El literat

Fran­cisco Sosa Wag­ner (Alhu­ce­mas, 1946) es va con­ver­tir el 2009 en el pri­mer euro­di­pu­tat d'UPyD, escó que ara espera reno­var. Catedràtic de dret admi­nis­tra­tiu a Lleó –li va tocar qua­li­fi­car la tesina de l'estu­di­ant José Luis Rodríguez Zapa­tero–, Sosa Wag­ner és expert en el model autonòmic i va tre­ba­llar com a jurista en els pri­mers governs del PSOE. Va començar la car­rera política en el Par­tit Soci­a­lista Popu­lar, for­mació lide­rada pel pro­fes­sor Enri­que Tierno Galván, que més tard es va inte­grar al PSOE. Entre el 1982 i el 1987 va ocu­par la secre­ta­ria gene­ral tècnica del Minis­teri per a les Admi­nis­tra­ci­ons Públi­ques, amb Felipe González al cap­da­vant del govern. Es va aco­mi­a­dar amb un tes­ta­ment ofi­cial, El tes­ta­ment de Sosa, on denun­ci­ava els errors de l'admi­nis­tració soci­a­lista. De vocació literària, és autor de nom­bro­sos lli­bres, que van de l'assaig a arti­cles cos­tu­mis­tes. El 2013 va publi­car Car­tes d'un euro­escèptic, on res­pon de manera epis­to­lar els dub­tes que li han plan­te­jat els ciu­ta­dans res­pecte a la uti­li­tat de les ins­ti­tu­ci­ons de la UE. Afirma que els euro­escèptics ho són per “ignorància” i rebutja una Cata­lu­nya inde­pen­dent.