La víctima oblidada

”Mont­ser­rat Piera Sánchez va morir el 26 d’agost del 2017 a Arenys de Mar. Exèquies, el dime­cres 6 de setem­bre del 2017, a les 9 del matí, a l’ora­tori del tana­tori de Sant Boi de Llo­bre­gat.” La breu esquela és l’única referència que ha que­dat escrita als mit­jans de comu­ni­cació d’una dona que va ser víctima d’un acar­nis­sat assas­si­nat, que no ha estat mai resolt. Un crim que no ha tin­gut cap ressò mediàtic.

Montse Piera va ser tro­bada cosida a punya­la­des dins d’un vehi­cle aban­do­nat a l’apar­ca­ment de l’estació d’Arenys de Mar. Va ser al matí del dis­sabte 26 d’agost. El mateix matí, a les 10.38, no gaire lluny, a Cal­des d’Estrac, sota el pont de l’auto­pista va ser tro­bat el cotxe de Marc Hernández López, el noi d’Arenys de Munt que des de feia unes hores els Mos­sos bus­ca­ven com a des­a­pa­re­gut jun­ta­ment amb la jove de Cabrils Paula Mas Pruna. La pare­lla havia estat assas­si­nada al pantà de Sus­queda, però els cadàvers no es des­co­bri­rien fins un mes més tard. El cas de Marc i Paula va cen­trar tot l’interès mediàtic i el de Montse Piera, de 49 anys, una dona amb pro­ble­mes d’addic­ci­ons que sovint feia ús del men­ja­dor social del con­vent d’Arenys de Mar, no va tenir cap ressò. La Montse va ser la víctima obli­dada.

La nit del diven­dres 25 d’agost al dis­sabte 26, Montse Piera es va ins­tal·lar en un dels vehi­cles aban­do­nats de l’estació d’Arenys de Mar que sovint ser­vien de refugi per a gent sense sos­tre o transeünts. Un esce­nari on ja s’havia tro­bat un altre cadàver, el d’un home que pre­su­mi­ble­ment va morir d’una sobre­dosi. Però Montse Piera no era usuària habi­tual d’aquests vehi­cles. Ella con­vi­via amb el seu com­pany, en Sebas, un home també usu­ari dels ser­veis soci­als que vivia en un pis cedit per la con­fra­ria de pes­ca­dors de Sant Elm. Per uns con­flic­tes gene­rats al bloc de la con­fra­ria, la pare­lla es va veure tem­po­ral­ment expul­sada de l’habi­tatge i aque­lla nit, a més a més, la dona no va poder comp­tar amb la com­pa­nyia i pro­tecció d’en Sebas, perquè, casu­a­li­tats de la vida, l’home va haver de dor­mir als cala­bos­sos. S’havia vist impli­cat en una tri­fulga a la zona de la riera d’Arenys i se li atribuïa haver agre­dit una agent de la poli­cia local. Aque­lla nit, Montse Piera va optar per ins­tal·lar-se dins d’un dels vehi­cles habi­tatge de l’estació, el que tenia assig­nat, auto­as­sig­nat, un home ano­me­nat Anto­nio, que aque­lla nit va estar mol­tes hores a la sorra de la platja, no gaire lluny de l’estació.

Quan Anto­nio va tor­nar al seu cotxe es va tro­bar Montse Piera morta. Havia rebut mol­tes punya­la­des. Un atac que deno­tava ràbia o boge­ria.

Anto­nio va donar el crit d’alerta i es va mobi­lit­zar el pro­to­col judi­cial i els Mos­sos van començar les tas­ques d’inves­ti­gació, que van començar per la iden­ti­fi­cació de la víctima, que anava indo­cu­men­tada. Però Montse era prou cone­guda a Arenys de Mar i aviat es va poder posar nom i cognoms a les diligències poli­ci­als. Des­car­tat que el seu com­pany sen­ti­men­tal pogués tenir relació amb l’assas­si­nat per raons òbvies ja que estava sota custòdia poli­cial i pri­vat de lli­ber­tat, els Mos­sos d’Esqua­dra van diri­gir les seves sos­pi­tes cap a Anto­nio, l’home que havia tro­bat el cos i que era l’usu­ari titu­lar del vehi­cle que havia estat l’escena del crim. Anto­nio va ser pri­vat de lli­ber­tat i inter­ro­gat durant hores, però final­ment va que­dar en lli­ber­tat en no tro­bar cap evidència que el vin­culés amb l’assas­si­nat.

Les imat­ges de les càmeres de les ofi­ci­nes de l’estació van apor­tar una imatge, poc nítida, d’un home que aque­lla nit es va ficar a la zona de l’apar­ca­ment. No va ser pos­si­ble iden­ti­fi­car-lo, però, de totes mane­res, tam­poc es pot tenir la cer­tesa que es tracti de l’assassí ja que no se’l situa al cotxe on era la víctima, que que­dava fora de l’abast de les càmeres. Tot i que se’n van reco­llir, cap empremta ni ves­tigi biològic reco­llit al cotxe ha ser­vit per iden­ti­fi­car cap sos­pitós. El mòbil del crim tam­poc és clar, tot i que, pel per­fil de la víctima, va fer sos­pi­tar que pogués tenir relació amb algun deute o afer de droga, ja que la víctima i el seu entorn n’eren con­su­mi­dors. Montse Piera, ori­ginària de Sant Boi, va viure i tre­ba­llar (feia fei­nes domèsti­ques) a Pineda de Mar, Arenys de Munt... La família de la víctima (tenia fills, ger­mans i pares) no obli­den que el cri­mi­nal o cri­mi­nals cam­pen lliu­res i periòdica­ment pre­gun­ten als Mos­sos sobre l’estat de la inves­ti­gació. També la recor­den i pre­gun­ten pels avenços de la inves­ti­gació els res­pon­sa­bles del men­ja­dor social del con­vent d’Arenys. La res­posta que reben és l’habi­tual: el cas està sota secret de sumari, s’està tre­ba­llant. Alguns fami­li­ars expli­quen que, al prin­cipi, van pen­sar que l’assas­si­nat de la Montse podia tenir relació amb el cas de Marc i Paula. Per la coin­cidència en el temps i l’espai.