Nens Orrit, 35 anys desapareguts

Dimarts, dia 5, farà 35 anys de la inex­pli­ca­ble des­a­pa­rició de l’Isi­dre, 5 anys, i la Dolors, 17 anys, de l’hos­pi­tal pediàtric Sant Joan de Déu de Man­resa. El nen estava ingres­sat i la seva ger­mana li feia com­pa­nyia. Trenta-cinc anys després ni els res­pon­sa­bles de l’hos­pi­tal ni la justícia han tro­bat cap expli­cació, ni tam­poc han mos­trat gaire interès a resol­dre aquesta estra­nya i mis­te­ri­osa des­a­pa­rició dels dos ger­mans. Però la seva família (que eren 15 ger­mans) no cessa en el seu clam de recla­mar justícia i recor­dar el cas. Amb l’afany que el cas no quedi en l’oblit, l’Ajun­ta­ment de Súria (on resi­dei­xen fami­li­ars) ha orga­nit­zat per a demà, dis­sabte, una con­cen­tració per recor­dar i home­nat­jar els dos des­a­pa­re­guts. Després de l’acte s’emetrà el docu­men­tal Els Orrit, diri­git per Fer­ran Ureña i Marc Sola­nas, que durant mesos es va ela­bo­rar amb la col·labo­ració dels fami­li­ars dels nens, sobre­tot de la seva ger­mana Maria Carme Orrit, que lidera la cam­pa­nya de recerca dels seus ger­mans i col·labora amb asso­ci­a­ci­ons de fami­li­ars de per­so­nes des­a­pa­re­gu­des. Davant la ino­perància de la justícia, la família con­ti­nua amb l’espe­rança que, si el cas se sac­seja en l’àmbit social i mediàtic, algú acabi apor­tant alguna infor­mació que els doni alguna pista de què va pas­sar amb els ger­mans. Com el tes­ti­moni que va aparèixer fa tres anys arran de l’emissió del cas en el pro­grama Viva la vida. Aquest tes­ti­moni va expli­car que el dia de la des­a­pa­rició dels Orrit ell, un nen de 13 anys, feia com­pa­nyia al seu germà més petit ingres­sat. Com feia la Dolors amb l’Isi­dre, que estava ingres­sat perquè li havien sor­tit unes tat­xes a la boca arran d’una reacció al·lèrgica a la peni­cil·lina que pre­nia per unes angi­nes. Aquell tes­ti­moni va expli­car als Orrit que ell va sor­tir de l’habi­tació del germà per anar a la sala de fuma­dors i va sen­tir crits i plors. Va anar a mirar i va veure que un metge feia dei­xar les ulle­res de la Dolors damunt d’una tau­leta, la feia pujar a una cadira de rodes i li posava el seu germà a la falda. Els va posar una injecció i va bai­xar cap a una sala del soter­rani. Allà va veure diver­sos cos­sos damunt de lli­te­res tapats amb llençols verds. Als dos nens, també els van posar en dues lli­te­res i els van tapar amb llençols, blancs. Quan el metge, que duia una eina de tall a la mà, es va girar, el nen va córrer cap a dalt. Si hi ha més tes­ti­mo­nis, els Orrit els vol­drien tro­bar.