Política

El dimoni és en el detall

La per­versió de l’actual model de finançament és que –com es pot veure en el gràfic adjunt– governs de comu­ni­tats com Extre­ma­dura, Cas­te­lla i Lleó i Cantàbria aca­ben tenint més recur­sos per habi­tant que la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya i els governs de Madrid i les Bale­ars, quan en aquests ter­ri­to­ris es gene­ren més impos­tos per la seva major acti­vi­tat econòmica. Com es pot com­pro­var, Cata­lu­nya és en el ter­cer lloc en quant a recur­sos per càpita abans de l’ani­ve­lla­ment, és a dir, abans de fer la seva apor­tació a la soli­da­ri­tat, però acaba sent superada en quant a recur­sos reals per altres comu­ni­tats mal­grat rebre també fons.

José Luis Rodríguez Zapa­tero i Pedro Sol­bes han admès aquesta per­versió i el nou model té per obte­jec­tiu resol­dre aquest pro­blema, sense que les comu­ni­tats que ara dis­po­sen d’un volum deter­mi­nat de recur­sos per habi­tant no hi per­din. Per què això passi cal repar­tir els diners d’una altra mane­ra­per tal que totes les auto­no­mies –sem­pre en clau mul­ti­la­te­ral– dis­po­sin d’un mateix nivell de recur­sos per habi­tant i que a més hi gua­nyin totes. Per això, les comu­ni­tats més pobla­des i dinàmiques rebran la majo­ria de recur­sos addi­ci­o­nals. Però cal veure encara com el cri­teri de població per rebre aquests diners es con­creta, perquè Cata­lu­nya, per exem­ple, vol que hi pesi la immi­gració i d’altres ter­ri­to­ris l’enve­lli­ment, la població en edat esco­lar o la dis­persió. D’aquí que des dels soci­a­lis­tes cata­lans, mal­grat l’opti­misme, es digui que el dia­ble està en els detalls. Una cosa és accep­tar la filo­so­fia gene­ral i l’altra la xifra resul­tat de qua­drar el model.

Cata­lu­nya defensa, i així ho defensa també ara el govern espa­nyol, que els diners que cal repar­tir equi­ta­ti­va­ment són els des­ti­nats a edu­cació, sani­tat i ser­veis soci­als, la qual cosa inclou la llei de dependència. Anda­lu­sia volia incloure en aquest paquet la justítica i la segu­re­tat, però ahir Espe­ranza Aguirre va asse­gu­rar que no hi entra­ran i encara hi ha ver­si­ons con­tra­dictòries.

La Gene­ra­li­tat cal­cula que això equi­val a apro­xi­ma­da­ment entre el 65% i el 75% del total de recur­sos, encara que l’Estat ho vol aug­men­tar al 80%. La resta dels diners recap­tats per cada comu­ni­tat, entre el 20% i el 35%, se’ls que­da­ria cada comu­ni­tat per finançar la resta de ser­veis. Però Sol­bes apunta a la cre­ació d’un doble fons per garan­tir que es puguin pagar totes les com­petències trans­fe­ri­des, que és el que ahir li recla­ma­ven algu­nes comu­ni­tats. Ahir mateix el PSOE extre­meny va apro­var una moció que rebutja qual­se­vol nou model de finançament que limiti la igual­tat entre auto­no­mies als ser­veis bàsics de l’Estat del benes­tar, perquè entén que vul­na­ria la Cons­ti­tució i gene­ra­ria espa­nyols “de pri­mera i de segona”. El PSOE extre­meny vol garan­tir que totes les comu­ni­tats tin­guin prou fons “per desen­vo­lu­par inte­gra­ment totes les com­petències que tenen trans­fe­ri­des”. Segons la moció apro­vada, el govern espa­nyol pre­veu un “fons espe­cial”, que a diferència del fons de suficiència actual “no asse­gu­ra­ria el suport finan­cer neces­sari per cobrir totes les neces­si­tats de des­pesa de totes les comu­ni­tats del sis­tema en peu d’igual­tat, sinó l’impres­cin­di­ble per sub­mi­nis­trar a un nivell simi­lar els ser­veis bàsics, podent que­dar la pro­visió de la resta a expen­ses de la capa­ci­tat finan­cera de cada comu­ni­tat”.

Per què això no passi el govern espa­nyol vol crear un fons d’ani­ve­lla­ment que inclou­ria l’impacte de la llei de la dependència que es finan­ci­a­ria bàsica­ment a través de l’aug­ment de la cis­te­lla d’impos­tos a les comu­ni­tats, con­fir­mada ahir en la reunió Zapa­tero-Aguirre, en els per­cen­tat­ges que marca l’Esta­tut: 50% de l’IRPF i l’IVA i 58% dels impos­tos espe­ci­als. Allà on no arri­bes­sin les comu­ni­tats amb menys capa­ci­tat fis­cal, hi arri­ba­ria l’Estat amb el fons d’ani­ve­lla­ment. La resta de ser­veis que pres­ten les comu­ni­tats no esta­rien sot­me­sos a aquesta igual­tat de diners per càpita, sinó que cal­dria veure les neces­si­tats de cada comu­ni­tat i seria l’Estat el que ho com­pen­sa­ria. El que queda per veure és si les dife­ren­cies finals en recur­sos per habi­tant només es redui­rien o Cata­lu­nya con­ti­ni­nu­a­ria per­dent llocs en el rànquing de recur­sos per càpita, com l’Esta­tut pretén evi­tar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.