Memòries de Sicília

La Fira del Fesol de Santa Pau d’aquest any ha comp­tat amb uns con­vi­dats excep­ci­o­nals. Santo Ran­done, el sin­daco (alcalde) de Lico­dia Eubea, i una dele­gació vin­guda de la població sici­li­ana ager­ma­nada amb Santa Pau des del 1989, quan s’hi van fer els actes ofi­ci­als del geme­llag­gio. A par­tir d’un viatge d’aquesta cro­nista a Sicília es va saber que Santa Pau i Lico­dia tenien un altre ele­ment en comú, a part de la història que la població sici­li­ana va estar sota el domini dels senyors de Santa Pau durant dècades, quan al segle XIV el rei Martí I va ator­gar el títol de baró de Lico­dia a Hug de Santa Pau i que tots dos pobles tenen el seu “cas­tell de Santa Pau” en desús pel seu mal estat. Tots dos pobles tenen el seu fesol genuí i par­ti­cu­lar. A Lico­dia tenen la cicerc­hia, que, segons va expli­car Santo Ran­done, va ser un ali­ment de sub­sistència durant èpoques dures, com ara les post­guer­res, a Lico­dia com també ho era el fesol a Santa Pau abans que es con­vertís en un pro­ducte gas­tronòmic de luxe. De la cicerc­hia, que com el fesol ve d’Amèrica, va estar a punt de per­dre-se’n la mena a Lico­dia, però la van sal­var fent-hi anar lla­vors de Xile. Men­tre el pre­si­dent de la DOP Fesols de Santa Pau, Lluís Sunyer, va expli­car com els cul­ti­va­dors d’aquí han llui­tat i fet invents per poder meca­nit­zar el procés de cul­tiu i collita dels fesols, Ran­done va expli­car que a Lico­dia Eubea es fa tot manu­al­ment i que en el seu cas la cicerc­hia és un pro­ducte que por­ten al cor i és símbol d’iden­ti­tat i el defen­sen, però que no viuen de la seva comer­ci­a­lit­zació. A Lico­dia viuen sobre­tot del cul­tiu del raïm de taula, de les taron­ges i de l’oli d’oliva. I men­tre que a Santa Pau miren de collir tones de fesols per poder ven­dre, a Lico­dia pro­du­ei­xen 300 qui­los de farina de cicerc­hia a l’any. Con­sum propi. Aquest any van com­par­tir el patacò (el plat amb farina de cicerc­hia i can­sa­lada) amb la gent que va ser a la degus­tació de la Fira del Fesol de Santa Pau. La degus­tació del pro­ducte germà i la presència dels ger­mans sici­li­ans va fer reme­mo­rar aque­lla llu­nyana expe­dició de san­ta­pa­uencs que van arri­bar a Lico­dia per Santa Mar­ga­rida (festa major allà) del 1989 i hi va caure un xàfec pro­vi­den­cial després de mesos de sequera. Aquesta set­mana a Santa Pau la gent ha tret les fotos dels baguls dels records per reme­mo­rar aque­lla gesta, perquè un viatge amb auto­car de Santa Pau a Lico­dia és tota una odis­sea. Una odis­sea recom­pen­sada per l’hos­pi­ta­li­tat i gene­ro­si­tat que els van dis­pen­sar a Lico­dia en un temps que Sicília tenia el jou del domini mafiós (poc temps després es va per­pe­trar l’atemp­tat que va matar el jutge Fal­cone). Dos anys després, quan vaig tor­nar a Sicília, vaig viure un fet sin­gu­lar a Palerm. La meva com­pa­nya de viatge i jo dúiem a la mot­xi­lla la guia Tro­ta­mun­dos, que ens acon­se­llava un res­tau­rant al cen­tre de Palerm. Vam anar a l’adreça indi­cada a la guia i el número de car­rer que tocava no exis­tia. Se sal­tava. Al mig hi havia un solar. Vam donar vol­tes i més vol­tes per si miràvem mala­ment. I al final vam pre­gun­tar. I res­posta: “Sí, el res­tau­rant era aquí. Ja no hi és. El van cre­mar, amb l’amo dins.” Records negres que no fre­nen les ànsies de tor­nar a Sicília, l’esce­nari de les aven­tu­res de l’entra­nya­ble comis­sari Salvo Mon­tal­bano, engen­drat per un sicilià il·lus­tre, Andrea Cami­lleri.