Créixer per afrontar el futur
Vilafant té com a gran repte desplegar el polígon industrial per dinamitzar l’economia
La futura estació de tren i el sector que s’hi ha de desenvolupar, clau per generar habitatge i comerç
La construcció de l’institut ja no pot esperar i l’Ajuntament confia que la Generalitat el desencalli
Un poble que ha crescut en extensió amb un model de cases unifamiliars i seccionat per l’AP-7. Aquesta és a vista d’ocell, i de manera molt esquemàtica, la fotografia de Vilafant. Manen la geografia i l’urbanisme, és clar. Però aquest model comporta reptes importants i s’estan abordant. La revisió del pla d’ordenació urbana municipal i els criteris amb els quals es planteja en són la prova. Aquests no venen d’ara, no són nous, però la seva gestió marcarà el camí que seguirà el municipi per continuar creixent en qualitat de vida i oportunitats. Hi ha un cert consens, més enllà de la necessària crítica política, entre l’alcaldessa i el cap de l’oposició. És un punt de partida. Si més no, no es respira crispació. I això és bo.
Fa dècades, i és important destacar-ho per mirar el futur, Vilafant va rebre molta gent de Figueres. Buscaven un model de casa unifamiliar. Durant anys, els nouvinguts se sentien més de la capital de l’Alt Empordà que no pas de Vilafant. En aquell moment es va tenir clar que s’havia d’apostar per vertebrar la cohesió social. Amb els anys s’ha revertit gràcies al treball que es va fer des de l’Ajuntament i les entitats. La base és sòlida per abordar els reptes que han de marcar la diferència. I és important, i aquí tornem a trobar un consens entre govern i oposició, aconseguir ingressos, perquè estem davant un municipi car de mantenir. Per donar-ne una idea posarem sobre la taula els quilòmetres de carrers o zones verdes que té per mantenir. Tot això ha d’anar lligat a generar habitatges més enllà de les casetes. Vilafant no s’escapa de l’epidèmia de falta d’habitatge, però la seva tipologia urbana no ajuda. El municipi ha de saber desplegar el creixement urbanístic al voltant de la futura nova estació de tren, on a més de generar blocs d’habitatges es crearà comerç i restauració i, en segon lloc, el desplegament de la zona industrial, pensada per fer de reforç a Vilamalla, si bé atraient petita i mitjana empresa.
Aquest any, l’Ajuntament compta amb un pressupost de 6.709.392 euros. Això representa una despesa de 1.177 euros per habitant. En el capítol d’inversions, es preveu destinar 834.000 euros a diversos projectes. Un 63% seran per a la reforma de carrers, la millora de la xarxa d’aigües i el pla d’asfaltatge. La reforma del carrer Almogàvers és un dels principals projectes de millora. El pressupost també augmenta les partides en educació, benestar, salut i joventut. A més, incorpora per primer cop una partida específica per a la gent gran. Més en concret, el pressupost preveu la compra d’una màquina escombradora per augmentar la neteja del municipi, la renovació de part de l’enllumenat públic per fer-lo més eficient i la millora dels parcs i jardins. També es destinarà una partida a la instal·lació de càmeres de videovigilància. En educació, que és la despesa social que més creix, es farà un nou contracte per a la llar d’infants.
Les infraestructures
Pel que fa a l’estació de tren, des del govern de la Generalitat s’ha impulsat la formació d’un grup d’anàlisi de les necessitats del sector empresarial i logístic de Girona quant al transport ferroviari de mercaderies i s’ha acordat la signatura d’un protocol per desenvolupar les obres de la segona fase de la variant de Figueres de la línia ferroviària Barcelona-Portbou i les actuacions a dur a terme a l’estació d’alta velocitat Figueres Vilafant perquè rebi serveis d’ample convencional. L’alcaldessa, Montse de la Llave, diu que estaran vigilants perquè es facin tots els estudis per minimitzar l’impacte, perquè s’han de fer diverses actuacions i “totes passen pel municipi”. “Aquí se’ns concentren molts de reptes –explica De la Llave–, com ara la C-31, carretera de ve de l’Escala i que s’ha d’ampliar des de Vilamalla, passa per Vilafant i enllaçarà amb l’estació del TAV; la nova sortida de l’antiga autopista, entre Figueres i Vilafant; el tram de la carretera de Borrassà fins a Vilafant, on hi ha un sector que s’inunda; aquesta és de la Diputació. Com veu, per cada infraestructura ens toca un interlocutor diferent, que és qui en té la competència.” Les veus crítiques no s’han fet esperar. La Iaeden-Salvem l’Empordà presenta al·legacions a dos projectes, el de la variant de Vilafant i el de la nova connexió de l’N-2 amb l’AP-7. Un dels arguments és denunciar que no és necessari desdoblar una N-2 “en plena emergència climàtica i de seguir construint i ampliant carreteres en ple segle XXI i en una comarca, sostenen, cosida per aquest tipus d’infraestructures”. Un equipament important per al municipi és la construcció de l’institut. Fa massa anys que s’està en barracons i ara ja és una necessitat urgent. Segons explica l’alcaldessa, la Generalitat s’ha compromès a iniciar les obres d’aquí a un parell d’anys.
Juntament amb l’habitatge, que també és una emergència, la sequera preocupa, i molt. Ara mateix, Vilafant, juntament amb altres municipis de l’Alt Empordà, es troba en situació d’emergència. Però el municipi ja anys que hi treballa, si més no renovant la xarxa d’aigua. A més, Vilafant ha començat a fer servir aigua regenerada per al reg de supervivència dels arbres i la neteja viària. De moment per a aquestes tasques s’està fent servir l’aigua acumulada al dipòsit del parc Rovetta, a la zona Arengada Nord, que disposa de 150.000 litres acumulats d’aigua de la pluja. Un cop s’hagi buidat, la intenció és reomplir-lo amb aigua regenerada que s’anirà a buscar a l’EDAR de Figueres. L’Ajuntament ha impulsat aquesta acció amb la voluntat de fer un aprofitament màxim del recurs en aquesta situació de sequera. El dipòsit permet emmagatzemar aigua regenerada per poder regar i netejar els carrers. Una opció que, segons De la Llave, facilita disposar d’aigua per fer aquestes tasques en aquests moments de sequera extrema. La cultura també forma part del programa. L’Ajuntament ha completat després de més dues dècades la rehabilitació del castell de Palol Sabaldòria, un conjunt arquitectònic format, a més, per una església preromànica, i un mas. El projecte entra ara en la fase de la redacció del pla d’usos, que ha de definir a què es destinarà aquest nou equipament, després d’una actuació que ha durat anys.
