Quin és el gran repte que té al davant el municipi?
Crec que sempre ha estat el mateix: millorar el poble treballant des de les coses petites. És el que he fet durant tots aquests anys. Les petites coses formen el nostre dia a dia, més enllà de les grans obres, que són importants i necessàries, evidentment.
Aquest mandat complirà quaranta anys a l’alcaldia. Poca broma.
Sí, i una de les coses més boniques que m’han dit al llarg dels anys, sap quina és?
Quina seria?
Que Forallac és un municipi d’Europa. No sé ben bé què vol dir, tret que es refereixin al fet que hem aconseguit construir un poble ben cuidat i modern. Si parlem dels reptes que em plantejava, diria que ens cal construir finalment l’escola, el pavelló, facilitar l’accés a l’habitatge o un passeig que connecti el nucli amb el polígon industrial. Però tot això, com he explicat, sense deixar el dia a dia, que és el més important. Un municipi es construeix dia a dia des de les coses petites.
I quines són les eines amb què es fa això?
Escoltant la gent. Evidentment, no podràs donar la raó, ni satisfer totes les opinions.
El polític ha de governar, és clar.
Sí, i amb la teva visió s’ha de tirar endavant i, evidentment, prendre decisions. Una vegada vaig fer una reunió en un dels nuclis per un tema. Va haver-hi quinze persones. I totes quinze opinions van ser diferents. Al final vam acabar dient: “Escolteu, si vosaltres no us poseu d’acord, la nostra opinió és tan bona com la vostra.” Amb això vull dir que, al final, has de prendre una decisió, però sense deixar, com dic, d’escoltar la gent. El que sempre dic als regidors del meu equip és que estiguin atents al que diu la gent i al dia a dia.
Un dels grans èxits de Forallac és el seu polígon industrial.
Sí, perquè vàrem ser capaços de tirar-lo endavant, perquè hi crèiem. La normativa urbanística ja posava zones industrials a la Bisbal, Cruïlles i Corçà. Ha estat un treball constant fet durant anys i els resultats són evidents, aconseguint, penso, haver bastit un polígon que és, penso, un referent.
Amb experiències pioneres a la demarcació, com ara el viver d’empreses Nexes.
El vam impulsar amb l’objectiu de promocionar no només les empreses de ceràmica, sinó altres iniciatives. Vàrem voltar molt per mirar diversos projectes. No volíem fer un espai amb taules i rentadores, com sempre explico. Tot al contrari, volíem fer una cosa seriosa, amb cara i ulls. I el resultat és que sortim en bona posició en els principals llistats catalans i del conjunt de l’Estat.
Parlant amb diversos alcaldes, un tema que preocupa és el de la massificació. El pateixen a Forallac?
No tenim nuclis massificats, tret del cas de Peratallada, que és cert que el visita molta gent. El tenim molt ben regulat amb l’aparcament de pagament. La gent ve a veure aquest nucli per la muralla, el monument. Fa uns anys vàrem fer un estudi i el resultat va ser que el 82% dels visitants venien atrets pel monument i el 18%, era per la restauració i el comerç. Ara mateix no és un tema que ens preocupi, el de la massificació.
Un dels reptes que posava, a banda de l’escola, era el de l’habitatge. Un tema complicat.
L’accés a l’habitatge preocupa. Segurament farem alguna cosa. Però no és un tema fàcil, en absolut. Al delegat de la Generalitat, ara deu fer uns tres o quatre mesos, li vaig preguntar: “No us heu preguntat per què no s’està fent més habitatge de protecció oficial? No us heu fet aquesta pregunta?”
Una pregunta a manera de crítica, entenc.
Nosaltres en volem fer des de fa anys. Tenim dos sectors on se’n poden fer. La pregunta la vaig fer perquè la resposta és clara. No fem habitatge social per les traves que tenim per abordar-ho.
La majoria d’alcaldes destaquen la complexitat de l’administració en general.
Aquí la complexitat ve de la mateixa normativa per fer-ne. L’altre dia, parlant amb un alcalde d’un poble veí d’aquí la comarca, em comentava que tampoc saben com resoldre poder sobreviure a l’entrellat administratiu per fer habitatge i a la seva complexitat. No és que dels ajuntaments petits no tinguem ganes d’abordar-ho, però fer-ho ve a ser una missió impossible
Ara la Generalitat vol apostar fort per aquest tema i ha demanat als ajuntaments que posin espais.
I em sembla molt bé, però amb el mateix marc normatiu?
Ja veig on vol anar a parar.
Aquesta és la pregunta. Gairebé s’ha de fer servir una intel·ligència artificial per poder tirar endavant i entendre la normativa. Pensi que les traves que posa la mateixa administració són terribles. Ara estem treballant un sector on van sis cases i en un altre, nou. Direm que ho tenim força avançat.
Entenc pel que explica que amb moltes dificultats
Hem hagut de fer invents per poder interpretar la llei i poder tirar endavant aquests projectes. Suposo que ajuntaments grans, com per exemple el de Barcelona, amb projectes que superen els 500 milions d’euros, ho poden tenir millor. Però no és el nostre cas, el dels municipis petits. Per fer habitatge, l’administració et posa unes traves que són terribles. És a dir, penso que molts projectes no tiren endavant, no per falta de ganes ni per manca de terrenys, sinó per les dificultats que posa la mateixa administració. Tots estaríem contents de poder-ho fer. És necessari perquè realment manca habitatge. Miri, ja tenim escales llargues, però no tant. Em parlava abans de la iniciativa de la Generalitat d’apostar per fer habitatge.
Sí, ho destacava.
D’acord. Però, per molta intenció que hi hagi, el problema contenia en l’àmbit administratiu. Això és el que vull que s’entengui.
Tornem al dia a dia. Quins projectes tenen en marxa?
Aquest any tenim un projecte important amb un cost de 800.000 euros que ens permetrà fer un vial de circumval·lació a Vulpellac i ja no caldrà passar per dintre del poble. Aquest també seria el cas de Fonteta, on també caldria fer-ne un. En som conscients, de la seva necessitat, però és un tema més complex i hi estem treballant.