“Treballem pel futur, per tal que el poble tingui més equipaments”

Quan vam arribar no ens vam trobar projectes en marxa. L’única cosa que hi havia era que s’havien guanyat dues subvencions, però no hi havia ni el projecte fet. Per a la reforma de l’ajuntament i la reforma del Museu de la Terrissa. El problema és que el municipi, a part d’això, requereix moltes coses: infraestructures d’aigua, passos de vianants, equipaments esportius i culturals, accessibilitat... Tot això, que requereix tenir projectes, memòries valorades i altres tràmits, no existia.

Aquest any i escaig que portem de govern ha servit per identificar quins són els projectes que volem tirar endavant i a partir d’aquí desenvolupar aquests projectes i memòries valorades per després, o amb recursos propis o amb subvencions, poder-los fer. Però com en qualsevol ajuntament, si tu no tens una memòria valorada, si tu no tens un projecte fet, quan surten subvencions després no hi ha res a fer.

El principal problema d’aquests últims sis anys de govern ha estat que no s’ha fet res. I això implica que els equipaments han quedat desfasats, que els equipaments han quedat inoperatius. La biblioteca que tenim, segons la Diputació, no és una biblioteca, sinó una sala de lectura. Van sortir subvencions per a la redacció del projecte bàsic; per tant, abans ha d’estar aprovat un pla funcional. Quan l’aprovem, fem un concurs d’idees. I quan surt la subvenció del projecte bàsic ho podem aportar. I ens subvencionen el 85% del projecte bàsic. Segons el disseny escollit, hi haurà espai per a una biblioteca i també per a una sala gran d’espai social. Aquestes tasques requereixen un temps i una feina que no es veu.

Sí. La manca de planificació estratègica fa que et trobis que quan necessites espais socials, culturals o esportius, no n’hi ha o que els que hi ha s’han fet petits. És probable que en el cas de la biblioteca no es pugui fer en aquest mandat, però cal mirar pel futur. Potser no seràs tu qui tallarà la cinta el dia de la inauguració però hauràs mirat pel poble.

Tornem de nou a la manca d’espais i equipaments de què parlava. El cobriment del pavelló es va iniciar perquè si algú hagués pensat en el seu moment: “Ostres, estem creixent molt, els equipaments comencen a estar saturats, el pavelló té moltíssims anys, potser que comencem a pensar en una zona esportiva, en un pavelló nou, o el que sigui”, ara no ens trobaríem amb el col·lapse en què estem. La solució cobrint el pavelló de Palol era donar un equipament en una zona residencial i, per tant, això millorava el teixit social i esportiu. I també era una solució ràpida. I al mateix temps, al costat construíem la plaça amb una pista nova. Però sí que és veritat que hi va haver rebuig i el que no té sentit és que l’Ajuntament faci una inversió d’aquest tipus, que és de per vida, i generi tant de rebuig. Vam decidir tirar-ho enrere i buscar altres opcions.

Hem buscat altres opcions i sí, finalment es posarà al polígon. L’Ajuntament allà té parcel·les, que són industrials, i nosaltres el que volem és potenciar la zona per atreure indústria. En aquesta parcel·la on anirà el pavelló, deixem de tenir la possibilitat que hi vagi una empresa i, per tant, deixem de generar activitat econòmica, que és la clau perquè aporta impostos al municipi. Hi posarem una pista i més endavant plantejarem una zona esportiva. És a dir, que al final farem uns 4.000 metres de zona esportiva, equipament esportiu. De seguida. I ara estem modificant el projecte que va guanyar per adaptar-lo a la nova localització.

El Gric és l’antiga rectoria, és al costat de l’església i estava cedit a l’Ajuntament. Però durant molts anys no s’hi ha fet manteniment i no complia amb les mesures de seguretat per fer-hi activitats. El poble ha duplicat la població i hi ha més de trenta entitats que reclamen espais per fer activitats o reunions. I només tenim el local social, l’estació jove i alguna cosa més, i a vegades hem d’acabar fent coses a la sala de plens. El Gric és un edifici amb tres plantes, accés directe a les Gavarres..., és un espai idíl·lic que volem recuperar.

L’acord amb el Bisbat és que nosaltres invertirem per rehabilitar-lo, però ampliant el conveni 25 anys més. Són 200.000 euros; dividits entre 25 anys i 12 mesos, surt un lloguer que no podries pagar per un espai de 400 metres quadrats. Dels 200.000 euros vam fer una primera fase en què vam tenir el suport de la Diputació, i ara ens queda la fase de prop de 140.000 euros; el Consell Comarcal ens està acabant de redactar el projecte per posar-lo a licitació i llavors ja podrem posar l’edifici a disposició de la ciutadania.

L’anterior govern va decidir tancar el Museu de la Terrissa; va argumentar que hi havia molt poques visites i que era deficitari. Va acomiadar el director del museu i va deixar l’equipament tancat. Si tenim un poble amb manca d’espais culturals, es pot convertir el museu en un espai més. El museu té dues parts, una part museística i una altra que és una sala d’exposicions. És la casa dels terrissers, és un orgull del poble, perquè al final és un ofici amb més de set-cents anys d’història i cal donar-li valor. Però també és veritat que és un tipus de museu que, una vegada s’ha visitat, no es torna a visitar fins al cap d’un temps. Llavors el que vam dir és que tenim un espai que és molt maco, que és la sala d’exposicions, del poble i de fora del poble. I que la gent vingui a veure les exposicions i, de passada, el museu. Per saber com fer aquesta nova etapa creem un consell assessor, amb experts culturals. Ens donen moltes idees, el que passa és que no les podem complir totes, però anem avançant.

El que sé és que si no sortim escollits per governar, el que vingui sí que es trobarà projectes endegats al calaix. Després decidirà si els vol fer o no, però almenys estaran en marxa. Hem perdut un any i mig de tramitacions i passos administratius. Sort que tenim un equip molt potent de regidors i tècnics que han pogut engegar tots aquests tràmits. I ara és qüestió que ens vagin entregant els documents i anar-ho deixant a punt per, més endavant, poder buscar finançament. Treballem pel futur, perquè el poble tingui més equipaments.