El Parlament aprova la llei que permetrà fer referèndums amb autorització de l'Estat

El ple del Parlament ha aprovat aquest matí amb els únics vots del tripartit la llei de consultes per via de referèndum, que requeriran sempre l'autorització prèvia del govern espanyol. La llei fixa que en els referèndums d'abast català caldrà l'acord de la majoria absoluta del Parlament, i en les consultes municipals serà necessària la majoria absoluta del consistori. En tots dos casos, però, sempre el permís final correspondrà a l'executiu central.

El motiu del permís previ de l'Estat és que l'article 149.1.32 de la Constitució situa les consultes via referèndum dins les compètències del govern central, tot i que l'Estatut admet que, salvant aquest precepte, la Generalitat en pugui reglamentar el funcionament tècnic. 

Després de la presentació del projecte per part del conseller Jordi Ausàs, la discussió de la llei s'ha produït en un clima de retrets entre govern i oposició. CiU ha votat en contra en disconformitat perquè només es regulen les consultes per la via que atorga dret de veto a l'Estat, cosa que en paraules de Dolors Batalla "és una renúncia disfressada d'ambició". Batalla ha demanat que a la llei s'hi incloguin les consultes no refrendàries, amb una fórmula sense usar l'administració electoral que permetria esquivar l'autorització. Ha retret a ERC que no hagi volgut fer majoria amb CiU per aprovar la llei i que "hagi preferit el tripartit amb les renúncies".

La socialista Lídia Santos i el republicà Pere Aragonès han replicat la intervenció de Batalla, des de punts de vista diferents. La diputada del PSC ha acusat CiU d'intentar "saltar-se la Constitució" i d'actuar com a "partit antisistema". I el dirigent d'ERC ha admès que el marc constitucional imposa limitacions, mentre insistia que qui va pactar l'Estatut és la federació nacionalista. "L'autorització de l'Estat hi és perquè avui només hi ha 21 diputats de la cambra disposats a superar la Constitució", s'ha excusat tot assegurant que la llei és ambiciosa. Al seu entendre, l'actitud de CiU és "incomprensible" i ha qualificat d'"artefacte polític inviable" les consultes sense veto de l'Estat que demanava Batalla. "No juguin a ser més independentistes que ERC", ha acabat demanant.

L'ecosocialista Lluís Postigo ha relativitzat en canvi que la llei tingui transcendència real en el terreny del sobiranisme, i ha recordat que precisa que les consultes se celebraran "en les matèries competència de la Generalitat". En canvi, ha proposat usar-la per fer referèndums sobre matèries com els transgènics. Segons Postigo, no s'ha abandonat la idea de regular més endavant les consultes no refrendàries que reclama CiU, tot i que ERC acabava de definir aquesta fórmula d'artefacte.

El recel de PP i C's
El PP i Ciutadans són també conscients que no es podrà celebrar cap consulta independentista oficial amb aquesta llei, perquè el govern central sempre la impedirà, però igualment hi van mostrar recel. Maria Àngels Olano (PP) i Albert Rivera (C's) es van mostrar convençuts que s'obre la via a una tàctica d'enfrontament i tensions amb l'Estat, si des de Catalunya es demana un referèndum per provocar expressament que després l'executiu espanyol l'impedeixi.

Durant la negociació de la llei, la conselleria de Governació va oferir a CiU treballar en el futur en una llei per a les consultes que no requereixen el permís previ de l'Estat. Però els nacionalistes van demanar tractar-les totes en una mateixa normativa, cosa que el PSC no va acceptar.