regidor va ser que la seva intenció era legalitzar-les. D’aquí també la preocupació.

És un tema que ens preocupa, si bé és cert que ja s’hi ha posat fil a l’agulla. Ara hi ha un projecte amb la intervenció de l’ACA i diversos municipis. Però pensem que és un tema que s’ha de mirar amb lupa, perquè pensem que s’està fent d’esquena al territori. Així i tot, i com comentava, és també un dels reptes que tenim.

El projecte de la Fundació Cousteau és un bluf i no es farà. Encara no hem entès aquella presentació, plena de palmeros, que es va fer a so de bombo i platerets a l’Espai Ter. Bé, potser sí que es pot entendre, perquè érem a les portes d’unes eleccions municipals. Ha estat un espectacle de focs d’artifici. De totes les previsions de calendari, no se n’ha complert cap. La fundació no vindrà a l’Estartit. No entenem quins interessos hi té l’alcalde. Hi ha moltes incògnites. D’aquest projecte en diem el cas Llagostera 2. L’Ajuntament va donar totes les facilitats. Fins i tot, segons sembla, els canalitzaven portar l’aigua de mar, recepcionant tàcitament la zona per on passava la canonada.

Que sigui autoritari i feudalista.

Qui surt de la línia de treball que té pensada l’alcalde és canari. Però, a la pràctica, no hi ha ningú que sigui canari perquè tots callen i atorguen. És lògic no portar-li la contrària. Estan molt bé cobrant cada mes sense fer ni brot.