Revàlida per a un líder

Ningú li pot dis­cu­tir, a Pablo Igle­sias (Madrid, 1978), la seva gran capa­ci­tat per a la retòrica i per nave­gar amb como­di­tat per la fina línia que hi ha entre el popu­lisme i la demagògia. Sens dubte que el can­di­dat de Podem és un dels líders polítics del moment, però en aques­tes elec­ci­ons es veurà real­ment quin patri­moni elec­to­ral té. Qui va ser la gran sor­presa de les elec­ci­ons euro­pees quan era un per­fecte des­co­ne­gut per a la gran majo­ria, i va obte­nir el càrrec d'euro­di­pu­tat al Par­la­ment Euro­peu, no ha tin­gut ocasió d'exer­cir el poder, i ara es veurà fins a quin punt l'elec­to­rat valora el seu carisma, el seu dis­curs i la seva capa­ci­tat per enllu­er­nar les mas­ses. En el seu haver es poden comp­ta­bi­lit­zar les alcal­des­ses de Bar­ce­lona i Madrid, Ada Colau i Manu­ela Car­mena, que, venint de for­ma­ci­ons dife­rents, s'han sumat al pro­jecte de Podem. I en el seu compte de mèrits dis­cu­ti­bles també hi podem sumar la pràctica absorció d'Ini­ci­a­tiva per Cata­lu­nya, un espai d'esquerra alter­na­tiva i eco­lo­gista que en l'àmbit de l'Estat Izqui­erda Unida no s'ha dei­xat man­lle­var, tot i que ho pot aca­bar pagant car en les elec­ci­ons del 20-D.

Pablo Igle­sias ha sabut com ningú uti­lit­zar les xar­xes soci­als i, sobre­tot, el poder del dis­curs tele­vi­siu. Lli­cen­ciat en dret i doc­tor en ciències polítiques, és pro­fes­sor d'aquesta matèria a la Uni­ver­si­tat Com­plu­tense de Madrid (d'on surt tot el nucli dur de Podem). Es va fogue­jar en un pro­grama de debat polític a La Tuerka, pri­mer a Tele K i després al web del diari Público, i també en l'espai Fort Apache, d'His­pan TV, la cadena en cas­tellà del govern iranià! Per­sis­tent i con­vin­cent, no va parar fins que el van con­vi­dar a les tertúlies (per dir-ho d'alguna manera) d'El gato al agua, d'Intere­co­nomía, i d'aquí a la fama. Això pas­sava el 25 d'abril del 2013 i va esde­ve­nir un habi­tual de les tertúlies i el seu dis­curs nou i dife­rent va tri­om­far, i va ser recla­mat per La Sexta o Cua­tro, i al cap de dotze mesos jus­tos va fer el salt a la pri­mera línia de la política.

Igle­sias és fill únic i va néixer l'any que es va apro­var la Cons­ti­tució, però no és un nou­vin­gut en el món de la política. El seu avi havia estat con­dem­nat a mort pel fran­quisme i el seu pare era mili­tant d'IU, i ell va començar a mili­tar als 14 anys a les Joven­tuts Comu­nis­tes, fins que a par­tir dels 21 anys va anar deri­vant cap als movi­ments soci­als, davant la manca de res­pos­tes de l'esquerra tra­di­ci­o­nal. Si ens situem al maig del 2011, quan els movi­ments del car­rer es van esten­dre per tot l'Estat espa­nyol, Igle­sias encara no havia fet el salt, però s'estava pre­pa­rant a les cade­nes tele­vi­si­ves alter­na­ti­ves i a la uni­ver­si­tat madri­le­nya, on coneix els seus col·labo­ra­dors prin­ci­pals, com ara Juan Car­los Mone­dero i Íñigo Errejón.

Des de l'esquerra con­ven­ci­o­nal fins als movi­ments d'anti­glo­ba­lit­zació, el gener del 2014 pre­sen­tava el movi­ment ciu­tadà Podem i el mes de maig acon­se­guia cinc escons al Par­la­ment Euro­peu. En el moment àlgid de la seva popu­la­ri­tat, el 15 de novem­bre d'ara fa un any, va ser esco­llit secre­tari gene­ral de Podem, amb el 88% dels vots eme­sos per una assem­blea ciu­ta­dana de més de cent mil per­so­nes. Des de la dreta se l'ha tit­llat de cab­dill popu­lista i d'haver gene­rat culte a la seva per­so­na­li­tat, i des de Cata­lu­nya se li cri­tica sovint la seva ambigüitat sobre el procés, tot i que quan ha vin­gut a casa nos­tra ha dema­nat el referèndum i se li ha hagut de recor­dar que no figu­rava en el seu pro­grama elec­to­ral. Pablo Igle­sias és molt intel·ligent i té un gran ego, i pot­ser per això a vega­des parla de temes que no acaba de con­tro­lar, tot i tenir un bon equip d'asses­sors. Ara, es veurà la seva capa­ci­tat d'esgar­ra­par vots a PSOE i IU, i fins a quin punt haurà de com­pe­tir amb el seu com­pany de gene­ració Albert Rivera, que des de la dreta intenta també acce­dir a la pre­sidència espa­nyola.