La història segons Alícia

La pre­si­denta del PP a Cata­lu­nya, Alícia Sánchez-Camacho, va apro­fi­tar ahir la cele­bració del Dia de la Cons­ti­tució per fer una con­fessió al cen­te­nar de per­so­nes aple­ga­des al saló de Martí l'Humà del Museu d'Història de Cata­lu­nya: si no hagués estat política, hau­ria estat his­to­ri­a­dora. Però una cosa és la història i una altra expli­car històries. La història és “una nar­ració orde­nada i verídica sobre el con­junt dels fets memo­ra­bles del pas­sat humà, sobre una sèrie deter­mi­nada d'aquests fets o sobre una per­sona o una cosa con­creta, des d'una pers­pec­tiva objec­tiva”. I vet aquí el pro­blema: l'objec­ti­vi­tat. Perquè si es perd, la història és mani­pu­la­ble i després s'expli­quen històries. El por­ta­veu del PP a Bar­ce­lona, Alberto Fernández Díaz, però, va fer un recor­re­gut per la història que té el vol­tant del museu. Com ara la plaça del Rei, on l'alcalde, Xavier Trias, va vetar el rodatge d'una sèrie sobre Isa­bel la Catòlica. O el saló del Tinell, just al cos­tat, on es va for­jar un “acord ver­gonyós que va anar en con­tra de tots el que defen­sem la inte­gració, el res­pecte i la con­vivència”. O la plaça Sant Jaume, on els deli­ris inde­pen­den­tis­tes d'un alcalde van fer treure una placa on hi posava Cons­ti­tució i que havia sobre­vis­cut, fins i tot, una guerra civil. I és que la història sem­pre té bons i dolents, i el dolent d'aquesta és clar: el sobi­ra­nisme.

Però la història s'escriu cada dia i ahir per a Camacho era un dia “molt impor­tant i bonic”. Sobre­tot perquè es com­me­mo­rava un èxit. D'aquí ve la diferència entre els demòcra­tes i els sepa­ra­tis­tes: “Ells cele­bren la der­rota del 1714 i nosal­tres la victòria col·lec­tiva del 1978”, va dir aplau­dint el diàleg i el rebuig al sec­ta­risme que prac­tica el PP. Tota una lliçó històrica, aquesta última lloança. Perquè, per Camacho, tot això és el que li falta a l'inde­pen­den­tisme. Una mos­tra és “l'ano­ma­lia democràtica de Cata­lu­nya”, on cap de les for­ces sobi­ra­nis­tes cele­bra el Dia de la Cons­ti­tució, però sí el d'una des­feta a la qual s'han abo­cat ja “sis mili­ons d'euros”. Això és veri­tat. No hi van. Es va obli­dar de dir, però, que el PP fa anys que tam­poc no par­ti­cipa en la Diada de Cata­lu­nya perquè no li agrada el que es fa. Per ella, però, un exem­ple de bon fer és Soci­e­tat Civil Cata­lana, que són més que “l'ANC i l'AMI”. I els números ava­len les seves tesis: els més de cinc mili­ons que no van votar “en el simu­la­cre” del 9-N. Tots, sense cap excepció, volen seguir sent espa­nyols. Vaja, tota una lliçó d'història i sense per­dre en cap moment l'objec­ti­vi­tat.