Els vuit de can Maçana

La nit del 9 de febrer de 1939 a la vora d'un camí, molt a prop de la cruïlla de can Maçana, s'atura un camió de la Guàrdia Civil. Fan bai­xar, esgo­tats, espan­tats i emma­ni­llats, nou homes. Havien estat detin­guts feia uns dies a la zona minera de Súria i la colònia indus­trial de Valls de Tor­ro­e­lla per “col·labo­ració” amb els repu­bli­cans. Van cap a Bar­ce­lona per ser jut­jats. Però encara fal­ten molts quilòmetres, són a peu de Mont­ser­rat, als afo­res del Bruc. Devia fer un fred espantós. Els fran­quis­tes els col·loquen fora del camí i, tot seguit, són afu­se­llats. Amb noc­tur­ni­tat i fei­xisme. Per sort, un dels nou, Josep Nin Porta, va que­dar ferit i va poder expli­car la pit­jor nit de la seva vida.

Aquesta és la història que Manel Perona, pre­si­dent de l'Asso­ci­ació per la Recu­pe­ració de la Memòria Històrica de Cata­lu­nya, va rela­tar aquesta la pas­sada davant del Tri­bu­nal Suprem. Com tants d'altres, va denun­ciar el cas a l'Audi­en­cia Naci­o­nal al 2006; el cas, però, està ara arxi­vat i obli­dat. El judici a Garzón per haver inten­tat jut­jar el fran­quisme sense permís haurà ser­vit almenys perquè el Suprem hagués de tor­nar a escol­tar la història d'Els vuit de can Maçana. Era l'últim cas con­cret situat a Cata­lu­nya que havia estat inves­ti­gat pel jutge inha­bi­li­tat. La recerca dels vuit cos­sos con­ti­nua encara avui. La recerca de justícia també haurà d'espe­rar.

L'Asso­ci­ació per la Memòria Històrica, amb el suport dels fami­li­ars, va pre­sen­tar denúncia del cas al 2006 davant Garzón perquè era un cas fla­grant, amb tes­ti­mo­nis orals i arxius mili­tars, de des­a­pa­rició d'ene­mics polítics. Els casos de des­a­pa­re­guts es con­si­de­ren delic­tes que no pres­cri­uen perquè són delic­tes per­ma­nents; almenys fins que es troba el cadàver. Garzón va aga­far el cas i va començar a inda­gar. Poc després va haver d'inhi­bir-se i va enviar la causa als tri­bu­nals pro­vin­ci­als, i el de Bar­ce­lona va arxi­var la causa al 2009. Aquesta set­mana, però, la defensa de Garzón al cas del fran­quisme va dema­nar el tes­ti­moni d'una desena de fami­li­ars i asso­ci­a­ci­ons de vícti­mes. Entre ells, l'únic català que va decla­rar va ser Manel Perona: “Tenim docu­men­tats 1.900 casos més de per­so­nes des­a­pa­re­gu­des a Cata­lu­nya. Però aquest cas és claríssim. Lamen­ta­ble­ment, tot va que­dar en res.”

Paral·lela­ment la Gene­ra­li­tat va inten­tar al 2006 infruc­tu­o­sa­ment loca­lit­zar la fossa on hau­rien d'estar enter­rats els vuit cos­sos. Tots els tes­ti­mo­nis con­du­ei­xen al mateix indret –a un quilòmetre de la masia de can Maçana, al cos­tat d'una car­re­tera– però l'equip científic res­pon­sa­ble de la recerca arqueològica, coor­di­nat pel doc­tor Ermen­gol Gas­siot, de la UAB, no va acon­se­guir tro­bar els ossos. El nét d'un dels afu­se­llats, Albert Fàbrega, admet que el pas dels anys ha fet difícil tro­bar el seu avi perquè “la car­re­tera va ser des­vi­ada als anys 50 i el pai­satge va can­viar molt pels incen­dis”. Els cos­sos hau­rien d'estar a la zona però, men­tre no es tro­bin, cap dels fami­li­ars podrà fer-los un enter­ra­ment digne. Actu­al­ment a l'indret no hi ha cap placa ni recor­da­tori de l'ajus­ti­ci­a­ment.

Fàbrega reclama la importància de tro­bar les res­tes del seu avi. No vol ven­jança. Però per per­do­nar i recon­ci­liar-se ha de poder cloure el seu dol i saber què va pas­sar aque­lla nit. El seu avi, Lluís Fàbrega, era un petit empre­sari de la fusta i mili­tava a ERC. Va ser assas­si­nat als 52 anys i dei­xant a Súria en plena post­guerra la vídua i qua­tre fills. “No sabem per què va ser detin­gut. Només era mili­tant d'ERC, però com que no havia tin­gut cap acti­vi­tat política durant la República va deci­dir no exi­liar-se”, explica el nét. El 27 de gener de 1939 entra­ven les tro­pes fran­quis­tes a Súria i, amb ànims de cas­ti­gar i ter­ro­rit­zar la població, van començar les deten­ci­ons, dela­ci­ons i denúncies. “Segu­ra­ment va ser un chi­va­tazo. Algú devia dir que era d'ERC per enve­ges o per algun con­flicte que tingués amb ell.” Fos com fos, Lluís Fàbrega va ser cap­tu­rat i tras­lla­dat a la presó de Man­resa. Una set­mana després, el 9 de febrer, va poder mirar cap a Mont­ser­rat per últim cop a la seva vida.