“És estúpid posar una zona de baixes emissions sota l’AP-7”

És un projecte que liderarà el sector del comerç i els mercats municipals arreu del país, perquè fem un mercat de quarta gamma. Teníem un mercat que no és gaire vell, té 21 anys, però es va construir malament. L’únic de bo que té, i és molt bo, és la ubicació, la millor que pot tenir, al rovell de l’ou de la ciutat. La ubicació és perfecta. L’edifici, horrorós; el que hi havia fins ara, perquè era una nau industrial. No hi havia llum natural, les deixalles estaven davant de la rambla, arquitectònicament era horrorós i molt poc funcional; hi entraves i no et venien ganes de comprar. Què fem ara? Passem de 0 a 100, fem un edifici zero emissions. Es construeix ja amb paràmetres molt sostenibles. A més, incorpora 175 places d’aparcament, públiques i gratuïtes les dues primeres hores, perquè a Martorell tenim una màxima: no ens agrada pagar per aparcar. Som l’únic municipi de Catalunya de més de 10.000 habitants que no té zona blava. Ni verda, ni vermella, ni carbassa ni de cap color. Ni en volem. Però això ens obliga a anar fent places d’aparcament. Malgrat el discurs oficial, que és que hem d’anar a peu, cada dia les famílies tenen més cotxes. Hi ha qui va en contra d’això, és estúpid. A Barcelona, a la Diagonal, hi ha només un carril de baixada. L’artèria principal de Barcelona! I tres carrils bus. És brutal. Però vaja, ja s’ho faran.

Això de menys parades és erroni. Fem parades més grans, que són més comercials. El que té carnisseria agafava tres números de parada. El que fem és un mercat més modern. En dos mesos vam fer el mercat provisional. Dos mesos. Vam tancar al juny i al setembre ja estava el mercat provisional funcionant. El mercat provisional es fa al mateix lloc on hi ha el mercat. No el fem en una carpa i unes obres al mig d’un carrer. Hi ha menys parades? No. Hi ha els mateixos metres quadrats o més, però amb parades més grans, perquè la parada tipus fa 25 anys era petita perquè no incorporava obrador i avui els mercats de quarta gamma en tenen tots. A més, tindrà tres restaurants. El mercat guanyarà espai exterior, creix molt en volum, pràcticament el doble, i hi guanyem una terrassa. Multipliquem l’equipament en espai. És un projecte espectacular.

Som el municipi de Catalunya que fa més habitatge de protecció oficial per capita. I en continuem fent.

En aquell barri, hi ha d’anar un CAP, una llar d’infants i una escola institut.

Això depèn de la Generalitat, no és nostre. És la Generalitat qui disposa. Nosaltres el que fem és donar-los el terreny, que ja és molt. Hem parlat amb Educació i hem parlat amb Sanitat.

Sí, però no n’hi ha prou sent receptius. Jo els he fet una proposta, que és que ho facin tot conjunt. Tot conjunt vull dir que hi hagi un sol edifici amb una llar d’infants, primària, secundària obligatòria i un CAP. Per optimitzar recursos. Tot és la Generalitat. D’aquesta manera és més barat que fer una llar d’infants per una banda, una escola per una altra, un centre de secundària obligatòria per una altra i un CAP per una altra. Això costa tres vegades més que fer-ho tot junt en un sol edifici.

La sanitat pública en general té dèficits molt importants. No només a Martorell. En posaré un exemple: un senyor que té 83 anys, a qui li fa mal el genoll i necessita una ròtula. Abans, el circuit des que anava al metge i l’operaven era de vuit o deu mesos. Avui això pot ser dos anys i mig. Amb vint anys de diferència, hem millorat o hem pitjorat? De tota manera, l’hospital de Martorell s’amplia amb unes obres complexes, perquè fer obres en un hospital en funcionament vol dir moure serveis, consultes, habitacions... És més lent. Aquestes obres les estem fent d’acord amb el Departament de Salut, que és qui mana. Trigarem una mica més, però tindrem un hospital dimensionat per als propers 25 anys.

Vam demanar que hi hagués una part dels fons de cohesió que ens vinguessin directament a l’arc metropolità per poder fer habitatge de protecció oficial. Vam parlar amb el comissari europeu d’Habitatge, Dan Jorgensen, que és danès, i va ser molt receptiu. Va dir que sí. El govern de Von der Leyen és conscient que el problema de l’habitatge no és ni de Martorell, ni català ni espanyol, sinó europeu, i que s’han de fer polítiques decidides en matèria d’habitatge de protecció oficial arreu d’Europa. Una part dels fons de cohesió europeus poden anar directament a habitatge i nosaltres com a associació municipalista podem demanar-los directament, sense haver de passar ni pel ministeri ni per la Generalitat. Després els distribuirem en funció d’habitants, d’una sèrie de ràtios que tenim ja fixades al mateix arc metropolità.

La Generalitat demana sòls. Nosaltres no en tenim. Saps per què no en tenim? Perquè ja els hem executat. La pregunta és: com és que algú té sòls? Si tens sòl, per què no l’has executat? Per què no has fet habitatge de protecció oficial? A mi em costa d’entendre, això.

Ens vam endur una sorpresa perquè la directora general de Medi Ambient, Veronica Manfredi, quan li vam dir que no estàvem gaire d’acord a fixar aquestes zones en municipis de més de 20.000 habitants, ens va dir que en tota la directiva no parlava enlloc de ZBE, que la directiva el que fixava eren uns objectius de qualitat de l’aire i després cada estat membre ho feia com creia. Només hi ha dos estats que tinguin ZBE obligatòries: Polònia i Espanya. En el cas espanyol, aquells que han transposat la directiva han anat més enllà del que deia la directiva. Això ens va sorprendre molt. Les ZBE no serveixen absolutament per a res. A Martorell ens passa l’AP-7 per sobre. Si passa l’AP-7 per sobre, posar una ZBE és estúpid. Literalment, és estúpid posar una ZBE sota l’AP-7. I això és per a tots els municipis de l’arc metropolità, Sabadell, Terrassa, Granollers, Mollet... Com diu Marta Farrés, la meva companya alcaldessa de Sabadell, l’aire no té fronteres. Hi ha un estudi que ens va ensenyar l’última directora general de Qualitat Ambiental de l’anterior govern, Mireia Boya, que és la que va fer el famós decret de qualitat de l’aire, que deia que, des que s’havia aplicat la ZBE a Barcelona, s’havia millorat la qualitat de l’aire. Però, curiosament, l’estudi també es fixava en com havia evolucionat a les ciutats de l’arc metropolità. Resulta que hi havia millorat més l’aire que no pas a Barcelona. Què vol dir, això? Que són polítiques que sobre el paper queden molt bé, però que són ineficients i ineficaces i no serveixen absolutament per a res. I això és el que vam dir a la directora general mediambiental de la Comissió Europea.

Encara no s’ha aprovat l’estudi informatiu. Ens el van ensenyar i estàvem en desacord amb alguna cosa que intentarem pactar amb al·legacions. Martorell es convertirà en una estació de capçalera del sistema de Rodalies. Això no ens sembla malament, però vol dir que tindrem més vies que començaran i moriran a Martorell. Això farà que creixem en freqüències i recorreguts, però seran sis vies més i aquestes vies van sobre l’actual aparcament dissuasiu, que és propietat de Renfe, amb 397 places. Nosaltres diem que no té sentit que ens aixafin el pàrquing. Ens van dir que teníem tota la raó i que féssim les al·legacions. En vam sortir contents. És un aparcament que no només funciona per als usuaris de Renfe, sinó també com a aparcament del barri.